dimarts, 29 de juliol del 2008

Passant pàgines

Quasi bé tothom que em conegui poc o molt, sabrà que em costa dir que no. Em costa renunciar propostes, actes, i liades en general. Dimecres passat, però, va ser un dia especial. Va ser un dia de passar pàgina, d'alguna manera.

Com cada dimecres, un grup de persones ens reunim al Casal als voltants de les nou del vespre, fins aproximadament les onze. Som l'equip de muntatge del Deixalles '81. Tot plegat una bona colla, tot i la llàstima de la baixa del nostre "Teloner" oficial.

Però dimecres passat va ser l'últim dimecres de muntatge. Després de quatre anys com a tècnic de llum del Deixalles, deixo el lloc. Em fa mal que no hi hagi relleu, perquè això complica les coses a tot l'equip, però ja no hi ha marxa endarrere.

D'una banda, la Uni aquest curs ha anat prou justa. A setembre suaré per aconseguir un 75% d'aprovat, i així tancar un primer curs una mica digne. D'altra banda, a Ona Codinenca les coses per la temporada vinent estan agafant un volum prou bonic, amb nous programes que, tot i la nova gent que tindrem, ens portarà molta feina als que hi som, i a mi personalment com a tècnic de la radio.

A més d'això, d'una banda el fet de no haver-hi relleu al Deixalles és sinònim de no haver tingut "companyia" pel que fa al so, fins ara, al grup. I això ha fet que els últims bolos siguessin més una obligacio que un disfrutar d'allò que, això si, m'agrada molt fer.

Sempre fa mal deixar una cosa així endarrere. Són quatre anys de sensacions, de moments inoblidables, de xerrades, d'idees, de muntatges, de viatges de bolo arreu, de trobades de teatre, de Pastorets, de concursos, de premis... No exagero gens si dic que estar al Deixalles m'ha aportat dels millors moments de la vida fins ara.

Així doncs, el compromís que em queda és lògicament el d'acabar la pàgina web, i el de fer una de les activitats més importants i alhora també més complexes del grup, Els Pastorets.

Només em queda de nou donar les gràcies avui a totes les persones: actors, tècnics, tramoies, direcció, encarregats de maquillatge, de vestuari, apuntadors, i en especial al Quico per les nostres xerrades, al Josep per la companyia, els consells, la confiança, la formació, i l'amistat, al Climent, per suportar-me cada obra a través del walkie, al Francesc, per tots els bons moments, al Canadell, pel seu bon humor, i a tothom amb qui hem passat tantes bones estones.

"Salut, Pastors!"