En Miquel Turigues

Avui sí, avui toca parlar d'aquest gran amic, en Miquel Turigues. Ahir vam fer a Ona Codinenca l'última edició del Va de Sardanes, i al final del programa li vam dedicar a ell la cançó de l'Empordà, versionada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i l'Orfeó Català. Ja vam comentar-ho en directe, i tot i que el programa segueixi, o no, la temporada vinent, crec que és moment de dir quatre paraules sobre en Miquel.

Com vaig dir ahir al programa, el principal pensament que surt en pensar en Miquel Turigues és el de gratitud; el de donar les gràcies per a tots aquests anys dedicats a Ona Codinenca, a fer radio, i a fer cultura catalana a través del Va de Sardanes.

Son més de 6 anys ininterromputs en què cada dimecres, a les 21h, les millors sardanes, amb les millor cobles, sonen a Ona Codinenca. I en Miquel és l'ànima d'aquest programa. Un programa format en un inici per ell mateix a la locució i l'Àlex Mir al control tècnic, al quan vaig substituir jo farà 4 temporades, i al qual es va afegir la Mercè Anento amb "la seva veu angelical" fa dos anys.

El Miquel no ha deixat mai de venir amb molta il·lusió i ganes de treballar una setmana més per la cultura sardanística, i la cultura catalana. Informant dels actes que hi havia prop de Sant Feliu, o difonent i recollint els vots del concurs de "La Sardana de l'any", organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. 

I és que el Va de Sardanes amb els anys ha anat guanyant; augmentant en grup i passant de fer els programes en diferit al rigorós (i als seus inicis, nerviós) directe.

En Miquel deixa el vaixell del Va de Sardanes i tenim tots la sensació de que ens abandona el capità. Aquell qui fa amb la seva perseverança i energia, que no es perdi mai el rumb.

Només acabar dient que, evidentment, ha sigut un plaer compartir tantes i tantes hores de radio amb tu, i que en nom de tots els que hem format part, i de tot l'equip d'Ona Codinenca, moltes gràcies per a la dedicació que hi has posat. Sabem que tot i deixar el programa no deixaràs d'aparèixer algun dia qeu altre per Ona Codinenca, i ens encanta.

Ha sigut un honor.