dimarts, 20 de desembre del 2011

I perquè no, lamarato.cat

La Marató de TV3 és un gran projecte, conegut per segurament tots els lectors d'aquest blog, i del qual poques definicions més es poden fer. La moguda, iniciativa, col·laboració i impacte que genera aquest programa és extraordinari, i deixa clar que els pitjors tòpics sobre els catalans no són pas certs.

La meva intuïció, però em va traïr el passat diumenge, quan a l'intentar fer el meu donatiu via internet, vaig comprovar estranyat que el domini www.lamarato.cat no donava cap web com a resposta, i deixava una bonica pàgina de "no s'ha pogut trobar". Al comprovar el titular del domini, sorpresa doble, ja que estava lliure.

Tots sabem perfectament que La Marató és de TV3, però el fet que calgui entrar per www.tv3.cat/lamarato és més difícil de recordar.

Per tant, la meva petita col·laboració passa a ser, es d'avui, a haver comprat el domini www.lamarato.cat i redirigir-lo a la web del programa, perquè totes les visites que vinguin per aquesta via no acabin en una plana web sense sortida com em va passar a mi, i aconsegueixin col·laborar de forma encara més ràpida i senzilla.

I vosaltres, a què espereu!? Si no vau poder trucar diumenge, encara podeu fer donatius pel Servicaixa!




diumenge, 18 de desembre del 2011

Un altre any, Els Pastorets!

Doncs sí, ja hi tornem a ser! Un any més, el Grup de teatre Deixalles '81 tornem a fer "Els Pastorets", de Josep Maria Folch i Torres. 

Les entrades es poden comprar de forma anticipada cada mateix dia de representació, a les 12 del migdia (i es poden reservar d'un dia per l'altre). Com ja ve sent habitual, fem 4 representacions, dues amb repartiment infantil i dues més amb repartiment d'adults.

Us deixo amb el cartell, que aquest any a fet l'Oriol Puig i li ha donat un toc diferent i divertit al que venia sent els últims anys.



Us esperem pel casal!

divendres, 16 de desembre del 2011

Optimisme

Ja se que les coses per molta gent estan malament, i que, precisament ara, no sóc la millor persona per escriure el post, però em surt de forma molt sincera.

Avui tot dinant, he copsat una sensació que no m'ha agradat. Una sensació de pessimisme generalitzat, que he pensat fredament que no tenia massa raó de ser.

Clar està, que a ningú li agrada que li retallin el seu sou, o la seva paga doble. I que és probable que aquest fet li generi problemes econòmics més o menys greus. El que no m'acabava de fer el pes, és que la sensació d'un col·lectiu de gent que en aquest moment té feina i a qui les coses van prou bé, fos una sensació de tenir problemes greus, de passar dificultats i de estar en un camí de no retorn.

És veritat que a nivell general les coses estan costant, però crec que una bona part de la solució està en encarar-ho i en agafar-ho tant positivament com es pugui. Pot sonar a conte de fades, però crec de debò que afrontar un problema o una situació en un determinat estat d'ànim influeix totalment en la solució.

Potser toca començar a valorar més aquelles coses més bàsiques de debò, i que sí que son un problema quan no les tens.

El que segur que no podem fer és seure i esperar que tot es resolgui de forma externa, o per gràcia divina. Toca començar a treballar, poc a poc, i sovint en passos petits, per afrontar cada dia amb una mentalitat general un xic més optimista.

dijous, 8 de desembre del 2011

Traient les teranyines al violí

Em fa certa alegria tornar a escriure sobre la música, i més particularment sobre el violí. I és que després d'uns 11 anys aprenent a fer anar un instrument musical realment complicat, per deixar-lo abandonat cap als 16 anys, la Montserrat Cot ha aconseguit que, com diu el títol, li tregui les teranyines.

I així, com qui no vol al cosa; amb l'excusa d'una peça que tenia per a 4 violins, amb la Marta Vilardell, l'Alba Lloveras i l'Alba Baulenas, ens anem trobant els dissabtes al matí, una horeta cada setmana, per tocar una mica. Però tocar sempre el mateix, és massa avorrit, i la Montserrat ha sabut enganxar-nos amb tot d'altres peces que anem alternant per canviar d'estil i de dificultat. 

