El sisè i últim dia de la setmana al curs de Parapent a Entrenúvols comença amb massa son. Ahir vam visitar l'Observatori del Montsec. Ens va encantar, però vam haver d'anar-hi a la última sessió, i les poques hores de son pesen una mica.
A les 8:30 ens trobem amb nous companys de curs, l'Anna i en Joan, germans gironins, i un altre noi, que ja han començat en setmanes anteriors. El Joan, però, encara no ha pogut volar sol. Enfilem cap a Coll d'Ares i trobem un vent una mica girat (en part per l'hora), i fem unes quantes inflades tot desitjant que acabi variant.
Cap a les 9:40 es posa bé de sud, i sóc el primer de sortir. Una petit moment de dubte quan tinc la vela a sobre però salvat just a temps, i ja sóc de nou volant sobre la Vall d'Àger! Cap a l'aterratge guiat per en Jordi i tornem-hi amunt. El vol de les 10:30 ja és una mica més mogudet, i l'aterratge em surt un pel massa curt, però prou digne també!
Fem l'aturada del migdia, que la Laia aprofita per fer el seu primer vol biplaça! Una bona experiència també en el seu cas, amb en Joan, un dels pilots amb més biplaces a l'esquena, i gran volador de muntanya.
A les 5 tornem a ser a l'escola. Revisem els vídeos del matí, errors i millores en les sortides de tots, i com que el vent encara està força fort, anem a l'aterratge a fer inflades d'invertida. L'Oriol baixa de biplaça i ens comenta que està mogudet, però pugem a l'envol tot esperant una millora a les últimes hores del dia.
Després d'esperar, tot mirant com un noi amb força domini fa top-landing i juga amb la vela a l'enlairament, s'acaba posant més suau. Preparo la vela i surto prou bé, amb menys força que al matí, perquè el vent ajuda més en aquesta hora. Només sortir pujo una mica, com en molts dels vols que he fet, i en Ramon comenta per ràdio que tinc una flor al cul! Sempre pujo!
Intento gaudir de l'últim vol de la setmana a Àger, amb la posta de sol, molt bonic, i tiro amb vent de cua cap al camp d'aterratge. Fem broma per ràdio amb en Ramon i en Joan sobre el vol, i vaig a fer l'aproximació. Faig els "vuits" on toca, però sense comptar que el vent és més fort que al matí, i em quedo una mica lluny de diana, però dret i sense més problemes. Com sempre ens diuen, val més fer curt que fer llarg. Mica en mica ho farem millor.
I arriba l'hora de plegar. Tocarà pujar algun dia a fer els vols que em manquen del segon nivell, però no puc treure'm el somriure de la cara al despedir-me de la troupe. Ha estat una setmana estupenda, gaudint i aprenent a volar amb parapent amb una gent fantàstica. La gent d'Entrenúvols es nota que viuen el parapent amb tots els sentits, i així ens ho han transmès. Gràcies a tots per aquesta dies que no oblidarem!
Se'ns dubte, una experiència 100% recomanable. Això del vol lliure enganxa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada