Histories i successos

Avui us explico un fet que va passar la nit d'abans d'ahir. Justament l'endemà de Sant Joan, quan totes les fogueres ja estan apagades i queden només alguns petards per terra, justament llavors, s'encén un altre foc; aquest més perillós i sense dubte menys festiu.

Sonava el telèfon de casa cap a les 11 del vespre, hora relativament inusual. Hi havia foc al carrer Sant Joan, a casa els veïns de'n Roura. Al arribar allà encara no hi havia bombers, els primers en arribar van fer-ho amb un Nissan, 4x4. S'ho miren amb escepticisme mentre els veïns més propers surten de les cases. Surt bastant fum per la porta, que és tancada. Parlem amb la gent i ens diuen que sembla que ha començat per culpa d'una espelma, i que a dins no hi ha ningú.

Mentrestant arriben els primers mossos. De la parella de bombers del 4x4, un ha entrat dins l'edifici i ha durat just un minut, el necessari per comprovar que a dins no s'hi veu res ni per casualitat i que l'aire és totalment irrespirable sense l'aire assistit que du a sobre.

Entre tot això els dos habitatges del costat ja no hi queda ningú, i arriba el primer camió de bombers, que a instàncies dels veïns, passen pels dos edificis per intentar atacar el foc des de darrera. Baixo pel carrer figueretes fins la part de darrera de la casa. Es veu la claror de les flames de dins l'edifici, que en algun moment surten a fora i tot.

A dalt ha arribat el segon camió i han entrat la segona mànega per la finestra del primer pis. Segueix sortint molt fum. En breu però arriben al punt de foc i aconsegueixen apagar-lo. Mentrestant alguns han anat trencant les finestres i persianes perquè el fum sortís més fàcilment de la casa.

Surt uns dels primers bombers i s'asseu darrera un dels camions. Un company l'atén amb una farmaciola. S'ha cremat. Ens pregunta si l'edifici és gaire més fondo, i ens explica que s'ha cremat, però que no ha arribat ni a les flames. El fet que estigués tot tancat ha convertit la casa en un forn! Els veïns s'ofereixen per qualsevol cosa que necessiti, però realment l'únic que necessita aquest home és seure a la fresca, on és, i l'ampolla d'aigua del costat. Sembla que les cremades no seran gran cosa. Ens comenta que de fet ja hi estan acostumats.

Un cop controlat el foc els bombers es quedaran una bona estona, potser tota la nit, remullant l'edifici, del qual encara s'intueix una petita columna de fum que segueix sortint per la porta. Al parell de bombers que han arribat primer se'ls veu realment cansats. Però haig de dir que també avui, que han arribat amb prou rapidesa, han operat amb una molt bona coordinació i eficàcia, s'ha d'agrair a aquest col·lectiu que fa aquesta feina tant arriscada.

Mentre apagaven el foc, he estat mirant el camió de bombers, i he constatat un fet que m'ha sorprès. Realment porten poca aigua. Entre l'espai de les dues files de seients, estris varis, les bombes, mànegues, reductors de mida de mànegues, eines... l'espai pel dipòsit queda ben reduït. Ho comento amb el pare i m'explica que per això es posen tant contents quan arriben ells amb el camió dels voluntaris, que si bé no tenen tantes eines i possibilitats d'actuació, porten aigua per omplir 3 camions de bombers!

Mentre en parlem arriba en Pere Pladevall, de l'altra banda del carrer entremig de camions, mossos, policia i bombers. Parlem una mica de la de coses que han passat en poques hores: accident davant de Can Buixó, arreglar a ultima hora l'entrada de Can Xifreda, petit incendi al Parc Usard, moments de tensió amb un parell de persones a la festa, gamberrada al semàfor tot just acabat d'estrenar, incendi de la casa...

En fi, un parell de dies ben "mogudets" per aquest bonic "balcó del Vallès".

Salut!

Pau.