Torna Megaupload, welcome Mega

Ja fa uns dies que el creador del que va ser Megaupload va anunciar que tornava de nou a l'escena internauta amb una nova versió del seu servei de compartició d'arxius a la xarxa, tancat per la FBI en un cas que ja va causar molt de rebombori.

Aquesta vegada, l'estratègia de Kim Dotcom recau en un nou sistema d'encriptació d'arxius que fa que ells no puguin saber de cap manera quin tipus d'arxiu està emmagatzemat en els seus servidors, doncs les claus d'encriptació les tindrà i difondrà l'usuari mateix.

Així, aconsegueixen traspassar d'alguna manera la culpa de la difusió del contingut amb drets d'autor als usuaris, i creen una pantalla que aparentment els hauria de protegir de problemes com els que van tenir a Megaupload.

És realment brillant que hagin trobat aquest camí que ofereix en aquest cas la tecnologia mateix per aconseguir tirar endavant de nou el servei. Veurem si realment els serveix, i quin impacte acaba tenint aquest nou Mega, que surt a la llum el proper 19 de gener.

De totes maneres, que no ho tindrà fàcil ha quedat clar avui quan el govern de Ghana, el país que té assignat el domini amb aquesta extensió. Segons diuen, no els fa gaire gràcia ser partícips de cap mena de vulneració de copyright. Així que abans de començar ja se li gira feina. Buscar un nou domini. Veurem com acaba la història!

Ara és l'hora, segadors!

El debat és recurrent. I encara més a gent com nosaltres, a qui ens agrada, quasi diria que ens apassiona, parlar de política. Perquè entenc que parlar de política és parlar de societat, de com funcionen les coses, i de les solucions que hem d'aportar tots, a través de vies democràtiques, als problemes que tenim com a ciutadans.

Però se'ns dubte el debat comença a expandir-se a marxes forçades. El fet de que gent com Salvados (La Sexta), o El gran debate (Telecinco) dediquin episodis dels seus programes. Com diu la frase "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment, guanyes". Fa temps ningú s'ho creia. Després se'n reien, amb arguments de majories contra 3 o 4 diputats catalans. Ara, se'ns dubte, ens ataquen. L'Estat espanyol ha activat ja tota l'artilleria i instruments de que disposa com a tal per desacreditar, afeblir i menysprear el sentiment independentista català.

El més genial de tot, és que tant la part catalana com la espanyola sembla haver acceptat que el procés ja no té retorn. Només així s'entén que ells mateixos hagin preguntat directament a la UE quina posició té sobre el conflicte. 

Així doncs, acceptada la hipòtesi sobre la independència, només queda saber dues coses: el quan i el com. I estic segur de pensar que la segona pregunta només té una resposta: una sortida pactada de l'Estat Espanyol, esdevenint així un nou estat dins d'Europa, i de la UE. Per aquests simples punts:

1. D'una banda, qualsevol predicció (tant si és a favor com en contra) d'ara de la UE té el mateix pes que el del Pulpo Paul sobre la Champions. No hi ha legislació vigent que parli sobre la secessió d'una part d'Europa (recordem, una vegada més, que ja ho sóm, d'Europeus).  
2. D'altra banda, com bé explica en aquest  breu escrit en Xavier Sala i Martín, simplement a Espanya NO LI INTERESSA que el procés d'independència de Catalunya no es pacti. Bàsicament perquè si ens independitzem, ens hem d'endur la part bona i la dolenta. La bona és el final de l'espoli fiscal que tenim i la restitució de la nostra plena sobirania. La dolenta, és la part proporcional del deute espanyol (que no és petit, precisament).
3. La tercera cosa que ho demostra és el passat 11S. Una manifestació d'aquesta magnitud no s'havia vist mai. Queda clar que la gent comença a veure les coses clares. I crec que queda clar que, o els polítics mouen fitxa i avancen junts i de cara cap a l'objectiu, o la societat els passarà la mà per la cara.

