Canvis

Temps de canvis. Aquesta setmana santa m’ha servit sobretot per això. He desconnectat totalment de totes les activitats que faig durant el curs. Evidentment no he aparegut per EMAV, he estat en serveis mínims a JERC, i tampoc hem estat actius a Can “Deixalles ’81”.

Així doncs, he tingut bastant temps per reflexionar. Per estar amb els meus. Per pensar. Ja no queda massa perquè hagi de decidir el meu futur a curt termini, i encara no tinc les coses del tot clares. Suposo que sempre ens dol una mica deixar d’estudiar, i jo és una opció que de moment deixo per última.

Llavors tornen totes les preguntes: que m’agrada fer, que vull seguir estudiant... la veritat és que estic bastant cremat de tot. Cremat de l’ambient d’EMAV, cremat i desil·lusionat. Però em fa molta ràbia deixar aquest món. L’audiovisual, la tele, sempre m’han agradat molt. Però també hi ha la informàtica. Durant molt de temps vaig voler estudiar-ne i ara que la primera opció es desinfla, aquesta pren una mica més de pes. A més, està clar que a aquest món t’hi has de fer un lloc treballant, entrant en el sector, perquè si no has fet res, si no tens experiència, aquí si que no ets ningú.

Però llavors hi ha un segon problema. Estudiar i treballar al mateix temps? Hi ha qui diu que si, hi ha qui diu que no. Si faig la ingenieria informàtica m’hi hauré de posar al 100%: fa dos anys que no toco ni les mates ni la física (entre d’altres...). Però també és cert que aquestes petites injeccions de diners a finals de mes van molt bé, i també fa ràbia donar-les per perdudes. Tampoc sé si la feina que faig la vull aguantar gaire temps... doncs em desgasta bastant. Aquesta setmana he recuperat un temps que feia bastant que no tenia. El meu. Temps per mi, temps per estirar-me a la terrassa i mirar el bonic paisatge que tinc la sort de tenir al davant. Temps per estar amb els que més estimo. I sento que això s’acaba, i no m’agrada.

En fi, que tot això m’espanta una mica, potser perquè fins ara no he dubtat mai. Potser perquè fins ara he anat sumant coses al meu temps (estudis, esplai, teatre, música, JERC, feina...) i ara és hora de deixar-ne més d’una.

I el temps passa, i em perdo entre els segons.

Cap agressió sense reposta!!

Resposta a l’anònim del meu fotolog: http://www.fotolog.com/pablinsfc/22918222

Bé, indubtablement el comentari anònim d’ahir mereix una extensa i pensada resposta. Evidentment la faré en CATALÀ, doncs és la meva llengua, la que ho serà sempre, amb la qual m’expresso millor, i la més estimada per mi. Si no ho entens... simplement aprèn-ne.

Tan de bo fos el “típic” independentista. Tan de bo els independentistes fóssim “típics” de Catalunya... si fos així ja t’asseguro jo que ja no formaríem part d’Espanya. Però no és pas així, i per això els que formem part del Jovent Independentista (http://www.joventindependentista.com) treballem dia i nit per crear discurs, per fer veure a la gent que Catalunya estaria molt millor sense la resta d’Espanya, i probablement al revés també.

M’envies a la merda?? Envies a la merda a Catalunya?? Però que no veus que estaríem ENCANTATS d’anar-hi??? Però vosaltres no cal que ens acompanyeu, eh!, ja marxem nosaltres solets, i us deixem en pau per sempre més. Si de debò t’has de quedar més tranquil quan els Països Catalans siguin independents, doncs vol dir que en el fons volem el mateix. No, si encara trobarem punts en comú... Penosíssim.

Pel tema personal, no crec que et pugui fer fastig, doncs no recordo que ens coneguem. Ara, si tens problemes de consciència fot-te cops de cap contra la paret, o salta d’un pont sense corda, però no ho paguis amb gent que no en té la culpa. A més, si intentes convenç-se’m de que sóc espanyol, com a mínim argumenta-ho una mica, que no costa res... Perquè insultant només aconseguiu tot el contrari del que voleu. Insultar és caure baix. És de persones sense educació, sense cultura, sense llenguatge.

