dimecres, 29 de maig del 2013

Consumint energia verda amb Som Energia

Si fa uns dies us parlava de Caixa d'Enginyers, avui volia fer-ho sobre un altres projecte cooperatiu, i molt interessant, en un sector totalment diferent: Som Energia.


Som Energia és una cooperativa d'energia renovable. Amb al idea d'assolir un model energètic 100% renovable, a aquesta cooperativa sense ànim de lucre volem reunir el màxim de persones per treballar per aquest objectiu.

Està clar que l'energia tal i com fins ara la coneixem arriba a un punt mort. I és que cada vegada costarà més extreure els combustibles fòssils. A més, aquests recursos son limitats, i tenen aspectes negatius clars com és, principalment, la contaminació.

Som Energia neix per agrupar un moviment social cap a les energies verdes i cap a aquest canvi de model energètic. La cooperativa pren aquesta filosofia i dóna serveis al seus socis, com són la comercialització d'electricitat o possibilitats d'inversió en infraestructures d'energia renovable.


Passant a Som Energia, i contractant el servei elèctric de casa nostra en amb ells, es garanteix que, com a mínim, l'equivalent del que nosaltres consumim es crea a través d'energies renovables, ja que Som Energia compra al mercat energètic estatal amb un certificat verd, que acredita de que l'energia que compra és verda.

Si ens fem clients (a més de socis), de Som Energia, no haurem de fer cap canvi a la nostra instal·lació, ni ens sortirà més cara l'electricitat que gastem. La idea és que, pel mateix preu, contribuïm a generar electricitat verda.

A mig termini, la idea de la cooperativa és construir instal·lacions d'energia renovable, per injectar energia neta a la xarxa, i acabar produint tota l'energia que els seus socis necessitem, o inclús més.

Sobra dir (o potser no) que al ser una cooperativa el procés de gestió és totalment transparent i col·laboratiu. Això vol dir que els mateixos socis són els que decideixen cap a on encarar l'entitat, quin és el percentatge d'interès per a les inversions puntuals al capital, o qui forma part del Consell Rector, per exemple.

Us animo a veure aquest reportatge del Canal33 sobre l'entitat. Segur que quedareu convençuts de que és una bona iniciativa. I evidentment, us convido a fer-vos-en socis. Nosaltres, ja en som!


dimarts, 7 de maig del 2013

Cap a la cooperativa de crèdit: Caixa d'Enginyers

Abans de començar la crisi teníem una estesa de bancs i caixes que s'ha anat reduint els últims mesos. Entre mig, però, resisteix una manera diferent de fer banca. Avui parlo de cooperativisme i ho començo sobre una cooperativa de crèdit, de la qual sóc soci des de fa poc, i amb els quals he passat tota la meva operativa econòmica i bancària.


A Europa les cooperatives de crèdit gestionen el 25% del sector financer i cap cooperativa ha estat intervinguda en set anys de crisi que ja portem. Sembla impossible, però una caixa amb una gestió transparent, on el principal objectiu no és obtenir el màxim benefici, sinó donar el millor servei al soci.

La morositat que té Caixa d'Enginyers, és 5 vegades inferior a la mitjana de la resta d'entitats. La prudència que van tenir en moments de bonança econòmica fa que ara resisteixin els moments de crisi.

Us convido a visitar la seva web, www.caixadenginyers.cat i www.somdiferents.com, on expliquen què fem i què som.

I us deixo amb una anècdota: una trucada de La Caixa al veure que movia els diners: la primera i única pregunta: "Com és que marxes, que et donen més?". No heu entès res senyors...

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

Arriba aquest dia tant especial. Sempre m'ha agradat viure'l envoltat de l'ambient de roses i llibres, i treballant força les roses que regalo aquest dia. I com no podia ser d'altra manera, deixant la petjada de la diada al blog. Bon Sant Jordi a tots!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes,
i ell l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra


dilluns, 22 d’abril del 2013

Solucionar el problema de la brillantor de la pantalla en Ubuntu 12.10

Recentment vaig instal·lar un Ubuntu 12.10 en un portàtil, i quan tot ja estava fet, semblava que no iniciava, mostrant només una pantalla negra. Com que sí que reproduïa els sons típics d'inici de l'Ubuntu, vaig deduir que el problema estava a la pantalla. Al final vaig comprovar que el que passava era que l'Ubuntu s'inicia amb tanta poca llum a la pantalla que no arriba a mostrar res. Pujant la brillantor amb la tecla corresponent, es veien les opcions d'inici de sessió. 

Com que haver de fer això cada vegada que s'engega l'ordinador, és una mica molest, vaig posar-me a buscar una solució. I és força senzilla:

Primer cal fer, en un terminal

$ sudo cat /sys/class/backlight/acpi_video0/max_brightness

Això ens mostrarà un numero, que és el nivell màxim de brillantor de la pantalla (en el meu cas, 10). Després, editem l'rc.local
$ sudo gedit /etc/rc.local

I afegim aquesta línia al final del 

echo 10 > /sys/class/backlight/acpi_video0/brightness

On 10 és el màxim de brillantor (o el que preferim d'inici). Fet això, reiniciant l'ordinador n'hi haurà prou perquè s'iniciï amb la brillantor correcte.

Espero que us serveixi!

dilluns, 15 d’abril del 2013

Mostrant exemples, encara que sigui de Fantasma!

Avui em ve de gust compartir amb vosaltres dues situacions curioses que m'han passat. Entres al caixer a treure diners, i hi ha cua. Al cap d'una estona entren una mare i el seu fill petit. Em mira i diu alguna cosa, però no l'entenc perquè tampoc estava per ell. I la mare m'ho repeteix: "Mira que diu, 'el senyor que porta la fantasma!'". Em quedo gelat de la memòria que té el nano, i de com m'ha reconegut, des del setembre passat, segurament, quan vam fer la Festa Major. 

Ahir, just abans d'anar a veure el Barça, ens creuem amb una nena i la seva mare, i la nena ens saluda. Ni jo ni el Ton sabem qui és. Unes passes més endavant sentim que li diu alguna cosa del correfoc.

A vegades no som conscients de la rellevància que tenen els nostres actes, dels senyals que transmetem a la resta amb tot allò que fem. I és que un simple ball amb la Fantasma del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma, que per nosaltres és molt simbòlic, però alhora ja molt normal, pot marcar més del que creiem als que ens envolten.

I fets com aquests, indiscutiblement, et fan treure un somriure i certifiquen que allò que estas fent realment val la pena. I seguim, seguirem.