divendres, 10 d’octubre de 2008

La Xarranca

Avui us vull parlar de nou d'aquesta (genial) colla de mares incansables que ja fa més d'un any ens van invadir a Ona Codinenca per portar aires i moments nous. Després d'un any d'explicar un conte cada dia a les vuit i mitja del vespre, s'han armat de valor i han dit que volien fer un programa en directe.

I així és que aquesta temporada, setmana sí setmana no, fan una horeta de programa en directe. "La Xarranca, el megazin familiar per a petits i grans". I dilluns passat vam fer el primer. I va ser una molt bona estrena.

Fent la Producció del programa, el divendres anterior.

Primerament perquè per circunstàncies vàries, era un exemple de superació i de cohesió del grup aconeguir engegar aquell directe a les vuit. La Marina no havia pogut estar a sobre durant els últims dies preparatius, però jo vaig ser el primer a animar a la resta de mares a tirar endavant la inicativa. De la mateixa manera que el primer Tu Jugues el vàrem haver de fer sense el nostre estimat Quim, si la Marina ho podía acabar de coordinar la producció del programa, algú altre ho havia de fer.

Fent la Producció del programa, el divendres anterior.

Així que la resta de "mames" es van arremengar i es van posar a treballar. Vam acabar de guionitzar el programa, de tancar totes les seccions, de confirmar els convidats i col·laboradors, i el dilluns tot estava apunt. Tot menys una cosa, els nervis.

Els nervis "normals" de començar un nou programa, els nervis "normals" d'una estrena, els "nervis" normals d'aconseguir allò que ha costat tant d'esforç i que ha de sortir bé, i els nervis "normals" de que t'estigui escoltant tanta gent a l'altra banda de les ones.

I van sonar els senyals horaris, i vam tirar la sintonia. L'estrena tocava presentar-la a l'Anna. I va servir perquè comencessim a tenir aquella relacio d'odi-amor, que va comentar en Pou el dia de la presentació de la Radio, i que anirà millorant conforme anem fent programes.

I tots els dubtes sobre omplir el programa, el temps que duraria, els continguts, es van anar esvaïnt. Primer vam presentar, després la secció de la biblioteca, seguida de la dels cuiners (en Pau Corderas i en Pep, del robert de nola) que van "amanir" molt bé el primer programa. La regidora d'ensenyament, Marta Verdaguer, era l'encarregada de llegir el conte que havia triat, i que va estar molt bé. I per acabar, el "Digues la teva", moment àlgid del programa en que potser hi havia 15 persones a l'estudi. Per acabar, posar al dia l'agenda d'actes infantils i proposar l'endevinalla.

I com qui no vol la cosa ja havíem passat la hora i ens havíem de despedir. Ja ens havíem estrenat i faltàven pocs minuts per acabar. Marxem amb una canço per poder fer el canvi amb els del Tu Jugues que ens venen darrera, i fem un crit d'alegria quan s'apaga la llum vermella dels micros.

Prova superada per tots i totes, i amb bona nota. Les trucades arriben i són positives. La gent ens felicita. I l'alegria és a la cara de tots. Fer aquell programa tenia molta importància per tots, i ho vam aconseguir. Ara a seguir treballant perquè només dues setmanes després hi tornem!

Felicitats!

2 comentaris:

Arnau Ramírez ha dit...

M'agrada molt la deriva que va agafant Ona Codinenca. Crec que els programes que feu estan molt ben pensats i la ràdio municipal està molt ben organitzada i oberta a tot el poble. La prova més clara és que les mateixes persones que fan els diferents programes, provenen d'edads i sectors socials molt diferents, i tots teniu un mateix objectiu; entretendre, divertir, cuturitzar, i fer poble. Endavant Pau!

Hi havia una vegada : Programa de contes a Ona Codinenca ha dit...

Hola Pau!,

Com ja t'he dit varies vegades aquesta setmana, moltes gràcies pels teus ànims i la teva ajuda per tirar endavant el primer programa de la xarranca i també moltes gràcies a totes els/les components del grup hi havia una vegada.
Marina