Diumenge poètic

Avui toca un diumenge poètic:

T’escric per dir-te que et recorde,

que a la cambra te’m fas present

encara que no hi sigues.

Que l’obscur moviment dels dies em venç

i et cerque en els llocs on vàrem ser u.

T’escric per dir-te que ets part del que sóc,

que la teua absència se’m creix dins

i totes les hores són hores fosques.

T’escric perquè sàpies que pense en tu,

que vull que òmpligues de tu la meua vida,

però no sé les paraules perquè vingues.

T’escric per dir-te que tinc en el cos el teu senyal,

que ets l’àngel del desig que em viu

i ser amb tu és acréixer l’esperança.

T’escric ara i et proclame i t’evoque

i et dic que t’estime.

VICENT ALMELA ARTÍGUEZ (Vespre d’esperança)

i ja que plou tant...:

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s´hort sa terra és eixuta,
s´ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s´han ´secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s´amor s´ha assecat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...