dimarts, 30 de desembre del 2008

Felicitació Elfico-tujugaire! xD

Això és el que passa quan algú té fotos teves que no ha de tenir! jajajaja De debò que no puc parar de riure, és impresionant!

Bon Nadal a tots!!!

diumenge, 21 de desembre del 2008

Tot fent "vacances"

Sí, "vacances", i no pas vacances, perquè moltes festes no és que faci! xD Però reconec que tot el que faig m'encanta i m'omple moltíssim.

D'una banda divendres passat vam començar amb el curs de monitors. De moment va molt bé! Crec que em servirà per aprendre, entendre i millorar moltes coses com a monitor, educador i persona.

I evindentment també estem al 100% a Can Deixalles '81. Avui hem fet la primera sessió de Pastorets. Després d'un turbulent assaig general d'ahir (que a més no vaig poder fer). Ara queden 3 generals més, i 3 dies de funció: 25 i 26 amb els grans, i el dia 1 els ressacosos Pastorets Infantils. Avui ha anat molt bé, perquè feia temps que no veia uns pastorets Infantils amb la sala Plena. I això ens fa sentir de meravella!!

Ahir a més vam fer la gala d'entrega dels premis a l'esportista Santfeliuenc de l'any 2008, el TuJugaire'08, també al Casal. En categoria masculina va guanyar Siso Cunill, pilot de les World Series Renault; i en femenina Ivet Figueras, patinadora del CIPSA Sant Feliu.

I per si això no fés un nadal prou apretadet, s'acosten també els dies de Quinto! Amb moltes ganes, que aquest any la gent ha respost de meravella! Us hi esperem a tots!! Per tornar a sentir "tota la música", "els estripats", "el sant josep n'era fuster" o "els dos ànecs". Aneu repassant!!

I per acabar una abraçada a tots els Jerkis!!! Que amb tanta activitat siberiana no puc ni assistir al Sopar de Nadal!! I ja fa massa que us perdo la pista!

Un petonàs a tots!

Salut!

Pau.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Tot sopant

Avui torno a la vessant més "fotolog personal" d'aquest blog on publico de tot i més. Perquè ahir vam tenir un d'aquells sopars memorables. Tot i que no ens hagués calgut, el vinet de la serreta va amanir una festeta ja de per sí prou revolucionada. A més amb el rerefons d'un partit de futbol com el Barça-Madrid, que vam començar però que no vam ni acabar de veure, tot i que sí vam seguir escoltant de rerefons per sentir i veure com guanyavem als del país veí.

Son aquells sopar en que t'adones de que encara que no et vegis tant, encara que cadascú vagi fent una mica el seu camí, tens aquesta gent amb qui sempre pots trobar-te i compartir unes bones hores, parlant, rient, comentant mil coses; i perquè no, descobrir quelcom que no sabíem dels altres, oi? :p

La veritat és que quan retrobes aquesta amistat, aquesta cordialitat amb els teus, només pots pensar que tenim molta sort de poder compartir aquests moments, i que el dia que no ho poguem fer, poca cosa ens quedarà!

Un petonet a la Bertinha, la Serrins, l'aL i a la Fioneta per la genial estona d'ahir. I als "cangurs de la nit" també, que encara que fos telepàticament i per telèfon, hi veu ser un moment! :)

En fi, segurament desapareixeré fins dimecres, dia de llibertat extrema a partir de les 13h, quan donarem pel cul al 1r trimestre amb l'últim exàmen de Computadors I, i començarem amb un nadal també d'infart: TuJugaire, Quinto, Pastorets, i curs de monitors!

Yeah!!!



dijous, 11 de desembre del 2008

Tot discutint

Avui mentre berenava he aprofitat per fer zapping a la tele, i he acabat a TV3, on feien El Club. Parlaven sobre el valor de les discussions. Però sobretot en el valor positiu que han de tenir.

En David posava un exemple dient que si anava a un restaurant, i a una banda tenia una parella que no deia res, i a l'altra una que no parava de discutir durant tot el sopar, donava molt més futur a la que discutia.

Sobretot perquè la discussió implica diàleg. Implica parlar amb l'altra persona allò que no t'agrada o que no trobes bé. Discutir ha de ser sempre una eina, no pot ser mai, mai, un fi. Ha de ser una cosa normal, que ajudi a estar millor un cop acabada la discussió. Perquè aquesta és l'altra: les discussions han d'acabar; no val allò de: "Perquè allò que fa 3 setmanes...". Fer això vol dir que ens hem empassat abans aquell fet, i que l'hem anat madurant (o més aviat podrint) a dintre sense discutir-lo en el moment adequat.

Una altra actitud era la de qui no vol discutir. El típic "Ai mira, és igual, deixe-m'ho. No vull discutir". I tallar la discussió d'aquesta manera dona a entendre que no acceptem aquest diàleg com a via per arribar a un punt comú, o de trobada entre les dues o més persones que discuteixen.

Hi havia també el missatge d'una persona que deia que sempre discutia per tonteries. La Montserrat Carulla ha contestat que potser això era positiu, ja que volia dir que en el fons coincidien bastant en tot, i que només eren petites coses les que no anaven bé, i per tant s'havien de discutir, per poder-les arreglar.

Crec que una bona discussió és positiva, ja que com a mínim ens apropa la opinió de l'altra persona, i això és el primer i indispensable pas per a entendre i coneixe-la més.

En fí, què en penseu. Ho discutim? ;)

Pauet.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Pàgines d'error

Una de les coses que més molesta quan navegues per internet és que la pàgina on vols anar ja no estigui disponible, l'hagin canviada de direcció, o simplement el link no existeixi. Normalment surt la pantalla següent, que ens fa tornar endarrere i provar un altre camí per trobar el que busquem.

Doncs avui us deixo amb aquest link, i uns quants exemples, de personalització d'aquesta pàgina d'error. N'hi ha de molt curiosos!

http://dzineblog.com/2008/11/custom-error-404-pages.html





Salut!

Pau.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Tujugaire 2008, millor esportista santfeliuenc

Doncs sí! Ja estem a la fase final del TuJugaire 2008, els premis que organitza el programa Tu Jugues, d'Ona Codinenca, i que premia el i la millor esportista santfeliuenc de l'any.

En aquesta segona edició, els finalistes en categoria masculina son Siso Cunill (Pilot de les WSR), Marc Fajas (Jugador del CIPSA Sant Feliu), Gerard Giménez (Jugador del Club Billar), Rubén Rodríguez (Jugador del CF. Sant Feliu) i Marc Vila (Jugador del CIPSA Sant Feliu).



En categoria femenina, el títol està entre Ivet Farriols (Triatleta), Ivet Figueras (Patinadora del CIPSA Sant Feliu), Adriana Gutiérrez (Jugadora del CIPSA Sant Feliu), Maria Miralda (Jugadora del CIPSA Sant Feliu) i Alba Villegas (Pilot de Trial).



Podeu votar per correu, telèfon, enquestes al blog, o comentaris. No deixeu de fer-ho, ni d'assistir a la gala d'entrega de premis!



Perquè si tu jugues, l'equip d'Ona Codinenca també!

Salut!

Pau.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Grans frases a evitar

Frases que hay que evitar decirle a un aspirante a ingeniero:

- “No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas”.

Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad...¡¡¿POR QUÉ CO** LA DECÍS?!! Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase. La única respuesta digna que os merecéis sería "¡Que te den por cu**, ca**** de mi****!" pero como somos educados y estamos hundidos en la miseria respondemos un tímido "Sí, claro, a la próxima, seguro". Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.

- “¿Qué tal el examen?”

MAL, el examen MAL, asqueroso revuelve-heridas. Obviamente las semanas que me he tirado estudiando cual guarra no ha evitado que me fo**** el cu**** cruelmente. ¿Para qué preguntas? ¿Para disfrutar de mi miseria? ¿Para decir "No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas"? No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso manteneros alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.

- “¿Pero no has acabado la carrera todaviiiiiiia?”

Vamos a ver, cuando terminemos la carrera os enterareis, el mundo entero se enterará. Nos pondremos nicks en el messenger con tantos emoticonos felices que dolerán los ojos, lo publicaremos en el periódico, en el BOE, haremos una gran fiesta, definitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Así que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace más que darnos aún más ganas de suicidarnos o de cambiarnos a Magisterio.

- “Pero ¿tan difícil es?”

No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto pagando 900 € de matrícula y dejando que me metan palos por el cu**. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y de abstracción absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante de Filología Inglesa ponga en duda la dificultad de una Ingeniería.

- “El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 5 años”.

BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. También hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada día "qué orgulloso estoy de ti, hijo, que aún no te has dado cuenta de que no vales para esto".
Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro (historia verídica) que se sacó como pasatiempo la carrera de magisterio mientras cursaba la nuestra.....a ver quien humilla más a quien.

- "¿Por qué curso vas?"

[... silencio incómodo producido tras la pregunta].

Di tú algo, capu***. Tú has preguntado. ¿Tu objetivo era reírte de nosotros y jactarte que te estás sacando Turismo hinchándote de fo**** y a curso por año?
Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con "Pero ¿cuántos años llevas en la carrera?"
CINCO PU*** AÑOS,IMBÉCIL. Los suficientes para saber sólo con mirarte a la cara que tu padre y tu madre tuvieron una mala noche cuando te engendraron. Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas...¡¡Y AGUANTO AHÍ CON DOS COJO***!!
No te atrevas a juzgarme.

- "Mi carrera también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más."

Oh sí, tu examen de Meterse un Dedo en el Cu** y Olerlo de Económicas supera con creces el temario de asignaturas como Cálculo Numérico o Tipos Abstractos de Datos. Osea que yo soy un vago y vuestro temario apenas deja tiempo para rascarse las pel**** y meterle mano a la gua*** de filosofía de al lado , sí será eso , que no estudio; los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen pu** idea o las preguntas trampa para pillarte son meras distracciones de la verdadera realidad: ESTUDIANDO SE APRUEBA.

- “Todos tenemos asignaturas difíciles”.

Vale, cuando hayamos acabado nuestras respectivas carreras, yo Ingeniería Industrial y tú Magisterio, hacemos una cosa, yo me matriculo en TODA tu carrera y tú te matriculas en 3 de mis asignaturas, digamos Campos, Fluidos y Elasticidad y a ver quién acaba antes. Te reto. Te desafío….Ca****.

Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no hemos querido incluir frases también muy célebres como "El profesor no será tan cabrón como crees", “Vaya
mierda de ingeniero informático que no me sabe arreglar la lavadora”, etc...".


Via una colla de comentaris al facebook, i d'aquí.

Nova blogaire Santfeliuenca

Doncs sí, des d'ahir tenim una nova incorporació. La Ivet Farriols ha decidit fer-se un blog, des d'on podrem seguir totes les seves peripècies i aventures en la multitud d'esports que fa.

Res més, queda afegit a la llista, i esperem veure-la aviat per Sant Feliu, si més no com a finalista dels premis TuJugaire 2008!

dissabte, 22 de novembre del 2008

Google Mail "Themes"

Doncs avui us parlo de la ultima pijada que han tret els de can Google. I és que des de fa uns dies, GMail permet modificar el tema del teu correu. És a dir, els colors i fons que hi voleu posar. Tot i que no es personalitzable al 100% (temps al temps...). Una mostra més que a Google cuiden tant o més els detalls estètics, dels de funcionalitat.

Un punt més a favor dels molts, per utilitzar el correu de Google.

Perquè us en feu una idea, us deixo amb algunes captures.





divendres, 21 de novembre del 2008

Equipant la radio

Doncs sí, després de la fallada del nostre estimat ordinador de continutat d'Ona, dimarts vaig passar a buscar el seu substitut, que dimecres vaig començar a configurar i a omplir de gigues i gigues de música.

Pels més tecnòlegs, us diré que és un bon AMD 5200, amb 2Gb de RAM i 500Gb de Disc Dur, que promet ser l'ordinador central d'Ona durant molt de temps!

Ara, a falta de que ens vinguin a instal·lar l'ADSL a la radio per solventar d'una vegada per totes els problemes d'internet que tenim, ja anem posant les coses a lloc.

Salut!

Pau.

dijous, 20 de novembre del 2008

Olatuz Olatu




[Nunca es tarde para hablar,
el tiempo es el testigo mudo de mis actos...

Ahora avanzo sin dudar,
sin miedo a la caída de mi propia sombra.
Veo quién está a mi lado,
quién me guía...

Siempre hay tiempo de escuchar,
de abrir bien mi memoria y ver quién me aconseja...

Nunca mires hacia atrás,
recuerda que en tu vida nada se repite...]

Ho he trobat per aquí, i m'ha agradat.

Fotos Manifestació

Foto de la Manifestació per l'Enginyeria informàtica d'ahir al matí:







dimecres, 19 de novembre del 2008

Nou mòbil

Doncs ahir vaig aconseguir recollir-lo a la Orange de Caldes. Mòbil nou, amb contracte renovat. Tot i que ja li he trobat alguna cosa en contra..., el que més m'agrada és que és extremadament prim (no arriba al centímetre).

dimarts, 18 de novembre del 2008

Manifestació Enginyeria Informàtica!

Post telegràfic ultraràpid, per falta de temps bàsicament. Demà, qui es vulgui apuntar a la Manifestació a favor dels Enginyers Informàtics, que vingui a les 12 a la Plaça Sant Jaume que estarem tots allà, alumnes i professionals, per manifestar-nos Passeig de Gràcia amunt.

Per ser correctes hauria de fer un bon escrit amb els ets i uts de la qüestió, però per ser realistes al temps que tinc, us deixo amb dues fonts d'informació. La primera, el post de l'Adrià Fontcuberta (Estudiant també d'Enginyeria Informàtica) a Buscant a Wally. L'altre, al web on s'informa de la manifestació.

Us adjunto el cartell, i us emplaço a manifestar-vos sempre per allò que penseu que sigui just!!



Salut!

Pau.

PD: I una mica de música per acabar bé el dia.



diumenge, 16 de novembre del 2008

A dormir, amb bona música





Esperem que aquesta setmana no sigui tant infernal com la que he passat. I que, entre altres coses, pugui escriure algo de bo pel blog.

Bona setmana a tots!

Pau.

dijous, 13 de novembre del 2008

Quart Narinan

Doncs com bé em reclama la Montse, ja toca penjar el quart Narinan per aquí. Us el podeu descarregar des d'aquest link. I com a primícia, podem dir que el Blog Narinan ja està a la cuina, i es cou a foc lent, però en breu en tindreu els primers tastets!! De moment i mentre no estigui operatiu, poso els links dels programes a la columna dreta d'aquest mateix blog.

Salut i molt narinan!

Pauet.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Com grans de sorra colant-se entre els dits

Doncs si, tinc la sensació de que el temps és com la sorra, que s'escola entre els dits amb una facilitat i rapidesa sorprenents. Realment no tinc ni temps d'escriure. Per una vegada deixeu-me recuperar, repetir, un post antic. Suposo que defineix bastant bé com "vaig anant", i a més no és ni final de curs...

Salut!


Suposo que qualsevol final de temporada comporta aquest conjunt de sensacions. Suposo que el cansament es va acumulant, i deu ser típic d'aquests dies estar així. La veritat és que últimament em trobo desganat, apagat d'una manera inherent. Em costa definir el que em passa. Segurament aquesta és la millor paraula.

És el ser a tot arreu, i no ser enlloc. És el saber trobar el teu lloc, el saber trobar el que vols, i com ho vols. I de cop sentir-te una mica perdut. Sentir que tot allò que fas és el que has volgut fer, i no obstant això sentir que vas de cul, que no disfrutes res, i que el temps s'escola entre els dits sense que puguis parar-te a pensar el com. Però que la solució no és parar. Però tampoc és seguir... així que no trobes per on tirar.

Avui heu de disculpar aquestes divagacions inoportunes. Suposo que demà serà un altre dia. Espero que millor. Necessito pensar, "tot esperant veure sortir el sol".

Pau.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Temps de canvis


Neix un nou dia, i s'entreveuen temps de canvis. Per moltes coses; perquè Yes we can change, i perquè no en podem pas quedar estancats en el passat, i hem de mirar sempre endavant!

Bon dia a tots.

Foto d'aquí, amplieu-la, no te desperdici.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Diumenge poètic

Avui toca un diumenge poètic:


T’escric per dir-te que et recorde,

que a la cambra te’m fas present

encara que no hi sigues.

Que l’obscur moviment dels dies em venç

i et cerque en els llocs on vàrem ser u.

T’escric per dir-te que ets part del que sóc,

que la teua absència se’m creix dins

i totes les hores són hores fosques.

T’escric perquè sàpies que pense en tu,

que vull que òmpligues de tu la meua vida,

però no sé les paraules perquè vingues.

T’escric per dir-te que tinc en el cos el teu senyal,

que ets l’àngel del desig que em viu

i ser amb tu és acréixer l’esperança.

T’escric ara i et proclame i t’evoque

i et dic que t’estime.


VICENT ALMELA ARTÍGUEZ (Vespre d’esperança)



i ja que plou tant...:


Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s´hort sa terra és eixuta,
s´ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s´han ´secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s´amor s´ha assecat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...



dijous, 30 d’octubre del 2008

A la vora del foc

Doncs sí, ara que tinc una estona tranquil·la a la vora del foc, que amb el fred que fot ja acompanya, doncs us explico quatre coses que ja fa temps que tinc pendents.

La primera és que el dia 19 d'octubre vam tenir de nou moguda general a Ona Codinenca. Els companys d'"Anem a la muntanya" van proposar fer un programa especial en motiu de la 25a Caminada Popular del Centre Excursionista de Sant Feliu. I com que aquell diumenge era esportiu de mena, doncs vam fer un mix de tot el que hi havia.

D'una banda, vam "treure" la radio a la Plaça, montant l'estudi just al costat de la taula on hi havia les inscripcions de la caminada. Vam estar parlant amb gent de controls i caminants que, entre paraula i esbufeg, ens comentaven com anava la caminada. També vam estar pendents del Siso que correia a Montmeló, i on en Quim i en Ton estàven pendents de tot el que li passava. I per arrodonir la cosa, vam tenir també conexió amb el Municipal d'esports, on el primera jugava el partit de futbol a la mateixa hora. Així va quedar un programa prou rodó.

Tot i tenir, com sempre, petites coses a millorar, crec que vam aconseguir una vegada més obrir la radio al poble, i lligar a gent tant d'altres entitats com d'altres programes de radio (Anem a la Muntanya, Tu Jugues, Veus...).

La pròxima? Doncs aquest dissabte, amb la transmissió del partit d'Hoquei del Primera Estatal.

Salut!

Pau.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tercer Narinan acabadet!

Doncs sí, acaba de sonar per antena flamant tercer programa de la temporada, però si no us l'heu pogut escoltar, us penjo els links (dels tres :p) perquè us els pogueu descarregar i sentir quan volgueu!

http://www.fileden.com/files/2008/10/1/2124075/narinan_01_10_08.mp3
http://www.fileden.com/files/2008/10/1/2124075/narinan_15_10_08.mp3
http://www.fileden.com/files/2008/10/1/2124075/narinan_29_10_08.mp3

Avui a la secció de l'entrevista parlem amb els del KulActiu, que ens expliquen d'on surten, qui son, d'on venen, on van, i si divendres tots narinan cap a la festa de la Castanyada!!


Salut!

Pauet.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Jason Marz - Wordplay

Els posts pendents aniran arribant eh! Però avui és diumenge. I toca això.

Pensaments nocturns

I de cop i volta ja no compten ni amb tu. I tot s'emboira.

Doncs ale!



dissabte, 25 d’octubre del 2008

Caricatures

Tinc massa posts endarrerits... Caminada, el mural, la conferència del Civic, dinaret UAB...
... però és dissabte i estic una mica gos. Així que foto retrobada del bagul i ale!

Qui és qui?



dissabte, 18 d’octubre del 2008

Repassant cosetes

Avui recordo una cita de la Berta, de fa ja temps. El dia 1 de Desembre de 2006. Tu m'escrivies això. I repassant fotos he trobat el comentari i m'ha fet gràcia..

..pude les coses son massa complicades.. po si no fossin aixi vols di k serien massa divertides.. vols di k seria = la vida, i donariem la mateixa importancia a tot? tindriem la mateixa satisfaccio?.. no sabria k dirti..

dijous, 16 d’octubre del 2008

Tot saltant


Avui per ell, l'Albert, perquè és el seu aniversariii :D

Espero que hagis passa un dia ben rodó!

No deixis mai de Saltar!!

Pauet.

Penjat el segon programa Narinan

Us deixo el link del segon Narinan ( i de passada el del primer) que us podeu descarregar i escoltar quan vulgueu. Pròximament tindreu la web on estaran tots penjats i els podreu escoltar directament i descarregar-vos-els si voleu.

Primer programa Narinan.
Segon programa Narinan.

Escolteu-vos-el i digueu què us sembla! :p

Salut!!

Pauet.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

"Hi anem anant" per segona vegada

Doncs sí, ja hem acabat el segon "Narinan". Aquesta nit a les 22h el podreu sentir al 107.2 FM i per internet a www.onacodinenca.cat. L'hem penjat a internet i quasi a la mateixa hora penjarem el link arreu (mail, facebook, etc) perquè el pogueu descarregar i escoltar quan volgueu.

Haig de dir que no m'esperava la repercussió que està tenint aquest programa, i que si bé vosaltres us ho passeu bé escoltant-lo (o això intentem...), nosaltres ens ho passem segurament millor fent-lo hi tot!! Merci a tothom qui ha contestat els correus, ha enviat paraules, i/o ens ha donat suport.

I un petonet a la Queralt i a la Judit, que son l'ànima d'aquest programa (i gràcies perquè també em deixen posar cullerada quan cal... :p ).

Salut i bon dia a tots!!

Pauet.

Diari d'una ninfòmana


Aquesta és la foto de la nova pel·lícula que s'estrena aquest divendres (crec) i que a la "Comunidad de Madrid" ha decidit prohibir projectar. Avui en parlàven a molts mitjants de comunicació. Resultat d'això? El doble de gent anirà a veure aquesta pel·lícula.

A Rac1 comentaven que efectivament la censura rau més en el nom del film que no pas en les fotografies, perquè les imatges de més d'una campanya publicitària d'algun perfum, o d'alguna marca de roba, son més explicites que no pas aquesta.

En fi, que suposo que la frase que ve a dir alguan cosa com "mentre parlin de tu, és igual si és en positiu o en negatiu" es pot aplicar a la perfecció.

I també suposo que a Madrid hi ha qui té molta poca feina a fer...

Salut!!

Pauet.

Tot escoltant

I escoltant música, passa la nit ...
... darrera d'interpretacions ...
... que venen i marxen .




dilluns, 13 d’octubre del 2008

Jugant a primera

Aquest cap de setmana vam començar les transmissions dels partits que l'equip de Primera Territorial del C.F Sant Feliu jugui a fora de Sant Feliu. Després de "pujar junts a primera" l'any passat, aquest any des d'Ona Codinenca hem apostat per seguir de prop aquesta temporada, que tot i plantejar-se dura, no deixarà de ser èpica.

Per això seguirem l'equip arreu de Catalunya cada 15 dies, en cada partit de fora, transmetent pel 107.2 de Sant Feliu i arreu a través d'internet per www.onacodinenca.cat tota l'actualitat dels partits de futbol del primera.