El violí és un instrument complicat. Sobretot quan comences, perquè mai sona afinat. Mai sona bé, i costa molt que una partitura tingui un sentit musical una mica decent. Per això és important, encara més quan comences, fer els exercicis que toquen sol, però tocar també en grup. Ajuda a escoltar, a afinar i a saber coordinar ritmes, mirades i harmonia durant l'actuació. I, perquè no dir-ho, les pífies no s'escolten tant!

Van passant les setmanes, i un dia, amb aquella senzillesa, el Pau Vilardell se'ns ajunta donant uns greus magnífics amb el seu violoncel. I com que una partitura que m'agradava molt a mi quan tocava és un Vivaldi i ens faltava l'acompanyament a piano, vam buscar un parell de peces més i vam enganyar al Bernat Mur i la Carme Trobalon perquè ens acompanyessin.

Doncs finalment només em queda convidar-vos a un petit concert que farem durant les Festes de Nadal, per allò de tocar per nosaltres però també per a algú! Si voleu venir, sereu benvinguts!



divendres, 18 de novembre del 2011

Una gran victòria

Tots sabeu com ens agrada fer ràdio a la gent d'Ona Codinenca. Les ganes amb què ens prenem els programes. Des de la gent que cada setmana contribueix a fer 1h de ràdio, passant pels especials electorals, les transmissions esportives, la cavalcada de reis o animalades com programes des de la cursa de Pirena.

Aquestes ganes i energies, però, fins ara s'han vist negativament compensades amb un "és que no m'arriba el senyal", "es que avui no se sentia gaire bé", o "és que no sento una altra emissora".

Per sort, avui les coses han començat a canviar. El Ministeri d'Indústria ha resolt una denúncia dels companys de Ràdio Silenci i tanca Grama Radio, que emetia il·legalment des de la Torre de Collserola amb una potència desmesurada i interferia a moltes ràdios de tot el Vallès.

Amb aquest tancament comença un procés de reordenació i racionalització de les potències amb què les ràdios locals han d'emetre, amb l'únic objectiu de que arribin a cobrir per FM el seu terme municipal, i prou. No us negaré, a més que el tema també té una mica de sentit de victòria de gals contra els romans; o de David contra Goliat.

Esperem doncs que les altres emissores que es troben en situació irregular, fomentada en la interferència de Grama Radio es posin a lloc, i per fi Ona Codinenca arribi a tot el poble.

Perquè de ganes de fer ràdio en tenim moltes, però il·lusió i ganes de que ens escolteu, encara més.

Salut i ràdio!


divendres, 4 de novembre del 2011

Entre bambolines, de nou: Claymoore

Avui us escric per parlar-vos d'una de les últimes propostes del "Deixalles'81": Claymoore; i és que una obra de teatre, el procés de la qual comença amb una càmera de video, un guió de pel·lícula i un cartell com aquest és, si més no, peculiar.


La secció juvenil del grup s'ha esforçat molt per poder representar amb la màxima força aquest text dur i punyent. Alhora, un muntatge simple però amb espais ben diferenciats, una banda sonora molt ben triada, i una il·luminació cuidada fan preveure una estrena de les que faran història. 




No puc escriure gaire més sense desvetllar qüestions del guió, i per tant em reservo les últimes línies per posar-vos el video del making-off de l'obra, i per convidar-vos a venir aquest cap de setmana (dissabte a les 21:30h i diumenge a les 19:00h) al Casal per veure aquesta representació. Un consell, veniu abans, que sembla que hi haurà cua!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

El nou Facebook i les queixies de la privacitat

Aquests últims dies Facebook ha decidit tornar a fer-nos parar una mica bojos a tots, i ha aplicat un sèrie de canvis al format i a les opcions de la seva xarxa social. Una de les novetats que ha generat més rebuig, segurament, és la de la part superior dreta, on es mostra l'activitat que els nostres amics fan a perfils de terceres persones.

Això ha fet iniciar una d'aquestes odioses cadenes d'actualitzacions d'estat on es demana "amablement" als usuaris que ho resolguin de cara al perfil de qui ho demana. No es tracta d'això; només cal que un mateix busqui una mica i revisi les seves pròpies opcions de privacitat, perquè aconseguim mostrar només la informació que volem mostrar, als qui la volem mostrar.

