I és que per setmana santa vam viatjar a Berlín amb l'Albert, la Berta, l'Eva, la Judit i la Fiona, com a regal de l'aniversari de la Berta. Vam marxar el dia 7 amb avió cap allà. A l'arribar, directes cap a l'alberg on ens estàvem, al rovell de l'ou de Berlín.
El primer dia el vam aprofitar per fer una mica de reconeixement exterior, i del que teníem a la vora. Vam veure sobretot que Berlín és una ciutat que no para, que es renova constantment. A cada cantonada arreglaven això o feien obres per allò. Alhora és una ciutat que respira art; no hi ha bloc de pisos que no tingui grafiti pintat!
De principi sembla que sigui una ciutat molt caòtica, però en un segon terme, si aconsegueixes adaptar-te al seu ritme (calmat, però constant), enténs que no deixa de ser un "caos organitzat". I de nit, com qui no vol la cosa i quasi bé sense buscar-ho, vam arribar al local que ens havien recomanat. Cassiopeia! Un complex xulíssim amb diferents ambients i activitats.
L'endemà vam ampliar el radi de cobertura i gràcies a les bicis (transport públic rei a Berlín, i amb genial preferència sobre els cotxes!) ens vam moure pels indrets més famosos de Berlín. La Paris Platz, la porta de Brandenburg, l'estàtua de la victòria, el monument a l'holocaust, i sobretot el gran Tea Garden de Berlín, pels camins del qual ens vam deixar perdre. A la tarda vam entrar al Parlament, on vam parlar amb uns nois catalans (no eren pas els primers que trobàvem) i que ens van recomanar els Free Tour.
El primer dia el vam aprofitar per fer una mica de reconeixement exterior, i del que teníem a la vora. Vam veure sobretot que Berlín és una ciutat que no para, que es renova constantment. A cada cantonada arreglaven això o feien obres per allò. Alhora és una ciutat que respira art; no hi ha bloc de pisos que no tingui grafiti pintat!
De principi sembla que sigui una ciutat molt caòtica, però en un segon terme, si aconsegueixes adaptar-te al seu ritme (calmat, però constant), enténs que no deixa de ser un "caos organitzat". I de nit, com qui no vol la cosa i quasi bé sense buscar-ho, vam arribar al local que ens havien recomanat. Cassiopeia! Un complex xulíssim amb diferents ambients i activitats.
L'endemà vam ampliar el radi de cobertura i gràcies a les bicis (transport públic rei a Berlín, i amb genial preferència sobre els cotxes!) ens vam moure pels indrets més famosos de Berlín. La Paris Platz, la porta de Brandenburg, l'estàtua de la victòria, el monument a l'holocaust, i sobretot el gran Tea Garden de Berlín, pels camins del qual ens vam deixar perdre. A la tarda vam entrar al Parlament, on vam parlar amb uns nois catalans (no eren pas els primers que trobàvem) i que ens van recomanar els Free Tour.
L'endemà vam decidir fer-lo i la veritat és que en vam quedar molt i molt contents. La idea és que ells et fan el tour gratuït, i tu pagues el que et sembla un cop ha acabat. La veritat és que vam pagar bé perquè va ser una meravella. 5 hores de descobriment intens de la ciutat i d'Alemanya en general, que t'apropava d'una manera fascinant a tot allò que tenies davant.
I amb un pim pam ens plantàvem al quart dia. Cansats, esgotats de viure de dia i disfrutar de nit, alhora que contents de tot el que havíem vist i après. Berlín és una ciutat apassionant. Per sort o per desgràcia ha participat dels fets històrics més importants a nivell mundial, però des de la caiguda del mur s'ha obert (amb una rapidesa sorprenent) al món. És una ciutat oberta, europea en tots els sentits, però que ha conservat en tot moment la identitat i el record a allò passat, inclús encara massa recentment.
Només ens quedava doncs sopar com uns senyors l'ultim vespre, i saborejar els últims gustos que ens donava aquesta ciutat de nit, coneixent gent nova i apurant les últimes experiències abans d'anar quarts de 4 de la matinada cap a recollir les boses (ja no teníem ni nit reservada), per ser a les 5 a l'aeroport.
Ens queda una imatge molt bona de Berlín. Segurament en part pel bon temps que vam tenir (sol i temperatures "barcelonines" tots els dies). Ens queden moltes i moltes ganes de tornar-hi. Crec que tots tenim la sensació de que ens hi deixem quelcom allà, i que hem de tornar a buscar-ho. Se'ns dubte, un dels millors regals d'aniversari que hem regalat! :)
A reveure!
Pau.
1 comentari:
olé pauuu!! jaja ja tardaves, eee??
està molt xulu!!
va avam quan ens veiem!! muaks!
Publica un comentari a l'entrada