Em fa certa alegria tornar a escriure sobre la música, i més particularment sobre el violí. I és que després d'uns 11 anys aprenent a fer anar un instrument musical realment complicat, per deixar-lo abandonat cap als 16 anys, la Montserrat Cot ha aconseguit que, com diu el títol, li tregui les teranyines.
I així, com qui no vol al cosa; amb l'excusa d'una peça que tenia per a 4 violins, amb la Marta Vilardell, l'Alba Lloveras i l'Alba Baulenas, ens anem trobant els dissabtes al matí, una horeta cada setmana, per tocar una mica.
Però tocar sempre el mateix, és massa avorrit, i la Montserrat ha sabut enganxar-nos amb tot d'altres peces que anem alternant per canviar d'estil i de dificultat.
El violí és un instrument complicat. Sobretot quan comences, perquè mai sona afinat. Mai sona bé, i costa molt que una partitura tingui un sentit musical una mica decent. Per això és important, encara més quan comences, fer els exercicis que toquen sol, però tocar també en grup. Ajuda a escoltar, a afinar i a saber coordinar ritmes, mirades i harmonia durant l'actuació. I, perquè no dir-ho, les pífies no s'escolten tant!
Van passant les setmanes, i un dia, amb aquella senzillesa, el Pau Vilardell se'ns ajunta donant uns greus magnífics amb el seu violoncel. I com que una partitura que m'agradava molt a mi quan tocava és un Vivaldi i ens faltava l'acompanyament a piano, vam buscar un parell de peces més i vam enganyar al Bernat Mur i la Carme Trobalon perquè ens acompanyessin.
Doncs finalment només em queda convidar-vos a un petit concert que farem durant les Festes de Nadal, per allò de tocar per nosaltres però també per a algú! Si voleu venir, sereu benvinguts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada