dilluns, 9 d’abril de 2012

Lluna plena

Tenim un entorn que no ens el mereixem. La frase de "Com el Vallès, no hi ha res!", es feia certa una vegada més. La lluna plena de quarts de tres i el Montseny ho certificaven. I un imponent vent, de 90km/h, al Cim del Turó de l'Home ens regalava uns segons de fred, i, perquè no dir-ho, d'adrenalina.


Alhora, ser allà dalt, entre el cel i res; entre la muntanya i el mar; una vista nítida de més de 40 quilòmetres a la rodona, feia somniar. Se'ns dubte és una muntanya i un parc que captiven a cada moment. I a cada estació; sigui veient néixer l'alegria de la primavera, gaudint dels 1700 metres a l'estiu, dels colors taronges i marrons a la tardor, o de la neu a l'hivern.

Ja eren les 3 de la nit, i la lluna ho feia màgic. Una banda sonora com la que sona, afegia un plus de paradís.


Un d'aquelles estones per les quals, se'ns dubte, val la pena ser aquí. I se'ns dubte, ser-hi amb tu. :)

(Foto d'aquí)

1 comentari:

Albetta =) ha dit...

Gràcies per tu, gràcies per les estrelles i la lluna plena, gràcies pels somriures i les cançons...per sorprendre'm...i gràcies per fer que cada moment amb tu sigui especial...únic... =)senzillament: GRÀCIES!