A flor de pell. Això és el que em surt ara mateix. Potser és perquè és tard, és divendres, i la setmana ha sigut dura. Avui us parlo de sensacions, i de sentiments, però d'uns de molt concrets. De tot allò que ens aporta la música.
Com sabeu de ben petit que em vaig començar a remenar el violí. Al principi costa, costa molt. Però arriba a un punt màgic, en què has après a dominar l'instrument. Sobretot el teu. Un moment en què aconsegueixes crear una sinergia especial entre tu i el teu instrument. Llavors surten els sentiments. Llavors el violí sona alegre si estas content, i sona més dolç si estas trist.
M'agrada també pel sentit universal que té. Una melodia, unes notes, es poden interpretar a on sigui, amb independència de si es parla una llengua o una altra.
A més, aquest domini et permet tocar el que vols, el que et surt, allò que crees. O també allò que t'agrada, versionant música actual.
Avui he descobert aquest grup del que us deixo un parell de vídeos. Us els recomano en pantalla completa, en HD, i amb uns bons cascos a les orelles. Es pot tocar de moltes maneres. Es pot tocar de forma plana, i es pot tocar transmetent en cada nota. Es pot fer diferent cada passada de l'arc per sobre les cordes.
I ser al segle XXI, amb un bon muntatge musical, la combinació dels instruments clàssics i l'amplificació moderna del so, fa i la imaginació d'uns apassionats de la música, fa que ens arribin meravelles com les que us deixo. Son els "The Piano Guys", i fan coses com pujar un piano i un cello amb helicòpter a una muntanya per tocar! Gaudiu-los!
I si en voleu més, us deixo una proposta: busqueu Mairead Nesbitt a Youtube i flipeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada