Canvis

Temps de canvis. Aquesta setmana santa m’ha servit sobretot per això. He desconnectat totalment de totes les activitats que faig durant el curs. Evidentment no he aparegut per EMAV, he estat en serveis mínims a JERC, i tampoc hem estat actius a Can “Deixalles ’81”.

Així doncs, he tingut bastant temps per reflexionar. Per estar amb els meus. Per pensar. Ja no queda massa perquè hagi de decidir el meu futur a curt termini, i encara no tinc les coses del tot clares. Suposo que sempre ens dol una mica deixar d’estudiar, i jo és una opció que de moment deixo per última.

Llavors tornen totes les preguntes: que m’agrada fer, que vull seguir estudiant... la veritat és que estic bastant cremat de tot. Cremat de l’ambient d’EMAV, cremat i desil·lusionat. Però em fa molta ràbia deixar aquest món. L’audiovisual, la tele, sempre m’han agradat molt. Però també hi ha la informàtica. Durant molt de temps vaig voler estudiar-ne i ara que la primera opció es desinfla, aquesta pren una mica més de pes. A més, està clar que a aquest món t’hi has de fer un lloc treballant, entrant en el sector, perquè si no has fet res, si no tens experiència, aquí si que no ets ningú.

Però llavors hi ha un segon problema. Estudiar i treballar al mateix temps? Hi ha qui diu que si, hi ha qui diu que no. Si faig la ingenieria informàtica m’hi hauré de posar al 100%: fa dos anys que no toco ni les mates ni la física (entre d’altres...). Però també és cert que aquestes petites injeccions de diners a finals de mes van molt bé, i també fa ràbia donar-les per perdudes. Tampoc sé si la feina que faig la vull aguantar gaire temps... doncs em desgasta bastant. Aquesta setmana he recuperat un temps que feia bastant que no tenia. El meu. Temps per mi, temps per estirar-me a la terrassa i mirar el bonic paisatge que tinc la sort de tenir al davant. Temps per estar amb els que més estimo. I sento que això s’acaba, i no m’agrada.

En fi, que tot això m’espanta una mica, potser perquè fins ara no he dubtat mai. Potser perquè fins ara he anat sumant coses al meu temps (estudis, esplai, teatre, música, JERC, feina...) i ara és hora de deixar-ne més d’una.

I el temps passa, i em perdo entre els segons.