Per solventar això, la gent de Bitscatalans han publicat un escrit molt curt i alhora molt útil que explica com arreglar el problema. Podeu llegir-lo aquí.

No cal dir que, a banda d'aquest punt, és més que recomanable que us deixeu perdre per les opcions de privacitat de Facebook per aconseguir acotar bé els límits del vostre perfil. Una novetat, per exemple, interessant a activar és la "confirmació" prèvia de les etiquetes a les imatges, perquè les vostres amistats no us puguin etiquetar "a grosso modo" sense el vostre permís.

dijous, 8 de setembre del 2011

XIX Baixada de llits

Aquest diumenge dia 11 de Setembre es celebra un any més a Sant Feliu de Codines la XIX Baixada de llits i andròmines, organitzada pel Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma! Com sempre el dia començarà a les 12h amb la tradicional concentració de llits a la plaça. Ja a la tarda, cap a quarts de 5 els cotxes començaran a remolcar les andròmines recorregut amunt, cap a la Creu del Terme, per iniciar cap als volts de les 5h la Primera Baixada, amb aquest recorregut.


 Després es remolcaran cap a l'inici del carrer Bassella, per iniciar la segona baixada, prevista per les 19h, i que passa aquest any pel Pla de l'Os.


I per acabar, botifarrada popular a la plaça, per finalitzar el dia amb un bon regust de boca i anar preparant la Festa Major de la setmana vinent.

I tu, ja et fas el llit?


dijous, 28 de juliol del 2011

Sincronitzant certes carpetes de Dropbox

Pels que no ho conegueu, Dropbox és una eina que ens permet tenir arxius sincronitzats en diferents ordinadors, pràcticament sense adonar-nos-en. El que passa, però és que potser no ens interessa tenir totes les carpetes i arxiu que posem a Dropbox a tots els ordinadors on ho instal·lem.

Una cosa que no coneixía fisn ahir és que es poden personalitzar les carpetes que volem i les que no volem sincronitzar a un ordinador. Tenint en compte que sempre podrem accedir als arxius via web, això és una bona solució per si ho instal·lem a ordinadors on només volem certs arxius.

Tot plegat es fa des de "Preferències - Avançades" i modificant la opció "Sincronització selectiva". Seleccionem el que volem tenir en aquella màquina en qüestió i ja està!


Via Think Wasabi

dilluns, 18 de juliol del 2011

I ha arribat el final de Harry Potter

[Atenció: Aquest text conté spoilers]


Evidentment no arriba pas ara. Fa molt que va arribar, i que ens va deixar molt i molt sorpresos amb l'últim llibre. La solució de tot, el final de tot, que encara que és el final, et fa tornar al principi i et fa veure que, segurament, necessites re-llegir algun capítol dels milers de pàgines que té la història.

Harry Potter ens ha marcat molt als que hem tingut la sort de llegir-lo. Asseguraria que qualsevol persona que hagi acabat el primer llibre, ha acabat la saga, perquè la veritat és que cada llibre supera l'anterior. Ens ha fet emocionar molt. Jo acostumo a llegir de nit, al llit, tinc imatges guardades de mi mateix rient o plorant, a altes hores de la matinada, i fins hi tot quan el cel començava a clarejar en alguna ocasió. Recordo especialment el final del capítol del llibre on mor Albus Dumbledore. Vaig acabar el capítol, i tot i que no faltava massa per acabar el llibre vaig deixar-lo un parell de dies. Em notava estafat, enganyat per J.K. Rowling, que ens havia fet agafar tanta estima al millor director de Hogwarts, i ara ens el prenia amb una facilitat al·lucinant.

Recordo també el genial moment on ens fa entendre qui és realment Snape, i ens capgira tota la mentalitat que  teníem sobre aquest professor. També em ve al cap la fantàstica manera que té l'autora de transmetre'ns els sentiments d'amor. Aquelles primers sensacions, els primers petons dels personatges... En fi, els comentaris i records son infinits.


