Segon dia del curs. De nou 8:30 cap amunt al Coll d'Ares. Tot prou calmat i suau, el vent entra de nord quan arribem però vira ràpid cap a S-SOest. Suau i molt calmat. Obrim veles i ens preparem per sortir, indicacions i recordatoris de la inflada, i arriba la hora de la veritat.
Pel poc vent, hem de compensar molt corrent, però abans de que ens n'adonem ja som a l'aire. Primer vol monoplaça totalment guiat per ràdio per l'Oriol i en Ramon. Un plaer tenir al sensació de que voles pels teus propis mitjans!
No tenim gaire temps per encantar-nos perquè toca anar preparant l'aproximació, fer els vuits i acabar entrant molt suau i aterrant perfecte seguint les indicacions. Un cop a terra comentem la jugada i abans que "el forn" s'animi tornem a pujar.
Segon vol ja una mica més mogut, amb algun moviment marcat a la cadira, però res de l'altre món. Aprofitem per provar girs amb pes, orelles, i control de la vela en aquest aire una mica més mogut. L'aterratge el calculo força malament, i acabo de cul a terra, per no gastar tot el freno que tenia.
Fem la parada del migdia i a la tarda tornem a anar amunt. Com que a Coll d'Ares està una mica paral·lel (de llevant), decideixen que anirem fins a Sant Alís, on la sortida ens anirà més encarada al vent. Cal llegir sempre les condicions i saber triar on, com i quan sortir.
Aquesta sortida és diferent a les altres, sobretot per què fa força més vent que al matí, però força laminat, sense canvis bruscos. Amb poca força la vela puja sola i estic mig minutet abans de sortir, controlant i dirigint. Molt poc recorregut de mando fa reaccionar, sense pràcticament córrer. Un cop dominada i controlada, unes quantes passes endavant quasi flotant i cap a l'aire.
Un vol de tarda molt maco! La carena ens fa pujar a tots i acabem fent unes quantes passades cap a les antenes i de retorn a la sortida. Els voltors ens acompanyen i aguantem força estona a dalt. Fins hi tot els que surten cap a la vall s'aguanten molt. Una estona més de plaer i ja toca encarar cap a la vall, i més tard cap al camp. Aproximació una mica massa passada en algun moment, i un final una pel massa brusc, però salvable.
Amb això tanquem el segon dia, tres vols sol i anar agafant confiança. Cada vol és diferent, i has de tenir present moltes coses, però val molt i molt la pena! Satisfet i cansat, només tocava veure com el Barça guanyava la Supercopa d'Europa, i sortir a veure les llàgrimes de Sant Llorenç sota el cel del Montsec, que és tot a una experiència també! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada