dimarts, 17 de febrer de 2009

Interrogatori a una menor

Ahir a la matinada Nacho Abad va arrasar amb el seu Rojo y negro (T-5) sobre l'assassinat de la jove Marta del Castillo. Ah!, el tractament informatiu d'un succés tan recent, amb implicacions tan esgarrifoses de criatures adolescents, adquireix sempre a la tele una dimensió tremenda. La tele sempre acaba esgarrapant per més que només pretengui acariciar. I dins d'aquest clima en què el caràcter informatiu se sol fondre amb el morbo, assenyalem la gran perversió de la nit: convocar i introduir al plató Rocío, que fins ara havia estat nòvia de Miguel, el presumpte assassí de Marta. Aquesta noia, menor d'edat, va ser entrevistada cara a cara per Nacho Abad. Li va anar preguntant: "Saps que has estat enamorada d'un assassí? / ... / Mira'm als ulls; t'ha pegat mai? / ... / T'ha insultat?", i mentre la nena intentava anar contestant, a casa ens va envair la impressió que allò no era una entrevsita, sinó un interrogatori. No vam ser els únics que vam tenir aquesta certesa: l'acreditat psicòleg Javier Urra, que també era present al plató, va haver d'intervenir advertint Abad: "Compte, Rocío és una nena de 14 anys. S'ha d'anar amb molt de compte amb el que li diu, i amb el que li preguntes. Encara que estigui amb la seva mare, és una menor".

Efecticvament. Una menor de 14 anys portada a un plató de televisió per ser entrevistada a cara descoberta, i perquè parli, comenti, perfili i ajudi a fer un esbós de la personalitat del presumpte assassí. Home, com a exercici de perversió mereix premi. Sense ni una gota de respecte a les normes més elementals de protecció del menor, aquesta noia, Rocío, de 14 anys d'edat, ha estat llançada a l'arena, interrogada, enfocada de front i de perfil, d'esquerra a dreta, des de dalt i des de baix, i la satisfacció de la cadena i del programa ha estat immensa, perquè han aconseguit un notable èxit d'audiència. La presiència de la seva mare, al seu costat, no salva, en absolut, la perversió televisiva; no obstant, sí qua planteja un debat paral·lel sobre la irresponsabilitat dels pares que, en lloc de protegir els seus fills menors d'edat al seu càrrec, els impulsen i fins i tot els acompanyen cap al circ de la tele, en una delirant carrera cap a la versió mes colpidora i sense escrúpols d'un star system antropòfag.

Ferran Monegal - El Periódico en català (17/02/09)
-----------------------------------------------------

Com dirien alguns, "no hace falta decir nada más". Monegal ho diu prou clar al seu escrit. Crec que l'actitut de direcció, producció i guiónització d'aquest programa ja no és ni de tele-basura, és de jutjat de guàrdia, de circ, de zoològic; ara bé, jo els posaria a ells a dins de els gàbies, perquè segur que els animals tindrien una mica més de seny.