De nou, màgia.

La idea sorgeix. Llavors: paper, cola, olor a pintura. També fustes, visos, tela, vestits. Com ho quadrem tot? Hem de pensar. Les setmanes passen. Tot va avançant, poc a poc. El dia s’acosta i ja hi ha més pressa. S’ha de tenir acabat! Els assaigs fa dies que han començat: buits, sense decorat, pobres dins d’una sala il·luminada amb fluorescents. Allà treballen, fan una escena. La repeteixen. Un altre cop, encara. Fins que surti bé. Una altra setmana. Els assaigs segueixen, ara a l’escenari, amb llum blanca, neta. “Afegeix-hi vermell, apuja el blau!”. Triem la música. “La BSO de...”. Tot apunt? Sí, som-hi. Assaig general. Quatre retocs i ja està. Arriba el dia. Nervis, nervis i nervis; però ganes de començar. La gent arriba. “És gaire ple?” “Home, Déu n’hi do”. Quinze minuts. Tothom corre. “Qui falta maquillar?!” “On són les meves sabates?!” Retocs de maquillatge, vestuari, repassem el guió. “Música d’ambient!” Ja hi som. Cinc minuts. Xerrada tècnica. Actors, tramoies, tècnics. Tot apunt. “Molta merda!” Ja està. Musica i... “Teló!”. Surt bé, surt bé!! Rialles, aplaudiments. Mitja part: quatre galetes, i tornem-hi. “Ui, ara s’ha quedat en blanc... ara!! Uff...” Quina mala estona. Vinga, vinga... I... “Fosc!!”. Aplaudiments. Tot ha anat bé. Hi ha esforç, ganes, treball, però és alegria, satisfacció, felicitat. És, teatre.

Pau Ibars

Ahir estrena d'una obra molt i molt esperada. La filla del mar. Ens vam superar, tot i sovint no es valori l'esforç de tots; alguns ja sabreu perquè ho dic ;). Ho veu fer prefecte gent!! Cada vegada millor!! Anims!!

A falta de fotos d'ahir, una de "En pólvora", també d'Angel Guimerà.

Salut!

Pauet.