I divendres s'estrenava l'última entrega al cinemes de la saga. I només els que heu llegit el llibre entendreu perquè  mig cinema es va posar a aplaudir quan la mare de Ron mata a la Bellatrix. Va ser un sentiment de victòria col·lectiu, que ens retornava al moment en què ho llegíem. Una segona victòria aplaudida a la sala va ser la de'n Neville matant a la Nagini, la serp de'n Voldemort.

Haig de dir que és de les millor pel·lícules, sobretot perquè aconsegueix lligar prou bé la trama argumental, i alhora saltar-se força coses (han de fer-ho per força). Val a dir que fins ara no m'havien agradat massa, perquè el fet de saltar-se argument estava força mal resolt en algun cas, i això m'indignava. Ara, no es pot negar que és genial alhora de posar cares, situacions i paisatges, a les històries que tots hem viscut a través dels llibres.


Fa uns dies llegia aquest enllaç sobre la importància de llegir. Avui us recomano a aquells a qui us agradi llegir i en gaudiu, que (si encara no ho heu fet) us llanceu a la piscina amb aquesta genial saga i història.


Harry Potter ens ha marcat molt, a molta gent. Son més de 10 anys d'històries, de moments i de pensaments que en part ens han fet créixer i ens han transportat a un món realment màgic. I no puc fer més que donar les gràcies per tot això.


dilluns, 4 de juliol del 2011

El comiat de Buenafuente

Bé amics, doncs això ja està. I abans de marxar, voldria dir-los.., jo crec que hi ha molta confiança amb vostès, tota vaja, les tres coses més importants que he après durant tot aquest temps.

La primera és que vostès, el públic, són el que dona sentit a la nostra feina. Tota la resta és secundari. Hem intentat fer un programa de televisió digne i honest, sobretot per respecte a... a nosaltres mateixos, no cal enganyar-nos, però també a vostès. Algú va definir la mala televisió, com aquella tele amb la que et sents incòmode i maltractat, no? Doncs es tractava de fer tot el contrari. I perquè? Per vostès. Perquè vostès son molt més llestos del que creuen els programadors de televisió. Quan posin aquelles coses dolentes, a vostès els agrada? (Nooo) Doncs diguin-ho! Son bona gent, son gent amb ganes de divertir-se, de veure, escoltar, coses interessants... Aquest any hem portat persones molt llestes, que ens ajudaran a sortir de tot això: economistes, sociòlegs, psicòlegs... ha sigut increhible, i a vostès els ha agradat. Això és una herència que ens emportem.

La segona cosa, el nostre equip, el meu equip. Vull dir avui que el meu equip m'ha fet millor persona, i millor professional. Un aplaudiment per a ells, si us plau. Aquest programa el fa un col·lectiu, alguns els veuen per aquí, altres no els poden veure, però jo crec que és el millor equip de televisió d'Espanya. Dius... home és que hi ha altres programes. No son tan bons! Son bons, sí molt bons, però tant no! És un grup de gent compromesa, eficaç, afectuosa, soferta, cada vegada han cobrat menys, i ho han fet millor. Tontos? No, bons! Sí, sí, de debò. Jo els deia, "nois, el programa segueix, però hi ha menys pressupost", i deien "mhh d'acord". Bé, clar, també, on aniríen, no? hehe No això és broma, no els faltarà feina, els ho he dit a tots! No els faltarà feina, i si jo faig alguna altra cosa, comptaré amb ells. He après més jo d'ells, que ells de mi. I no ho dic per quedar bé perquè no en tinc cap necessitat. Ho dic de debò.

I una tercera cosa. Potser la última, no?, com a final, que és que també hem comprovat aquest any, que la comèdia, el món de la comèdia, és la millor feina del món, el millor. En comèdia ho pots dir tot, a sobre rius, i et sents millor! Un dia cabrejat, te l'arregla una bona rialla. Això d'anar a dormir "rigut" és molt bo. Lo altre també eh...!, i separa-ho no ho ajuntis! perquè hi ha gent que diu "jo mentre tal i jejeje" no; primer una cosa i després rius; que a vegades això porta confusions... En aquest temps injustos que vivim, cabrons, molts difícils, de canvi, no sé on anirem a parar, però a algun lloc arribarem, ens hem adonat de la importància de la ironia i de la paròdia. Perquè, o te'n rius, d'aquest món, a la seva cara, i als que el porten, o aquest món acaba amb la teva paciència. I això no, "eso no, eso no puede ser, Maria Teresa!".

