Ja se que les coses per molta gent estan
malament, i que, precisament ara, no sóc la millor persona per escriure
el post, però em surt de forma molt sincera.
Avui
tot dinant, he copsat una sensació que no m'ha agradat. Una sensació de
pessimisme generalitzat, que he pensat fredament que no tenia massa raó
de ser.
Clar
està, que a ningú li agrada que li retallin el seu sou, o la seva paga
doble. I que és probable que aquest fet li generi problemes econòmics
més o menys greus. El que no m'acabava de fer el pes, és que la sensació
d'un col·lectiu de gent que en aquest moment té feina i a qui les coses
van prou bé, fos una sensació de tenir problemes greus, de passar
dificultats i de estar en un camí de no retorn.
És
veritat que a nivell general les coses estan costant, però crec que una
bona part de la solució està en encarar-ho i en agafar-ho tant
positivament com es pugui. Pot sonar a conte de fades, però crec de debò
que afrontar un problema o una situació en un determinat estat d'ànim
influeix totalment en la solució.
Potser toca començar a valorar més aquelles coses més bàsiques de debò, i que sí que son un problema quan no les tens.
2 comentaris:
No conec la persona que porta el bloc. No obstant això escriuré què crec que mou l'optimisme i que, al meu coneixement, és prioritari (i ací podem pensar de manera distinta, la qual cosa és senyal de llibertat):
1. Creativitat
2. Alegria
3. Generositat.
Que passeu tots un bon dia.
Lluís Barberà
Mestre i historiador
Primer de tot, Lluís, gràcies per llegir i comentar al blog, tot i no conèixe'ns personalment. Un plaer.
Estic d'acord amb el que dius, però segurament jo ordenaria les coses que mouen l'optimisme de diferent manera, col·locant en primer lloc a l'alegria.
Una alegria, i una generositat, que per força s'han de poder "contagiar", de la mateixa manera que es "contagia" la por i la idea de viure en un camí de no retorn, que ens transmeten els mitjans, i ens auto-transmetem nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada