El comiat de Buenafuente

Bé amics, doncs això ja està. I abans de marxar, voldria dir-los.., jo crec que hi ha molta confiança amb vostès, tota vaja, les tres coses més importants que he après durant tot aquest temps.

La primera és que vostès, el públic, són el que dona sentit a la nostra feina. Tota la resta és secundari. Hem intentat fer un programa de televisió digne i honest, sobretot per respecte a... a nosaltres mateixos, no cal enganyar-nos, però també a vostès. Algú va definir la mala televisió, com aquella tele amb la que et sents incòmode i maltractat, no? Doncs es tractava de fer tot el contrari. I perquè? Per vostès. Perquè vostès son molt més llestos del que creuen els programadors de televisió. Quan posin aquelles coses dolentes, a vostès els agrada? (Nooo) Doncs diguin-ho! Son bona gent, son gent amb ganes de divertir-se, de veure, escoltar, coses interessants... Aquest any hem portat persones molt llestes, que ens ajudaran a sortir de tot això: economistes, sociòlegs, psicòlegs... ha sigut increhible, i a vostès els ha agradat. Això és una herència que ens emportem.

La segona cosa, el nostre equip, el meu equip. Vull dir avui que el meu equip m'ha fet millor persona, i millor professional. Un aplaudiment per a ells, si us plau. Aquest programa el fa un col·lectiu, alguns els veuen per aquí, altres no els poden veure, però jo crec que és el millor equip de televisió d'Espanya. Dius... home és que hi ha altres programes. No son tan bons! Son bons, sí molt bons, però tant no! És un grup de gent compromesa, eficaç, afectuosa, soferta, cada vegada han cobrat menys, i ho han fet millor. Tontos? No, bons! Sí, sí, de debò. Jo els deia, "nois, el programa segueix, però hi ha menys pressupost", i deien "mhh d'acord". Bé, clar, també, on aniríen, no? hehe No això és broma, no els faltarà feina, els ho he dit a tots! No els faltarà feina, i si jo faig alguna altra cosa, comptaré amb ells. He après més jo d'ells, que ells de mi. I no ho dic per quedar bé perquè no en tinc cap necessitat. Ho dic de debò.

I una tercera cosa. Potser la última, no?, com a final, que és que també hem comprovat aquest any, que la comèdia, el món de la comèdia, és la millor feina del món, el millor. En comèdia ho pots dir tot, a sobre rius, i et sents millor! Un dia cabrejat, te l'arregla una bona rialla. Això d'anar a dormir "rigut" és molt bo. Lo altre també eh...!, i separa-ho no ho ajuntis! perquè hi ha gent que diu "jo mentre tal i jejeje" no; primer una cosa i després rius; que a vegades això porta confusions... En aquest temps injustos que vivim, cabrons, molts difícils, de canvi, no sé on anirem a parar, però a algun lloc arribarem, ens hem adonat de la importància de la ironia i de la paròdia. Perquè, o te'n rius, d'aquest món, a la seva cara, i als que el porten, o aquest món acaba amb la teva paciència. I això no, "eso no, eso no puede ser, Maria Teresa!".

Una altra cosa, jo no sé el que passarà al futur, potser tornem de vacances i Espanya ja no existeix, ens veiem tots a Andorra, no ho sé! Però una cosa està clara, segur que tornarem aquí per plantar cara a la vida i explicar-la sempre, sempre amb el nostre nas de pallasso, amb la seva impagable complicitat, i aquest equip que dic, que sabrà que això... aquest equip ja sap que això és més que un programa de televisió, això és una manera de viure. Ah, i una altra cosa, no oblidin que un còmic ha de fer sempre el contrari del que s'espera d'ell, perquè en la sorpresa està la gràcia. Potser tot el que he dit no és cert..! Nooo, sí, sí que és veritat.

Me'n vaig per on he vingut. Cada dia surto per aquí, i dic "ostres, cada dia entro, però mai he sortit". Vaig a veure com és això de sortida. I això sí, com a bon català i còmic, apagaré la llum que això gasta molt. Una cosa, demà es despertaran i no recordaran rès! Feliços somnis des de Barcelona.

Us deixo també amb el vídeo. Molt gran Andreu! Gràcies per tots els somriures!