S'ha de dir que el primer partit en directe no va anar massa bé, ja que vam perdre per 1 a 0 contra l'Avià, però queden moltes jornades per endavant, per acostumar-nos a la nova categoria i aconseguir fer un bon paper.

I com sempre, avui dilluns a les 21.00h, tota l'actualitat esportiva local al 107.2, al Tu Jugues!


Enginyers de Google Chrome

Els enginyers de Google Chrome ens expliquen com i perquè han pensat el programa d'aquesta determinada manera. Un vídeo interessant (tot i que no deixa de ser publicitat gratuïta).


divendres, 10 d’octubre del 2008

La Xarranca

Avui us vull parlar de nou d'aquesta (genial) colla de mares incansables que ja fa més d'un any ens van invadir a Ona Codinenca per portar aires i moments nous. Després d'un any d'explicar un conte cada dia a les vuit i mitja del vespre, s'han armat de valor i han dit que volien fer un programa en directe.

I així és que aquesta temporada, setmana sí setmana no, fan una horeta de programa en directe. "La Xarranca, el megazin familiar per a petits i grans". I dilluns passat vam fer el primer. I va ser una molt bona estrena.

Fent la Producció del programa, el divendres anterior.

Primerament perquè per circunstàncies vàries, era un exemple de superació i de cohesió del grup aconeguir engegar aquell directe a les vuit. La Marina no havia pogut estar a sobre durant els últims dies preparatius, però jo vaig ser el primer a animar a la resta de mares a tirar endavant la inicativa. De la mateixa manera que el primer Tu Jugues el vàrem haver de fer sense el nostre estimat Quim, si la Marina ho podía acabar de coordinar la producció del programa, algú altre ho havia de fer.

Fent la Producció del programa, el divendres anterior.

Així que la resta de "mames" es van arremengar i es van posar a treballar. Vam acabar de guionitzar el programa, de tancar totes les seccions, de confirmar els convidats i col·laboradors, i el dilluns tot estava apunt. Tot menys una cosa, els nervis.

Els nervis "normals" de començar un nou programa, els nervis "normals" d'una estrena, els "nervis" normals d'aconseguir allò que ha costat tant d'esforç i que ha de sortir bé, i els nervis "normals" de que t'estigui escoltant tanta gent a l'altra banda de les ones.

I van sonar els senyals horaris, i vam tirar la sintonia. L'estrena tocava presentar-la a l'Anna. I va servir perquè comencessim a tenir aquella relacio d'odi-amor, que va comentar en Pou el dia de la presentació de la Radio, i que anirà millorant conforme anem fent programes.

I tots els dubtes sobre omplir el programa, el temps que duraria, els continguts, es van anar esvaïnt. Primer vam presentar, després la secció de la biblioteca, seguida de la dels cuiners (en Pau Corderas i en Pep, del robert de nola) que van "amanir" molt bé el primer programa. La regidora d'ensenyament, Marta Verdaguer, era l'encarregada de llegir el conte que havia triat, i que va estar molt bé. I per acabar, el "Digues la teva", moment àlgid del programa en que potser hi havia 15 persones a l'estudi. Per acabar, posar al dia l'agenda d'actes infantils i proposar l'endevinalla.

I com qui no vol la cosa ja havíem passat la hora i ens havíem de despedir. Ja ens havíem estrenat i faltàven pocs minuts per acabar. Marxem amb una canço per poder fer el canvi amb els del Tu Jugues que ens venen darrera, i fem un crit d'alegria quan s'apaga la llum vermella dels micros.

Prova superada per tots i totes, i amb bona nota. Les trucades arriben i són positives. La gent ens felicita. I l'alegria és a la cara de tots. Fer aquell programa tenia molta importància per tots, i ho vam aconseguir. Ara a seguir treballant perquè només dues setmanes després hi tornem!

Felicitats!

dijous, 9 d’octubre del 2008

Despistats tots plegats

Després del macro-post d'ahir, i a l'espera de que pugui publicar l'escrit sobre el programa de La Xarranca que vam fer dilluns, avui toca una mica de música.







Cuando lloras se para el mundo y nunca se que decir.
Cuando lloras me derrumbo y no me sale fingir.
Cuando lloras las horas le da la vuelta el reloj.
Cuando lloras a solas me muerdes el corazon.

Piensa en lo q piensas cuando lloras cuando me dices que no.
piensa lo que quieras pero ahora....

Cuando lloras se tuerce el rumbo y no tengo a donde ir.
Cuando lloras yo me hundo y tardo en volver a salir.
Cuando lloras las horas le da la vuelta al reloj.
Cuando lloras a solas me muerdes el corazon.

Piensa en lo q piensas cuando lloras cuando me dices que no.
Piensa lo que quieras pero ahora, pero ahora...

Piensa en lo q piensas cuando lloras cuando me dices que no.
Piensa lo que quieras pero ahora...
el que llora soy yo,el que llora soy yo,el que llora soy yo...

PD. Post 160, i seguim sumant.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Turbulències

Avui us deixo amb un text que he llegit varies vegades els últims mesos. I segurament seguiré llegint. Trobo que està molt bé. És llarg, però penjar-lo a trossos no té sentit.

Això ja no dóna per més. Necessito refer la meva vida quan abans millor, oblidar-me d'ell, deixar de sofrir. Des d'ara, "borrón y cuenta nueva". Ja no ho aguanto més, vull donar aquest pas i començar una nova vida".

Quan va portar aquestes paraules a la meva consulta, l'Agnès pensava que estava fent l'últim pas per tancar un capitul important de la seva vida. En aquell moment ignorava que la separació de debò és un camí del qual només havia recorregut el principi.

La separació física és la culminació de només una part d'un procés, un camí de baixada que comença a gestar-se quan el terreny de la relació de parella esdevé àrid. Notem que la relació va fent malbé i la vida en comú ens porta sofriment. Llavors la idea de la separació apareix davant nostre, sobretot quan el trencament ja ha passat més enllà de la nostra voluntat. Llavors, es desemboca en la dolorosa decisió.

