dimarts, 28 de febrer del 2012

Mestres, a TV3

Cada setmana m'atrapa! Cada dimarts al vespre segueixo aquest bon programa de TV3. Té coses millors i pitjors, i segurament no acaba de reflectir la realitat del món educatiu, però no deixa de mostrar algunes realitats de la formació que es dóna avui en dia als centres catalans.

El format del programa està molt ben aconseguit. La idea d'agafar algú conegut que torna a l'antiga escola està molt bé. D'altra banda es dona una frescor audiovisual interessant jugant amb amb les entrevistes realitzades, imatges dels centres mateixos i animacions.

La única cara de la moneda que trobo a faltar, és, potser, la de les institucions. Més que res perquè decideixen les guies mares de tota la resta.

El programa es limita a constatar les opinions i experiències de professors, pares i alumnes, i això fa que tinguis una mica de nostàlgia i que et recordi moments i experiències pròpies.

Sense tenir la solució absoluta de tot, que ningú la té, és genial que es facin programes d'aquesta mena, i us el recomano totalment!


dilluns, 27 de febrer del 2012

Dissabtes de les matemàtiques

Avui us parlo d'una molt bona iniciativa. I és que, com diu un dels ponents, "què hi ha millor un dissabte al matí que parlar de matemàtiques?"

Doncs això és el que es fa al Departament de Matemàtiques de la UAB durant uns quants caps de setmana de Març i Abril, parlar de mates d'una forma molt didàctica. Una manera de veure com son de presents en el nostre entorn les matemàtiques, i quines aplicacions poden tenir en sectors que no ens imaginaríem!

Aquest any hi ha conferències sobre l'Univers, sobre atzar, sobre l'epidemiologia, sobre jocs topològics i sobre la oriflèxia. Les conferències, realment, es recolzen en els conceptes matemàtics de cada tema, tot i que al visió que es dóna és sempre planera i apta per a tots els públics.

Us deixo amb els vídeos de les edicions passades (2008, 2009 i 2010) i us convido a inscriure-us!

dissabte, 25 de febrer del 2012

Agafar el tren

El dia és prou clar. L'estació és buida. Un ocell rebusca a terra, entre les vies. El silenci i la calma fa una temporada que s'han instal·lat. La bogeria, les presses, el vent, la tempesta, fa temps que han marxat.

De sobte arriba un comboi. A davant, porta escrita la destinació: l'infinit. Pararà per un temps prudencial. La decisió és difícil; i ha de ser meditada.

El trajecte es descriu com una ruta a llocs llunyans on descobrir cultura, grans paisatges, esdeveniments esportius, les millors muntanyes, les platges més blaves, els camps més verds, el sol més radiant, i la cara més oculta de la lluna...

El viatge es preveu llarg, i això vol dir que haurem d'agafar forces per no defallir. Alguna cosa ens empeny a pujar al primer vagó. Alguna cosa ens retén i ens fa pensar en deixar-lo escapar. Però, i si no torna a venir?

Sona el primer xiulet. Resten 2 minuts. Amb seguretat, m'aixeco del banc. M'acosto a les portes. S'obren i em conviden a pujar. Hi ha una frase inscrita al primer graó:

Welcome to life


divendres, 24 de febrer del 2012

Discurs de'n Guardiola

Us deixo amb el vídeo del discurs que va fer en Pep Guardiola quan va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya. Cada ics temps el torno a mirar, perquè és realment fantàstic. Gaudiu-lo.

dijous, 23 de febrer del 2012

Un quart de segle

Avui em permetreu ser totalment egocentrista i fer un d'aquells posts més especials. Aquells posts d'altes hores de la matinada, després d'estar pensant sobre mi mateix i sobre aquest primer quart de segle.

Començo donant-vos les gràcies a vosaltres, perquè un any més, les felicitacions de dilluns van ser un munt, i totes molt especials! Reconec que els 25, el "quart de segle", no espanta, ni fa respecte encara, però sí que serveix per recapitular una mica; per parar 5 minuts, mirar a l'horitzó i pensar d'on vinc, on sóc, i on vaig.

