Tornar a començar

Cal tornar a començar. A vegades ho fem per obligació, a vegades per convenciment. El que és necessari és que tots tornem a començar, una mica en tots els sentits. Que tornem a parlar de valors, de com cal fer els coses. 

No pot ser que tinguem un entorn que no cuidem. No pot ser que si busques "camps" a Google, la primera imatge verda sigui després d'un centenar de fotos d'un polític. Hem de començar a confiar en el nostre potencial: físic i econòmic.

En les últimes setmanes he vist unes quantes situacions que tenen un rerefons comú. Hem de confiar més en nosaltres. Hem de creure que realment el que cohesiona i mou una societat són els seus ciutadans, ben organitzats.

Hem d'entendre que la potència de 7 milions de persones en el cas de Catalunya, o de 47 milions, en el cas espanyol, és realment molt gran. I que realment tenim possibilitats de canviar allò que ens envolta i ens afecta directament

D'altra banda també hauríem de ser més conscients del poder que tenim a nivell individual, dels nostres actes personals. I de que és totalment imprescindible que ens aixequem de la cadira i actuem, i fem pròxim allò llunyà, convertim en realitat els nostres somnis i anhels, tant a nivell particular com col·lectiu, perquè si no ho fem nosaltres ningú de fora ho farà.

Només d'aquesta manera, aconseguirem canviar les coses, avançar com a societat i construir el futur que volem per a nosaltres i pels nostres.

---------------------------------

El text d'avui sorgeix aixi tal qual, escrivint una paraula darrera l'altre sense pensar gaire, però fruit de molts pensaments dels últims dies. També influenciat per l'últim Salvados, les experiències de "Joves amb IVA" (en especial la de Trini Molist, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya), del vídeo de l'Oriol Junqueras al 26è Congrés d'Esquerra; i de converses amb els amics de La Catxaruda.