Però necessitem saber que la separació no és un acte, sinó un camí que necessitem recórrer abans, durant i després de la separació física. És un procés que comporta temps i només quan el completem, només quan la nostra ànima "deixa" a l'altre estem en condicions d'aproximar-nos a la calma que necessitem i reobrir-nos a l'amor.

Com en el cas de l'Agnès, la separació física alimenta la idea de que és possible començar ara mateix una nova vida, "borro i comienzo nuevamente". Però, en molts casos, no és possible. Sovint, al cap d'un temps, la història passada comença a pesar de nou. En ocasions, la intenció "d'extirpar" la relació és tan intensa que succeeix exactament el contrari, no hi ha manera de treure'ns del cap l'altra persona i refer la vida es complica.

Encarar una separació amb aquesta mentalitat "quirúrgica" alimenta expectatives que només porten desil·lusió. Per l'ànima no existeix l'oblid, res es pot esborrar ni extirpar: podria amputar-se una cama, però fins hi tot així tindré la presència d'aquella pèrdua. Passa el mateix amb les relacions intimes. Per això un vincle mai acaba. Podem acabar una relació, però el vincle només podem canviar-lo, transformar-lo. Si volem reobrir-nos a l'amor necessitarem esforçar-nos per aconseguir que aquest vincle quedi escrit de la millor manera dins nostre.

És lògic que després d'una separació tinguem sentiments molt intensos que necessiten expressar-se. Moltes vegades, ens sentim invadits per l'odi o ens situem com a víctimes "voluntàries" de les accions de l'altre, amb el conseqüent penediment.

Llavors intentem tranquil·litzar-nos pel camí equivocat: esborrar a la nostra ex parella del mapa. "Per mi, d'ara endavant, no existeix", deia l'Agnès, sense ser conscient de que la seva ex parella forma part indissoluble de la seva història. Quan no aconseguim superar l'odi i el ressentiment normals dels primers moments, quan ens quedem estancats en aquesta ràbia, aquell a qui volem oblidar apareix, una i una altra vegada, davant nostre; ens diu "sóc aquí" en cada sentiment intens que experimentem.

No hi ha dubte de que és difícil acomiadar-se i, per això, a vegades triem quedar lligats per l'odi. Però aquesta manera d'estar units ens causa molt mal, tant a nosaltres com als nostres. Per això és necessari superar aquesta situació. Resulta crucial descobrir aquesta paradoxa: creiem que odi i el ressentiment són factors de separació, quan en realitat ens mantenen lligats i ens dificulten el comiat. Perquè d'això es tracta, de possibilitar el comiat. Però, com podem acomiadar-nos de qui tenim tan present?

En cap relació afectiva propera podem esborrar a l'altre. No és possible esborrar allò que ha passat; ens agradi o no, allò que ha passat està en el nostre interior, i només podem acceptar-ho.

"Tu diràs el que vulguis, però jo vull oblidar tota aquesta part", deia l'Agnès. Però la realitat és que necessitem acceptar la nostra història, encara que l'acceptació tingui mala fama i pugui semblar un gest de debilitat. De totes maneres, només es tracta de reconèixer allò inevitable: acceptem allò que ha passat, simplement perquè ha passat, és un fet, és passat. Pot no agradar-nos, podem no voler repetir-ho, però la falta d'acceptació d'allò esdevingut ens portarà, sense adonar-nos-en, cap a una batalla perduda: lluitar contra el que va ser.

Si poguéssim aturar-nos i reflexionar amb calma ens sorprendria les vegades que estem subtilment travats en una batalla amb el passat, gastant energia en l'inútil treball de canviar allò que ja ha passat. L'odi i el ressentiment són eines que ens eviten entrar en l'acceptació i el dolor; al principi, proporcionen un alleujament aparent, però quan la situació s'allarga, el preu a pagar és infinitament car.

L'Agnès volia esborrar a la seva parella del seu cap perquè era "odiable" i portava proves contundents, almenys des del seu punt de vista. Les queixes van ocupar sessions i sessions, estava completament agafada a la "justícia" de les seves paraules. És habitual que quan hi ha una separació, ens sembli una gran cosa saber qui té la raó, com si assegurar-nos de que estem a la banda de la "justícia" servís d'alguna cosa. És sorprenent la energia que gastem en declarar a l'altre culpable de tots els nostres mals, i lo poc que ens alleuja això en realitat.

Encar que aconseguim que un tribunal universal declari la nostra innocència i la culpabilitat total de l'altre, ens sentirem igual de tristos perquè la raó, en qüestions del cor, és un instrument ineficaç. El més important allò que es va trencar o allò que mai va poder ser; aquest és el dolor que segueix interiorment i que no el podem alleugerir amb justícia.

Entrar en el dolor és, com ja hem dit, poder entrar en contacte amb la tristesa com quan mor alguna persona estimada. Al nostre cor poc que li interessa de qui sigui la culpa, només sent el dolor immens de la falta que li queda.

Però amb el temps anem descobrint que ja no necessitem escapar-nos per la via de la ràbia, com si el nostre cor pogués dir: "Quina pena que va ser així...". Així com darrera de l'odi hi ha el dolor i la tristesa, darrera de la tristesa hi ha l'amor, que ens torna la nostra connexió amb la vida.

Superar l'odi és fàcil de dir, però com ho aconseguim? Com calmar-se quan estem immersos en una multitud de "fets" que ens instal·len en l'odi? En realitat, succeeix que allò que ens enfada no és tan el fet com la interpretació que fem d'ell.

Per aclarir-ho, seguim amb el cas de l'Agnès. Un de les seves primeres històries va ser la suposada infidelitat de la seva parella. Tal i com ella ho explicava semblava que el futur de la parella depenia únicament de la comprovació d'aquell fet. Si era cert, tot s'acabaria, i si era fals, tot seguiria "normalment". Amb la cara tota vermella em va dir: "Com que més enllà de que sigui cert? O sigui, que per tu, el fet que ell m'hagi traït o no, és només un petit detall!". El que intento explicar és que una infidelitat no té una interpretació fixe, potser és la mostra d'una crisi momentània de la parella, una crisi personal, o la evidència de que hi ha irreparables i profundes desavinences.

Amb això no vull minimitzar ni fer apologia de la infidelitat, sinó subratllar que el més important és allò que ha succeït, i allò que està succeït per dins de la parella, més enllà de l'existència d'un amant. De fet, hi ha moltes parelles entre les quals no hi ha cap amant pel mig, però la relació està mortalment tocada.

Així com una infidelitat pot tenir diferents lectures, resulta crucial per reduir la ràbia acceptar que la relació de parella té, almenys, dues lectures: la de cadascun dels integrants. No hi ha una veritat, només mirades. Quan miro un fet ho estic fent amb unes ulleres construïdes amb els materials de la meva història, i aquesta és la meva veritat, i no "la veritat".

Això no és nou, al contrari, ens cansem de dir-ho per fora però per dins seguim pensant que tenim la certesa absoluta. En les acalorades discussions que rodegen el trencament de la parella provem d'imposar-nos, ja que és més fàcil pensar que l'altre és un neci, que acceptar que la seva veritat i la nostra no coincideixen, i admetre la tristesa d'aquesta diferència d'opinions.

L'Agnès va acceptar que la seva parella tingués una altra visió, que havia de desfer-se de l'odi, però quan vam arribar al següent pas, al controvertit tema del perdó, ens vam trobar amb un verdader impediment. "O sigui, que després de to el que m'ha fet, ara pretens que el perdoni?" Així ell es queda super tranquil i jo morta de ràbia", protestava l'Agnès.

Perdonar també té mala fama, es veu com una gràcia que es dóna immerescudament a l'altre quan hauríem de mirar-ho com un gest de consideració cap a nosaltres mateixos. Perquè perdonar és bàsicament cancel·lar les demandes i les expectatives cap a l'altre, és afluixar els requeriments que imposem perquè la persona sigui o actuï de determinada manera. És reconèixer allò inevitable: l'altre és qui és. Així podem triar no estar al seu costat i, al mateix temps, perdonar-lo; no oblidar allò succeït i aprendre de l'experiència. A vegades es bo recordar per protegir-nos, per exemple, d'una parella violenta.

Quan aconseguim cancel·lar les demandes, penetrar dins allò que creiem i les nostres aptituds per descobrir les expectatives amagades -sobre mi mateix i sobre l'altre- i renunciar-hi, donem pas a la possibilitat de trobar-nos cara a cara amb tots els nostres punts forts i debilitats. Potser ens invadeixi la pena d'allò que no va poder ser o del que es va perdre, però també experimentarem sentiments de bondat i acceptació.

D'aquesta forma, arribarem al final del camí de la separació i estarem en condicions de despedir-nos dient alguna cosa semblant a les paraules del psicòleg alemany Bert Hellinger: "T'he estimat molt. Tot el que t'he donat, t'ho he donat amb ganes. Tu m'has donat moltíssim i t'ho agraeixo. Per tot allò que entre nosaltres ens va anar malament, jo assumeixo la meva part i et deixo la teva. I ara, et deixo en pau...".

Traducció del castellà del text de la psicòloga i terapeuta gestàltica Silvia Salinas, publicat al numero 3 de la revista Mente Sana, editada per RBA.


diumenge, 5 d’octubre del 2008

Homenatge cargoler

Avui en honor als caragols i a l'estiu. Pel que sembla les dues coses donen molt de sí, i juntes es veu que encara més! Així que res, qui ho entengui endavant! I qui no, tranquils, no us hi capfiqueu, que demà comença una nova setmana, i tot ho farem.



dissabte, 4 d’octubre del 2008

Engegant màquines

Doncs sí, avui divendres dono per acabada la temporada d'"engegar màquines", que tant costa de passar. Ha sigut un més de setembre, realment complet i ben actiu. La primera setmana pels exàmens de setembre, que han anat prou bé.

La segona i tercera setmana pencant quasi exclusivament pel Correfoc, primer per preparar la XVI Baixada de Llits, i després per preparar i viure una genial Festa Major de Sant Feliu, amb el Correfoc i la nova fantasma com a gran protagonista de la festa. Vam tenir moments bons i dolents, però va ser un orgull i un honor, compartit amb la inseparable Elisenda, poder formar part en viu d'una de les llegendes vives, la del Correfoc, de la manera que ho vam fer.

I en acabat això, canvi de samarreta i a pencar quasi també tota la següent setmana perquè el dia 26 presentàvem la nova graella d'Ona i el dia 29 començàvem les emissions. Aquesta setmana ha servit perquè els programes "vells" es retrobessin amb els seus oients, i perquè les noves incorporacions entressin realment fortes. Encara en falten, però tant el Barbyturik com el Narinan han tingut un èxit en audiència i repercussió que ha sigut increïble.

A més el dia 25 començàvem de nou a Can Pompeu, i el dilluns ja va ser al 100%, tot i que amb un horari prou estrany. Així que ara ja només queden quatre coses a engegar (demà fem el primer Ple en directe, en breu comencen les transmissions del futbol...) però ja està; ja hi som de nou, i de ple.

Un estiu no massa alegre, però que ha tingut prou bons moments, se'n va per donar pas a una tardor que esperem posi les coses una mica més al seu lloc.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Presentació d'Ona Codinenca

Bé, alguns ja ho vau veure "en directe", i descriuré el meu estat d'ànim a la presentació de la graella d'Ona Codinenca, quan tot allò es va capgirar amb una sola paraula: ràbia. Per les hores que vaig estar muntant els vídeos, recopilant fotos, trucant i enviant correus a la gent exigint pressa en les entregues dels muntatges, i en el temps també que van passar els programes que tenien presentació en vídeo, per fer-los.

