Dona'm la ma

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dona'm la ma - Joan Salvat-Papasseit

---------------------------------------------------

Gràcies a tots aquells que de debò sou al meu costat, al nostre costat, ara que fa falta, ara que és més necessari. Ara que el món es mou per agafar un nou ritme, el tren agafa una nova via, mai explorada, i que provoca un cert temor.

Perquè mai és massa tard, és massa de nit, estem massa adormits, hem tingut un dia massa llarg, o hem de marxar sobtadament; quan ens truca algú que de debò necessita la nostra proximitat.