divendres, 12 d’octubre del 2007

Instants del temps, la vida.

(Clic per ampliar)


Avui toca parlar sobre aquestes dues personetes que tinc al costat. Perquè després de mirar fotos sobre els dies de Josa i recordar els bons moments que vam passar, m'han vingut ganes de fer aquest petit muntatge i de dedicar una mica d'espai a aquells dies.

A la banda esquerra "de la pista", la esbojarrada, divertida, entranyable, i amiga inseparable: Judit Serra!!! jajajaja Serreta!! em va agradra que et recordessis de la xerrada de l'església de Josa!!! Va ser bona, eh!!! Me la vas recordar l'altre dia i em va fer venir bones sensacions. És un d'aquells moments que ens uneixen una mica més amb cadascú de nosaltres.

Està be el que comentes Però no tinguis por al futur!! I disfruta del present, doncs només així podràs seguir anhelant (tot i que jo no ho diria del tot així) el passat. I pensa que no has de tenir por a que les coses canviïn, ja que tu pots ser l'amo (quasi sempre..) dels teus canvis, i si aconsegueixes que sempre siguin en positiu; si més no mirar-te'ls positivament, les coses són molt més alegres. En resum, penso que ens toca actuar, perquè en comptes de preguntar-nos què em fet perquè les coses canviïn tant, hem de poder dir que, després de fer el que volíem, tenim un present que supera el passat, i que serà superat per un futur millor. I si finalment no és així, estarem convençuts de que hem fet tot el possible, i haurem d'estar orgullosos de nosaltres mateixos pel sol fet d'haver-hi posat totes les nostres ganes.


"Porque la vida es una pista deslizante como el hielo,
i deberàs abrir los ojos para estar siempre despierto
ante lo que te pueda passar."

"Porque la vida son instantes, que se cruzan en el tiempo,
la locura más brillante puede estar ocurriendo,
porque dandole la vuelta al peor de los momentos
abriremos nuevas puertas que nos lleven hasta el cielo."

I a l'altra banda de la pista una princesa, una persona màgica, guapissima, bonica, preciosa: l'Eva!! Sexy ja saps que tinc molt bon record d'aquests dies que vem passar a Josa. Tenim pendent anar-hi l'any vinent a pujar el Pedraforca! :D Com guardo bon record de tots aquests "instants de la vida" que hem passat, que seguim passant, i que espero que passem. Saps que t'estimo més que a ningú, i que estar amb tu és fa perfectes aquests "instants", i alhora, sembla que aturi el temps.


A les dues un petonàs i una abraçada molt forta!

Pauet.




I acabo amb una cançó:

Deixa't portar - Gossos

Mira’t, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era, tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t’has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t’imaginava.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t’havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou...
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

L’aire t’ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d’allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà,
només tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar.
Vine, que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.

Plou...
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí
amb tu. No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran, dels murs que cauran...

1 comentari:

Anònim ha dit...

pablinnncituuuu^^

no saps pas cpom m'ha agrdata aquest post!!!
si k va ser guai si per allà a Josa, tranquilitat, pau, armonia... :D
recordo llevarnos al mati, esmorzar, anar a passejar per gosol, tranquilament, senses cap presa, sense preocupacions, k si al riu gelat a tocar la guitarra, i a la nit per Tuixen a sopar i afer una "bona" partida de billar jajjjaj!!!

va ser ml guai, espèro repetir un altre vegada

un ptonas i merci... merci per tot!