L'acte va acabar, tot s'ha de dir, molt bé, amb un debat molt amè i divertit, amb el periodista de Rac1 Joan Maria Pou, director del Tu Diràs i locutor de les transmissions dels partits del Barça. Però tot i que ell mateix va reconèixer que sempre hi ha problemes quan es realitzen actes en directe, us asseguro jo que el que va passar no es tornarà a repetir, perquè la única i sola causa del problema va ser no tenir prou temps per provar amb tranquil·litat i serenor les diferents vies que teníem per disparar els videos i les presentacions.

Però mira, de fet, així tenim marge de millora de cara als següents programes i actes en directe! ;)

Us deixo ara sí amb els vídeos que no vam poder veure. Ah! Per cert, en Pou va complir la promesa de saludar-nos en directe just abans de començar el derbi Barça - Espanyol d'ahir! Demà intentarem tenir el tall pel Tu Jugues!




Presentació d'Ona Codinenca


Presentació del Tu Jugues



Presentació del Barbyturik (link al blog)

Presentació d'Un banquet amb les llagostes



Perquè t'acostes, em vens a veure,
i tot comença a girar. :)

Vídeos Baixada de llits

Mentre espero que pugin els vídeos de la presentació d'Ona Codinenca, buscant per Youtube he trobat molts vídeos de la Baixada de Llits d'enguany. Els linkaré també a la web del Correfoc, però aquí els teniu.















Disfruteu de l'espectacle!!

dilluns, 22 de setembre del 2008

Baixada de llits 2008

Tot i que hem acabat la Festa Major, les dates son les dates, i diumenge 14 vam fer la XVI Baixada de llits i andròmines, i de ben segur es mereix un bon escrit.

Llit del David & Co. Clavant-la amb la frase del semàfor.

Sobretot perquè és una de les principals festes de Sant Feliu. Aquest any els del Correfoc hem estat treballant de valent per fer més gran aquesta festa; en tots els àmbits, però sobretot en el principal: fer llits. Hem estat durant tot l'estiu pujant intermitentment a "Can Tanet-Baulenas" a la zona industrial, i amb l'esforç, enginy, idees i virgaries d'uns i d'altres, ferro amunt fusta avall, hem acabat 3 llits que hem cedit a aquells que ens ho han demanat. A més, hem cregut encertat de fer-ne un i baixar-lo alguns de nosaltres.

El bus de Londres, una veritable obra d'enginyeria.

Però tot i que les veus corren molt a Sant Feliu, mai saps si la baixada anirà bé fins el mateix dia a les 12, quan tots els llits baixen a la plaça i veus si el poble aquest any ha respost o no. I hem de dir que la reacció va ser molt positiva.

L'element estrella de l'any ha sigut el nou (i primer) semàfor del poble, que com deia algun dels llits, genera més cua que la que resol, i ha acabat funcionant en intermitent ambar per sempre més. Tres llits recordaven el nou element.

El vaixell pirata, el llit més gran i amb més gent d'aquest any!

Però les olimpíades de Pequin 2008 tampoc van passar desaparcebudes. I quasi 2 dotzenes d'esportistes van baixar en més d'un llit.

Un dels llits de les olimpíades.

I, com sempre, els altres imprescindibles llits i andròmines. El papa-mòbil, els cars, els cotxes de rally esquarterats, les "bèsties" de la imaginació com el barco pirata gegant, el bus de Londres amb tota mena d'enginys i llums, o el tanc de la Guardia Civil que tenia sorpresa interna en forma de control d'alcoholèmia als altres llits durant les baixades!!

Els del correfoc, tocant una mica la moral a l'Ajuntament.
(mira, a vegades és al revés...)

Després d'una mica de caos (perquè no dir-ho una mica habitual i comú, ja) amb el tema dels remuntadors dels llits, el bon fer i l'ajuda de tots va aconseguir que comencessim prou puntuals. La primera baixada va passar amb algun que altre incident i culejada, però res que no es pugui solucionar amb 3 o 4 controls empenyent i guiant els llits; i quatre rialles i "uuuiii" de la gent.

Els del Cau Makalu, marcant territori a les activitats del poble!

La segona, amb el punt estrella al Pla de l'Os, segurament encara més ràpida i neta que la primera. Tots els llits van anar desfilant cap a la plaça.

Un cop allà, concert amb Uan tu tri i botifarrada, gentilesa dels millors pares i mares que hi ha al món sencer, que van cuinar tota la tarda les botifarres i ens van ajudar a organitzar tot el tema.

Sens dubte la Baixada de Llits queda ben marcada al calendari un any més. I sempre hi haurà qui es queixarà de que les botifarres fossin d'Embotits Grau-Vila, empresa de la família de una de les diables; o de que tallem la circulació del poble la tarda d'un diumenge i la cua arribi ves a saber on, o de que toca'm els ous i balla.

Crec que és un dia que porta moltes coses positives al poble. Gent, activitats, festa, música, distracció, alegria, emoció, i diversió. I el Grup del Correfoc posem hores i hores perquè surti tot rodó. I aquest any ha sigut així, i ningú ens amargarà la festa!

Salut!!

Pau.

Guanyadores del sorteig de la panera, gentilesa de Condis.


PD. Estem fent la galeria de fotos (per això no en tinc al post xD). Qui tingui fotos de la baixada que les faci arribar si us plau a correfoc@correfoc.org. Moltes gràcies a tots!

Totes les fotos dels llits son de la galeria del Facebook de'n David Hidalgo.

divendres, 12 de setembre del 2008

Construint la independència des del Vallès Oriental

Bona manifestació ahir a Barcelona. :D

Foto d'abans d'estiu, al Congrés Comarcal del Vallès Oriental. Tot i que faltava gent, també va estar molt i molt bé. Fionetaaaa, se'ns gira feina eh! xD El 27 Consell Nacional!

Salut!

PD. El més gran, com sempre, en Pinyero, de capo de la mafia assegut al banc, a l'esquerra.