Una altra cosa, jo no sé el que passarà al futur, potser tornem de vacances i Espanya ja no existeix, ens veiem tots a Andorra, no ho sé! Però una cosa està clara, segur que tornarem aquí per plantar cara a la vida i explicar-la sempre, sempre amb el nostre nas de pallasso, amb la seva impagable complicitat, i aquest equip que dic, que sabrà que això... aquest equip ja sap que això és més que un programa de televisió, això és una manera de viure. Ah, i una altra cosa, no oblidin que un còmic ha de fer sempre el contrari del que s'espera d'ell, perquè en la sorpresa està la gràcia. Potser tot el que he dit no és cert..! Nooo, sí, sí que és veritat.

Me'n vaig per on he vingut. Cada dia surto per aquí, i dic "ostres, cada dia entro, però mai he sortit". Vaig a veure com és això de sortida. I això sí, com a bon català i còmic, apagaré la llum que això gasta molt. Una cosa, demà es despertaran i no recordaran rès! Feliços somnis des de Barcelona.

Us deixo també amb el vídeo. Molt gran Andreu! Gràcies per tots els somriures!


dijous, 16 de juny del 2011

En Miquel Turigues

Avui sí, avui toca parlar d'aquest gran amic, en Miquel Turigues. Ahir vam fer a Ona Codinenca l'última edició del Va de Sardanes, i al final del programa li vam dedicar a ell la cançó de l'Empordà, versionada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i l'Orfeó Català. Ja vam comentar-ho en directe, i tot i que el programa segueixi, o no, la temporada vinent, crec que és moment de dir quatre paraules sobre en Miquel.

Com vaig dir ahir al programa, el principal pensament que surt en pensar en Miquel Turigues és el de gratitud; el de donar les gràcies per a tots aquests anys dedicats a Ona Codinenca, a fer radio, i a fer cultura catalana a través del Va de Sardanes.

Son més de 6 anys ininterromputs en què cada dimecres, a les 21h, les millors sardanes, amb les millor cobles, sonen a Ona Codinenca. I en Miquel és l'ànima d'aquest programa. Un programa format en un inici per ell mateix a la locució i l'Àlex Mir al control tècnic, al quan vaig substituir jo farà 4 temporades, i al qual es va afegir la Mercè Anento amb "la seva veu angelical" fa dos anys.

El Miquel no ha deixat mai de venir amb molta il·lusió i ganes de treballar una setmana més per la cultura sardanística, i la cultura catalana. Informant dels actes que hi havia prop de Sant Feliu, o difonent i recollint els vots del concurs de "La Sardana de l'any", organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. 

I és que el Va de Sardanes amb els anys ha anat guanyant; augmentant en grup i passant de fer els programes en diferit al rigorós (i als seus inicis, nerviós) directe.


En Miquel deixa el vaixell del Va de Sardanes i tenim tots la sensació de que ens abandona el capità. Aquell qui fa amb la seva perseverança i energia, que no es perdi mai el rumb.

Només acabar dient que, evidentment, ha sigut un plaer compartir tantes i tantes hores de radio amb tu, i que en nom de tots els que hem format part, i de tot l'equip d'Ona Codinenca, moltes gràcies per a la dedicació que hi has posat. Sabem que tot i deixar el programa no deixaràs d'aparèixer algun dia qeu altre per Ona Codinenca, i ens encanta.

Ha sigut un honor.



dimecres, 1 de juny del 2011

Pixie, Dixie, Tom, Jerry, Antz

Avui torno a un d'aquells escrits més personals, i en aquest cas molt professional també. I és que ja fa dues setmanes que estic a la nova feina!

Primer de tot, val a dir que tota la gent del Departament de Matemàtiques de l'Autònoma és genial! L'arribada ha sigut tranquil·la alhora que amb molta informació de cop, però en tot cas, positiva.

