diumenge, 2 de juny del 2013

Col·laborant amb Dr. Calypso

El mes passat el tema va anar sobre cooperatives, i aquest més comença molt musical! I és que l'escrit d'avui lliga, en fons, amb l'anterior (que us recomano de nou quan acabeu de llegir aquest! :p ).

Avui va de música, i dels Dr. Calypso. Feia 10 anys que no publicaven cap disc, i ara s'hi han tornat a posar. Com diuen en un dels seus primers temes, "El pas del temps", que passa per tots. 

Per poder fer front al nou disc, van engegar una campanya a Verkami, i van aconseguir el finançament necessari. Jo vaig col·laborar, i just acabar els 40 dies ens van enviar l'album en digital als mecenes que havíem contribuït al projecte, i en breu ha d'arribar el CD, que sempre fa il·lusió si figures als crèdits del disc.

Divendres passat van presentar l'àlbum en un concert a la Sala Apolo de Barcelona. També el podeu trobar a Spotify, així que no perdeu el temps i poseu-lo!


dissabte, 1 de juny del 2013

Música a flor de pell

A flor de pell. Això és el que em surt ara mateix. Potser és perquè és tard, és divendres, i la setmana ha sigut dura. Avui us parlo de sensacions, i de sentiments, però d'uns de molt concrets. De tot allò que ens aporta la música.

Com sabeu de ben petit que em vaig començar a remenar el violí. Al principi costa, costa molt. Però arriba a un punt màgic, en què has après a dominar l'instrument. Sobretot el teu. Un moment en què aconsegueixes crear una sinergia especial entre tu i el teu instrument. Llavors surten els sentiments. Llavors el violí sona alegre si estas content, i sona més dolç si estas trist. 

M'agrada també pel sentit universal que té. Una melodia, unes notes, es poden interpretar a on sigui, amb independència de si es parla una llengua o una altra. 

A més, aquest domini et permet tocar el que vols, el que et surt, allò que crees.  O també allò que t'agrada, versionant música actual.



Avui he descobert aquest grup del que us deixo un parell de vídeos. Us els recomano en pantalla completa, en HD, i amb uns bons cascos a les orelles. Es pot tocar de moltes maneres. Es pot tocar de forma plana, i es pot tocar transmetent en cada nota. Es pot fer diferent cada passada de l'arc per sobre les cordes.

I ser al segle XXI, amb un bon muntatge musical, la combinació dels instruments clàssics i l'amplificació moderna del so, fa i la imaginació d'uns apassionats de la música, fa que ens arribin meravelles com les que us deixo. Son els "The Piano Guys", i fan coses com pujar un piano i un cello amb helicòpter a una muntanya per tocar! Gaudiu-los!



I si en voleu més, us deixo una proposta: busqueu Mairead Nesbitt a Youtube i flipeu!