I és per tot això, que tant la política com els ciutadans independentistes ens hem de posar a treballar. Ara més que mai. Per convèncer a tots els indecisos i tants com es pugui, de l'altre banda.

Ara és l'hora, segadors. 

Ona Codinenca obra un projecte de micro-mecenatge a Verkami

Ona Codinenca ha engegat fa uns dies un projecte amb la plataforma Verkami per finançar els desplaçaments de la OK Lliga i poder cobrir així els partits del C.H. Sant Feliu.

Verkami és una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. El seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions als diferents projectes, i aquí és on entreu tots vosaltres.

La proposta que us fem és que aporteu la quantitat de diners que volgueu (des de 10€ fins a 400€), que serviran per cobrir les despeses de desplaçament i material que ens costa la OK Lliga, i a canvi rebeu unes contrapartides que estan exposades en cada cas.

Des d'Ona Codinenca ens hem proposat recollir 1800€, que només ens seran traspassats si aconseguim el 100% del finançament. Tenim només 40 dies per aconseguir-ho! Si quedéssim a mitges, els mecenes recuperarien la inversió, però no podrem fer les transmissions d'OK Lliga.

Us animem a tot aquells que encara no ho heu fet, a col·laborar amb la quantitat que pogueu, i participar així en què pogueu sentir des de casa els partits del Fergo Aisa Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal!

Lliga Tu Jugues, un any més

Un any més la Lliga Tu Jugues fa unes setmanes que ha engegat motors i de moment fins a 20 persones fan les seves apostes cada setmana per als partits dels principals equips de hoquei, futbol, bàsquet i frontó codinencs.

Cada dilluns, dins del Tu Jugues repassem com ha anat la jornada de la Lliga entre tots els que han apostat a la Lliga. Entre els premis primers classificats a final de temporada hi ha 100€ a gastar a Decathlon i un sopar per a dues persones al TotKfe, entre d'altres!

Us animo a fer les vostres prediccions dels resultats dels partits (demaneu usuari a tujugues@onacodinenca.cat si no el teniu) i que tingueu tots molta sort!

El somni fet realitat

Amb tota la bogeria de final del curs passat, i la manera com vam quedar absorbits a nivell de temps i de mentalitat per tot el seguiment que vam fer de l'ascens des d'Ona Codinenca, encara no m'havia permès escriure quatre línies sobre l'increhible ascens del C.H. Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal, per primera vegada en els 39 anys d'història del Club.

Fa dues temporades ens van quedar amb l'espina clavada que el juny passat es van poder treure de sobre. Des de llavors, s'ha seguit apostant per el mateix equip, i per la mateixa idea de club de base, que disposa dels recursos que pot disposar un equip d'un poble de 6000 habitants. 

Amb una temporada molt ben gestionada, arribant amb plenes opcions a les últimes jornades, i amb el premi que significava el fet de guanyar la Copa del Príncep sent-ne els amfitrions, es va arribar al partit definitiu. 

En el fons, es va pujar a la Ok Lliga de rebot, amb una victòria del Mataró contra l'Alcobendas, que classificava matemàticament el Fergo Aisa Sant Feliu. El gran partit però va ser la setmana següent al pavelló Francesc Cassart de Sant Feliu de Codines, on el públic que l'omplia fins a la bandera van gaudir del partit i de la posterior festa de cel·lebració. 

Unes setmanes més tard ens vam adonar de que tindríem un inici de OK lliga prou divertit, amb la visita del Coinasa Liceo en la primera jornada, i un primer desplaçament al Palau Blaugrana, la pista del FCBarcelona. 

I ara que ja han passat aquests dos partits, el que toca és centrar-se en jugar la nostra lliga i defensar la permanència que tant els ha costat d'aconseguir. Serà una temporada molt més complicada que l'anterior, i segurament tocarà lluitar de valent fins l'últim partit!