I si penso en això, haig de donar les gràcies primerament als de casa. Perquè en 25 anys crec que sóc la persona que he volgut ser. He tingut una bona educació, he pogut formar-me en allò que he volgut, en un ambient fantàstic, amb una escola i uns institut genials, i més tard fent a carrera que vaig triar. Només pel fet que hi ha gent que no pot estudiar, o estudiar el que vol, me'n sento molt afortunat.

A banda d'això, les mil coses que des de que tinc memòria he fet, m'han omplert sempre:

D'una banda el perfil més cultural, amb la música i el violí de ben petit; aparcat més endavant i semi-recuperat des de fa ara un any. Són moltes les hores a l'escola de Música del Centre Cívic, i algunes també a l'escola Joan Valls de Caldes, amb la coral i les classes d'informàtica musical.

D'altra banda la vessant esportiva: el bàsquet ha omplert gran part d'aquests ben estrenats 25 anys. Molts entrenaments, partits amb pallisses, i alhora alegres victòries tant de jugador com més endavant d'entrenador.

Entre aquesta etapa i l'actual hi ha una temporada marcada pel cicle formatiu. Uns anys que em van fer descobrir la passió que em genera el món audiovisual. Ja venia engrescat per la part tècnica del teatre des del Deixalles, i entrar a EMAV va ser se'ns dubte una molt bona experiència. 

Paral·lelament, vaig començar a militar a les JERC. Una fantàstica decisió, indiscutiblement. Tot i que ara porto una temporada una mica més desconnectat, tinc molt bon record de les encartellades, de les trobades, de tota la gent fantàstica que hi ha. De l'època d'alliberat regional, que em va permetre conèixer a moltíssima gent i fer grans amics! També de 3 anys consecutius amb l'equip de comunicació de l'Acampada Jove!

I després d'això ja enllacem una mica amb l'etapa dels últims anys; marcada pel fet d'estudiar una carrera que tot i semblar inacabable és la que m'agrada; treballar en una feina que és del meu sector i que té unes condicions molt bones, i alhora fer mil coses que m'apassionen, com son tirar endavant molts projectes: Ona Codinenca, el Grup del Correfoc, i des de fa unes setmanes Guifi.net.

I del que estic més content és de que totes aquestes activitats m'han fet créixer com a persona, m'han fet passar moments difícils però també els millors que fins ara he viscut. A més, m'han fet fer a la majoria d'amics que tinc avui en dia, a més de conèixer grups de gent fantàstica, tot i que potser ara ja no hi tingui tant contacte.

I no volia acabar sense fer esment a la part més personal, més sentimental. Els que veniu sovint per Plutó sabeu que ho sóc molt. I recapitulant, aquests 25 anys han estat brutals en aquest sentit. Hi ha coses que canviaries o milloraries, segurament; però quan fas això, quan seus i mires cap a l'horitzó, els records que queden són totalment positius i alegres. Si tornés a passar, tornaria a fer el mateix; i que nos quiten lo bailao.

Així doncs, amb tot això, i amb tots vosaltres; cap als propers 25!!!



dijous, 16 de febrer del 2012

Recuperar la barra d'icones del Thunderbird

Fa uns dies em van plantejar un problema que no tenia una solució banal. La persona en qüestió havia "perdut" la barra d'icones del Thunderbird enviar, desar, o descartar un correu electrònic (ja fos nou, una resposta, o un missatge reenviat).

El missatge es mostrava en una finestra apart que tampoc tenia cap barra de menú superior, ni era possible activar-la amb el botó dret. Aparentment doncs, es podia redactar el correu, posar-hi les adreces, però no hi havia la icona d'enviar enlloc.

Després d'intentar mostrar de nou les barres d'eines, actualitzar el programa, reinstal·lar-lo sense èxit, revisar els complements que tenia instal·lat, re-instal·lar el programa i no obtenir solució; vam trobar com resoldre el tema.

