Tocant el cel

Diumenge passat vam pujar amb la Esther i el Marc a fer realitat un regal pendent que teníem dels 25 anys de l'Esther: un bateig de vol amb parapent! A mi feia temps que em venia molt de gust provar-ho, després d'haver-me afartat de fer inflades als aterratges quan el pare volava amb els Falcons de Bertí des del Paré a la Pineda.

Així, vam arribar a camp del costat de la Casa Sobrestrada d'Avià a la hora prevista, mirant a les muntanyes que ens envoltaven i a l'horitzó, doncs l'Oriol Duixans, el director de Parapent Espais, un dels primers pilots de parapent de Catalunya i Espanya, ens havia dit que vindrien volant. No sabem si saltarem des d'alguna de les tres maries, des de la rampa... qui sap!

Un cop presentats, pugem a en Xavi Madrid i en Pep Casals al cotxe i cap a l'enlairament. Per les condicions de vent i de temps ens porten a la Figuerassa, a la muntanya que queda darrera el monestir, just al costat de les antenes.

Com que el vent entrava de cara i amb la força perfecte, fem les quatre fotos de rigor, però ens afanyem a equipar-nos per poder sortir. Fem una primera inflada però no és bona. Vela a baix, un pas a l'esquerra i ara si, cap a endavant!

Comentar que en cap moment tens la sensació de "tirar-te" o de "caure" cap avall, doncs a la que fas 6 passes endavant surts volant endavant i al cap de res tens estas volant com un ocell més! A partir d'aquí, només aire, comentaris amb en Pep i la companyia de l'altímetre, que ens acompanya cada vegada que ascendim. 

Encarem cap al Monestir de Queralt i ens quedem una estona fent unes voltes per sobre, prop també de la rampa. Una tèrmica ens permet pujar de sota el Monestir fins passat el cim, abans de trobar-nos uns segons amb l'Esther i en Xavi, que venen a la nostra zona. Ens fem 4 comentaris mentre volem força junts, i ja toca anar cap a l'aterratge.

Travessem la vall cap a la primera Maria i cap a l'aterratge. Uns metres per sobre en Pep em proposa fer una mica de "Dragon Khan", i jo accepto una mica sense saber què vindrà. Fem un parell de "vuits" a l'aire amb el parapent més horitzontal que vertical, que fan posar la panxa ben del revés, però molt millors que a l'atracció de Port Aventura, us ho asseguro!

Finalment aterratge de principiants (de cul a terra!) i quatre últimes fotos de rigor mentre esperem a en Xavi i la Esther.

Una experiència molt i molt recomanable, totalment suau i relaxada, amb el punt d'adrenalina que causa el fet de tenir el terra molt avall, però amb la seguretat i l'autonomia de poder baixar i pujar, anant una mica "al teu aire".

Per acabar d'arrodonir el matí, dinar dels bons a "Els Roures", i visita al Santuari de Queralt i al centre de Berga. Un dia absolutament fantàstic!