Somnis d'ascens

Avui us parlo de sensacions. Fa una estona veia aquest video-muntatge que volta per internet sobre el Barça. I llavors pensava en les últimes jornades de l'esport SantFeliuenc. Em veia a mi mateix entrant dissabte al vespre 8 i 9 vegades a la web de la Federació Espanyola d'Hoquei per saber els resultats, tant de Sant Feliu com dels adversaris.

Llavors pensava en la transmi del partit entre el Sant Feliu i el San Antonio de Pamplona. També en la del Voltregà. Em venien al cap els desplaçaments que hem fet amb el Tu Jugues (Alcoi, Sitges, Calafell, Pamplona...). Em venien al cap les imatges del pavelló ple de gent. La imatge de la grada del Sant Feliu a la Copa del Príncep.

I pensava que és un sentiment màgic. Que realment és brutal com la força d'un col·lectiu pot fer tirar endavant tot un equip de jugadors. Pensava també en què tenim un esport local que no ens mereixem. Que tenim un equip de futbol que té totes les opcions de pujar a Primera Territorial, i que tenim el Fergo Aisa Sant Feliu que pot pujar la màxima categoria de l'hoquei Estatal.

I pensava que és feina nostra també, de generar aquest ambient. D'omplir el pavelló cada partit i de pujar al camp cada diumenge, perquè els nostres equips sàpiguen que tenen el nostre suport. Que la seva il·lusió per guanyar és la ilusió de moltes i moltes persones de Sant Feliu. Que volem els colors del Sant Feliu ben amunt! Que nosaltres exigim el màxim però que també som capaços de donar el màxim quan uns jugadors del nostre poble tenen opcions de complir els seus somnis.

Pensava que de fet, els vostres somnis, son els nostres somnis. I que ara més que mai, tenim el somnis una mica més a prop. I és tasca de tots, que es facin realitat.