Cal utilitzar una opció que trobem a "Eines - Reinicia el Thunderbird amb els complements inhabilitats". Aquesta opció permet, just abans d'iniciar el programa, seleccionar dues opcions: deshabilitar tots els complements, i la que ens interessa: inicialitzar les barres i menús del thunderbird.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Les TIC a Espanya durant el 2011

Hi ha moltes i moltes coses a fer, i com diria Jordi Basté a lo "les crispetes continuen cares": la tecnologia i les comunicacions també segueixen mooolt cares a Catalunya i Espanya pels serveis que ofereixen. Avui us deixo amb un vídeo que resumeix l'estat de les Tecnologies de la informació  i internet en genera. Si més no ajuda a tenir una perspectiva més de com es mou i de cap a on s'avança en aquest sector.

 


Corteo, de Cirque du Soleil

De nou la gent de Cirque du Soleil ha fet parada a Barcelona amb un dels seus espectacles. Aquesta vegada és el torn de Corteo. Diumenge passat vem tenir el plaer d'anar-hi i, com sempre, van estar a l'alçada.


Tanmateix, estic d'acord amb un comentari que em feien el mateix matí d'anar-hi un amic assidu als espectacles de la companyia; i és que no és dels millors dels que han fet.


Una de les coses que em fascina, però, és la cultura de l'esforç que desprenen tots els aspectes i membres de Cirque du Soleil. És impressionant sentir i veure les hores i hores de treball, d'assaig, de proves, de manteniment muscular, que han hagut de passar tots els actors. Les vegades que han hagut de caure per poder fer el numero bé.

Us recomano l'experiència, sobretot si ho hi heu estat mai!


diumenge, 12 de febrer del 2012

Netflix a Espanya, o com fomentar les descàrregues il·legals

Notícies com aquesta no ajuden precisament a fomentar que la gent no busqui continguts a la xarxa de forma il·legal. 

Quan es va saber que Megaupload entrava en un procés judicial per part de l'FBI i que es tancaven els seus servidors, molts mitjans van donar veu a les alternatives legals, a les plataformes que permetien accedir al contingut, pagant. Alguns d'ells son Netflix, Voodler, o Youzee.

La veritat és que moltes d'elles encara estan en un procés molt embrionari, i justament una de les que té més bona pinta, Netflix, va anunciar a principis de mes que ajorna indefinidament la seva arribada a Espanya.

És una mala notícia, perquè sóc bastant del parer de que per lluitar i acabar amb les descàrregues il·legals, una bona manera (i imprescindible) és tenir la via legal de descàrrega, visionat, accés. Pels que no ho coneixeu, Netflix és una espècie de "Spotify per a pel·lícules".

El problema que argumenten per ajornar la seva arribada és que prefereixen esperar que tinguin una rendibilitat global una mica digne; que en el fons no vol dir res més que no estan disposats a pagar els drets d'autor d'Espanya, que es parla de que serien entre 2 i 3 vegades més cars que els drets d'altres països.

Està clar doncs que aquí hi ha qui no vol perdre el pastís que tenen, sense adonar-se de que o accepten que les coses canviaran tant si com no, o perdran el 100% del que s'hi juguen. I, malauradament, no té cap sentit seguir venent CD's i DVD's. Els primers que entenguin això tenen molt de guanyat!

divendres, 10 de febrer del 2012

dijous, 9 de febrer del 2012

El català i Apple

La veritat és que la notícia és bona. A hores d'ara tots sabreu que Apple ha actualitzat el sistema operatiu en la seva última versió, el Mac OS X Lyon, afegint el català com a llengua.

Les xarxes es van omplir sobre el titular el dia que va sortir, i durant les jornades següents es va generar un debat 2.0 al qual van començar a sortir arguments del tipus "no n'hi ha per tant" o "jo ja tenia el Windows XP en català".

És cert que en la notícia hi ha una mica de sentiment de que ja anava essent hora; però no podem obviar el fet que una de les principals empreses de tecnologia del món faci aquest pas endavant. Tots aquests passos ajuden, i si bé no cal bavejar cada vegada que Apple mou un dit per la nostra llengua, cal acceptar que és un gran pas endavant!

divendres, 3 de febrer del 2012

Un experiment curiós!

Avui us deixo un vídeo d'un experiment curiós: 500 persones repassant una línia que ha fet la persona anterior a ella. En el vídeo podem veure com el que inicialment era una línia recta, va degenerant conforme els participants van passant. Tot condensat en un minut!

El resultat no deixa de ser curiós!



Vist a PuntoGeek