Crec sincerament que tot el que dius (o el que es dedueix del que dius... perquè dir, dir... poca cosa coherent dius) és fruit de la teva enveja a Catalunya, i a la desconeixença dels catalans i catalanes. Perquè si ens coneguessis, sabries que som una des les comunitats autònomes més potents d’Espanya. Sabries que generem més recursos que ningú. Perquè si bé les administracions estan a Madrid, et puc assegurar que els que treballem estem, en gran part, a Barcelona, i per extensió a tots els PPCC.

I quan sàpigues això, t’adonaràs de que en el fons, no t’agradaria que fóssim independents perquè Espanya perdria tant, però tant!!! Vaja, que quan aconseguim l’autogovern, no trigareu ni 24h a demanar-nos que tornem, perquè perdreu una de les principals potències que ara teniu. A la força, però malauradament, teniu.

I bé, això és tot. Simplement repetir-te que m’encanta el teu escrit (no com a escrit, que és penós, no té ni un sol argument), però si pel que significa. No és ni molt menys representatiu de la gent del país veí; doncs hi ha espanyols totalment respectables, bones persones, i amb qui es pot parlar, dialogar i intercanviar opinions.

Significa que hem de seguir treballant, que queda molta feina a fer. Significa que jo demà sortiré de casa amb l’orgull més alt que mai de defensar les meves idees, i de pertànyer a la primera organització juvenil de Catalunya. Significa que em sentiré molt millor de ser de les JERC (www.jerc.cat; www.jerc.cat/santfeliudecodines) Significa que defensaré les idees de llibertat d’expressió per tothom, per totes cultures, maneres de pensar, països, sexes, raça.

Però sobretot sortiré de casa amb ganes boges de seguir creant discurs per aconseguir una massa social que permeti algun dia que els estimats Països Catalans aconsegueixin l’autogovern respecte aquest país veí; la INDEPENDÈNCIA.

Maneres de fer...

Bé amics, queda clar que akesta gent només es saben defensar amb anònims... Feu una mirada als posts: http://www.fotolog.com/pablinsfc

Ja que hi som...

En fi, ja que hi som... aprofitem...

www.connecta.cat ==> animeu-vos!!!

Al cap dels anys...

En fi, he de reconeixer que el sentit de l'anterior post queda bastant disolt en aigua...

Companys... ultimament he estat pensant massa vegades de tancar el blog... basicament per falta de temps per dedicar-m'hi. Però ni que sigui per trobar un petit racó on molt d'en tant en tant, poder escriure les meves histories, el mantindré...

I com que si no contesto a la meva amiga i companya en l'esgotadora (pot arribar a ser-ho, creieu-me) feina d'alliberar aquest bonic país, creurà que sóc un pocavegonya... ens hi posarem:

- Sóc molt perfeccionista / detallista. En gaire bé tots els àmbits. Fins hi tot un pel massa.

- Disfruto quantitat llegint. A les prestatgeries de la meva habitació trobariem... Dan Brown, Harry Potter (si... tb ma enganxat...), però també Plats Bruts, Buenafuente... En fi, una mica de fantasia, i una mica d'humor, per alegrar-nos.

- M'encanta la nit. Infinites vegades més que el dia. La trobo màgica. Sobretot quan tens temps de disfrutar-la tranquilament.

- En linia amb el segon punt, disfruto (massa?) perdent-me per l'FNAC. Sigui quina sigui la secció: llibres, musica, tecnologia... es el meu passatemps preferit.

- Per acabar... miro massa la pantalla al dia (algo semblant a 6h de classe i 4 de feina... + "oci??"). I estic massa enganxat al cafè. En conseqüència d'això... tanco ara mateix el PC ja... abans que els meus ulls es tornin quadrats.


Frase cèlebre...
"Malgrat tot... segueixo treballant per alliberar aquest país"



Una abraçada a DAMBES, la Vanessa, en Carles, en Ricard, el crak d'en Bella (els dos... ;), i tota la gent que passeu per aqui. No està de més postejar... encara k sigui dient "oio? oua!!".



ja no carburo....








salut i llibertat!!!

















p@blin