Renéixer

Tots tenim dret a renéixer, a una segona oportunitat. Sobretot si, a la pràctica, esdevé una "primera oportunitat". Avui us acosto una petit animal que de tant bon cor que tenia, és estrany inclús definir-lo així. 

En Nap era un beagle que havia estat molt temps en una empresa que feia proves mèdiques en animals. No toca ara ni aquí entrar en aquest debat, però segur que les condicions que tenia allà no eren les millors. Un bon dia, va anar a parar a les mans de la Marta i en Gerard, que a més, s'havien fet càrrec de la Masia de Can Bosch de Gallifa, recuperant els camps, i portant allà el seu petit-gran projecte de La Catxaruda. 

Aviat es va convertir en el "rei del mambo" i en una de les ànimes de la casa, tot i que allà amb tant d'animal no s'és mai protagonista de res, ell es va fer el seu espai. I se'l va fer també dins nostre amb una facilitat sorprenent. Sempre dòcil (mentre les oques no li toquessin gaire la moral), sempre afectuós, era el primer de rebre't i l'últim de despedir-te.

El més important, però no és el que ens va donar, sinó la segona oportunitat que va tenir a Gallifa. Va poder viure amb total llibertat i amb persones que el van cuidar com a ningú. Veure com de debò estava en un entorn envejable, amb els altres animals de la Masia ha sigut molt bonic. La setmana passada es va posar malalt, i la malaltia ha anat tant ràpid que ha set impossible fer-hi res.

Estem tristos, però alhora estem contents. Tristos perquè no el veurem més, però contents el record que tenim d'ell és immensament positiu. Hi ha gent que té un cor immens. I la segona vida que van donar a aquest animal la Marta i el Gerard té un valor incalculable.