Col·laborant amb Dr. Calypso

El mes passat el tema va anar sobre cooperatives, i aquest més comença molt musical! I és que l'escrit d'avui lliga, en fons, amb l'anterior (que us recomano de nou quan acabeu de llegir aquest! :p ).

Avui va de música, i dels Dr. Calypso. Feia 10 anys que no publicaven cap disc, i ara s'hi han tornat a posar. Com diuen en un dels seus primers temes, "El pas del temps", que passa per tots. 

Per poder fer front al nou disc, van engegar una campanya a Verkami, i van aconseguir el finançament necessari. Jo vaig col·laborar, i just acabar els 40 dies ens van enviar l'album en digital als mecenes que havíem contribuït al projecte, i en breu ha d'arribar el CD, que sempre fa il·lusió si figures als crèdits del disc.

Divendres passat van presentar l'àlbum en un concert a la Sala Apolo de Barcelona. També el podeu trobar a Spotify, així que no perdeu el temps i poseu-lo!

Música a flor de pell

A flor de pell. Això és el que em surt ara mateix. Potser és perquè és tard, és divendres, i la setmana ha sigut dura. Avui us parlo de sensacions, i de sentiments, però d'uns de molt concrets. De tot allò que ens aporta la música.

Com sabeu de ben petit que em vaig començar a remenar el violí. Al principi costa, costa molt. Però arriba a un punt màgic, en què has après a dominar l'instrument. Sobretot el teu. Un moment en què aconsegueixes crear una sinergia especial entre tu i el teu instrument. Llavors surten els sentiments. Llavors el violí sona alegre si estas content, i sona més dolç si estas trist. 

M'agrada també pel sentit universal que té. Una melodia, unes notes, es poden interpretar a on sigui, amb independència de si es parla una llengua o una altra. 

A més, aquest domini et permet tocar el que vols, el que et surt, allò que crees.  O també allò que t'agrada, versionant música actual.

Avui he descobert aquest grup del que us deixo un parell de vídeos. Us els recomano en pantalla completa, en HD, i amb uns bons cascos a les orelles. Es pot tocar de moltes maneres. Es pot tocar de forma plana, i es pot tocar transmetent en cada nota. Es pot fer diferent cada passada de l'arc per sobre les cordes.

I ser al segle XXI, amb un bon muntatge musical, la combinació dels instruments clàssics i l'amplificació moderna del so, fa i la imaginació d'uns apassionats de la música, fa que ens arribin meravelles com les que us deixo. Son els "The Piano Guys", i fan coses com pujar un piano i un cello amb helicòpter a una muntanya per tocar! Gaudiu-los!

I si en voleu més, us deixo una proposta: busqueu Mairead Nesbitt a Youtube i flipeu!

Consumint energia verda amb Som Energia

Si fa uns dies us parlava de Caixa d'Enginyers, avui volia fer-ho sobre un altres projecte cooperatiu, i molt interessant, en un sector totalment diferent: Som Energia.

Som Energia és una cooperativa d'energia renovable. Amb al idea d'assolir un model energètic 100% renovable, a aquesta cooperativa sense ànim de lucre volem reunir el màxim de persones per treballar per aquest objectiu.

Està clar que l'energia tal i com fins ara la coneixem arriba a un punt mort. I és que cada vegada costarà més extreure els combustibles fòssils. A més, aquests recursos son limitats, i tenen aspectes negatius clars com és, principalment, la contaminació.

Som Energia neix per agrupar un moviment social cap a les energies verdes i cap a aquest canvi de model energètic. La cooperativa pren aquesta filosofia i dóna serveis al seus socis, com són la comercialització d'electricitat o possibilitats d'inversió en infraestructures d'energia renovable.

Passant a Som Energia, i contractant el servei elèctric de casa nostra en amb ells, es garanteix que, com a mínim, l'equivalent del que nosaltres consumim es crea a través d'energies renovables, ja que Som Energia compra al mercat energètic estatal amb un certificat verd, que acredita de que l'energia que compra és verda.

Si ens fem clients (a més de socis), de Som Energia, no haurem de fer cap canvi a la nostra instal·lació, ni ens sortirà més cara l'electricitat que gastem. La idea és que, pel mateix preu, contribuïm a generar electricitat verda.

A mig termini, la idea de la cooperativa és construir instal·lacions d'energia renovable, per injectar energia neta a la xarxa, i acabar produint tota l'energia que els seus socis necessitem, o inclús més.

Sobra dir (o potser no) que al ser una cooperativa el procés de gestió és totalment transparent i col·laboratiu. Això vol dir que els mateixos socis són els que decideixen cap a on encarar l'entitat, quin és el percentatge d'interès per a les inversions puntuals al capital, o qui forma part del Consell Rector, per exemple.

Us animo a veure aquest reportatge del Canal33 sobre l'entitat. Segur que quedareu convençuts de que és una bona iniciativa. I evidentment, us convido a fer-vos-en socis. Nosaltres, ja en som!

Cap a la cooperativa de crèdit: Caixa d'Enginyers

Abans de començar la crisi teníem una estesa de bancs i caixes que s'ha anat reduint els últims mesos. Entre mig, però, resisteix una manera diferent de fer banca. Avui parlo de cooperativisme i ho començo sobre una cooperativa de crèdit, de la qual sóc soci des de fa poc, i amb els quals he passat tota la meva operativa econòmica i bancària.

A Europa les cooperatives de crèdit gestionen el 25% del sector financer i cap cooperativa ha estat intervinguda en set anys de crisi que ja portem. Sembla impossible, però una caixa amb una gestió transparent, on el principal objectiu no és obtenir el màxim benefici, sinó donar el millor servei al soci.

La morositat que té Caixa d'Enginyers, és 5 vegades inferior a la mitjana de la resta d'entitats. La prudència que van tenir en moments de bonança econòmica fa que ara resisteixin els moments de crisi.

Us convido a visitar la seva web, www.caixadenginyers.cat i www.somdiferents.com, on expliquen què fem i què som.

I us deixo amb una anècdota: una trucada de La Caixa al veure que movia els diners: la primera i única pregunta: "Com és que marxes, que et donen més?". No heu entès res senyors...

Sant Jordi 2013

Arriba aquest dia tant especial. Sempre m'ha agradat viure'l envoltat de l'ambient de roses i llibres, i treballant força les roses que regalo aquest dia. I com no podia ser d'altra manera, deixant la petjada de la diada al blog. Bon Sant Jordi a tots!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa

pintada de vermell de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes,

i ell l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra