Pensant en tu,
com si no hi hagués res més al món
que el record d'aquella cara,
d'aquell somriure càlid i tendre,
que pot marxar en uns instants
però que es recorda per sempre.
Aquells cabells fins i castanys,
que onegen amb el vent,
que s'enlairen alliberant sentiments
suspesos en l'aire,
deixant remors al seu pas
lent i durador.
Felicitat que s'adhereix al cos
com tentacles invisibles,
com fets inolvidables
quan aparèixes un altre cop
sota un cel suau i calmat
que reflecteix el teu màgic rostre.
(Jordi Ganzer Ripoll)
(Tot recordant...) 'Tonets a l'esquena..
Aquest gener s'està fent molt dur companys! Espero poder reactivar això en breu!
4 comentaris:
bonica foto... tot i que posar Tonets a l'esquena pot ser una mica dolorós!!!
Ànims amicci!
Merci Tonetti. La veritat és que n'és una mica. Però quan les coses anaven bé el blog ho reflectia. I ara... pos eso.
Pau, pau pauuu!!
bufff això de la desconnexió del món se m'està fent etern!! i més ara que sé això dels Tonets!!
no t'has fotut pas a la gola del llop, nooo??
espero que ploguin pilotes de tennis!! ;)
muaaaaksss!!
Estudia fort Judit que quan acabis ja en parlareeem!
I malauradament no plou ni una cosa ni l'altra... :S
En fi..
Publica un comentari a l'entrada