He vist la llum de les estrelles,
he besat llavis de mel,
he volat per sobre els núvols,
he travessat tots els deserts,
he tocat amb els dits la lluna
i m'he sentit cremar la pell.
He pujat a les muntanyes,
he trobat la flor de neu,
he sobreviscut a tantes batalles,
he vist per dins el meu infern,
he fet pactes amb el diable
i un àngel m'ha ensenyat el cel.
Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu ni hi ets.
Res té sentit si tu ni hi ets.
he volat per sobre els núvols,
he travessat tots els deserts,
he tocat amb els dits la lluna
i m'he sentit cremar la pell.
He pujat a les muntanyes,
he trobat la flor de neu,
he sobreviscut a tantes batalles,
he vist per dins el meu infern,
he fet pactes amb el diable
i un àngel m'ha ensenyat el cel.
Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu ni hi ets.
Res té sentit si tu ni hi ets.
Sabeu un d'aquells caps de setmana intensos, esgotadors, però que alhora són màgicament realitzadors, creatius i des-estressants? Doncs això. Aquest cap de setmana he recordat sensacions que feia massa que no tenia.
Esquiar m'encanta, m'apassiona! És força pròxim a volar. M'abstreu, m'alegra i em relaxa. També he pujat muntanyes, tot i no tenir-ho previst. Una excursió llampec a Aigüestortes i Sant Maurici que se'ns dubte caldrà repetir. I com es pot comprovar al meu nas, he sentit cremar la pell. Hem vist la lluna com mai, i hem hem vist les estrelles des de la bonica foscor dels Pirineus. La cançó és fantàsticament idònia.
I tot plegat amb un ambient increïble: neu força bona, sol espaterrant els dos dies amb només el nostre núvol Kinton, temperatura genial i sobretot una solitud fins hi tot sobtant, tant a pistes com al parc.
Pallars Sobirà, el Noguera, l'Escrit, el Massís dels Encantats (nom ideal!), la Pica d'Estats d'horitzó. Espot, Sort, i Rialp en forma d'idoni camp base nocturn a l'Hotel Marvel.
Tot amanit amb Manel, Maldita Nerea, Sau, Amics de les Arts, Pau Vallvé, Dido...
Gràcies a tu per venir i fer-ho genial.
I gràcies com no a la Mooh i la Gruu per saber que em feien un regal que m'encantaria! Sou la millor germaneta i mare que es pot tenir!
2 comentaris:
Cada cop més, m'agrada el que escrius :)
Simplament un cap de setmana perfecte. Potser serà veritat què Sort te algu màgic.
El juny serà una bona data per tornar-hi (i per celebrar un altre aniversari.
Firmat: Little Rudolf.
Pau, que maco... m'omple d'alegria que hagis viscut aquest cap de setmana tan intens! Ja saps, el contacte amb la muntanya i la tranquilitat és necessari, no estaria malament fer-ho més sovint.
Una abraçada!
Mooh
Publica un comentari a l'entrada