I coneguts els servidors, la intranet, les impressores, i tot el muntatge d'ip's, rangs de la xarxa del Departament, doncs queda només anar coneixent mica en mica a tots les professors i investigadors de Mates. Això animat amb l'estrena de la nou sector del departament al bloc C3 ens ha dut un pic important de feina.

Però en fi, 15 dies d'aterratge amb molta il·lusió i ganes de treballar de valent en aquest nou projecte.

I no puc acabar sense donar les gràcies a tots els del PAS i en especial al Dani i al Cristian per l'arribada! :)

dimecres, 25 de maig del 2011

El 23M, reflexions de les municipals

Doncs sí, som 23M (de fet més enllà i tot) i el sol ha sortit, hem anat a treballar, a estudiar, i no s'ha acabat el món. No obstant, avui el sol surt més rialler per a uns que per a d'altres.

Així, deixeu-me fer quatre reflexions sobre les eleccions municipals 2011. La primera és la de felicitar al Partit Socialista per la seva aclaparant victòria a Sant Feliu. Una victòria que, com fa quatre anys, ningú, ni ells mateixos, esperaven. També felicitar evidentment a en Lluís Planas, que esdevé regidor, entrant amb Solidaritat Catalana per primera vegada, ara a les Municipals.

Vull aprofitar també per agrair a totes les persones que han col·laborat en la campanya, la seva ajuda, el seu cop de mà, o la seva picada d'ull que et donava moral per seguir pencant.

Una cosa que també toca fer, independentment dels resultats, és felicitar-nos per la prou bona campanya que hem fet, tots els partits, sempre en positiu i sense caure en el menyspreu o en les qualificacions personals. Hem parlat molt de propostes, i ho hem fet tots amb gran part de l'equip. I això, independentment dels resultats, és una cosa positiva i que ajuda a fer pròxima aquesta "política" que la gent veu tant distant.

Tot i això, crec que el poble no ha rebut tota aquesta feina. I ho dic en el sentit que ens comentava la noia que va fer el sondeig per a Ona Codinenca. La gent sortia del Centre Cívic dient que havia votat al Pere Pladevall; no al partit socialista, havien votat al Pere.

I pel que fa a Esquerra Republicana i l'equip que hem format amb Reagrupament, en trec dues conclusions: la primera és que, malgrat els resultats, estic prou satisfet d'haver portat la campanya. La meva primera campanya. A les anteriors altra gent havia dut el pes els actes, de buscar la gent de la llista, de coordinar material, converses amb la Junta Electoral, etcètera. Aquesta vegada un servidor ha hagut de fer totes aquestes coses, i crec que, tot i anar tard, ens n'hem sortit prou bé. La conclusió dolenta és aquesta, la del temps. Ens ha faltat experiència i temps en certes coses de la campanya. Ens ha faltat tenir temps per fer més coses que volíem fer, i implicació i disponibilitat de tots plegats.

Evidentment, pel que fa als resultats, no és que ens agradi, ni molt menys, ser fora de l'Ajuntament, però en aquest punt m'agrada fer dues reflexions. La primera és que, en força temes, sabem els errors que hem comès, i que no cometrem d'aquí a 4 anys. La segona és que, com a independentista convençut, a nivell general, no em molesta tant si els regidors que ha perdut Esquerra els ha guanyat la CUP o Solidaritat. Evidentment hi ha pobles on sí que és traumàtic (a Castellar, ERC amb 480 vots es queda a 30 d'entrar, i SI en té 130, per tant queden ambdós fora, quan junts tindrien presencia al consistori).

Clar està que a Esquerra hem pagat qüestions a nivell nacional; doncs als pobles on teníem alcaldia la reeditem o tornem a guanyar, fet que comprova que quan podem treballar, ho fem bé i fem avançar els municipis. Cal doncs una renovació de baix a dalt del partit, començant parlant de projectes, d'ideari, i acabant parlant de qui és la millor persona per posar-se davant per dur-ho a bon port.

A Sant Feliu també ens cal reflexionar, i sobretot ens cal seguir treballant. Explicant cada dia les nostres idees. I amb això aprofito per dir-vos que més aviat que tard volem treure una revista local. I que si durant aquests 4 anys s'han fet 1 o 2 conferències, a partir d'ara se'n buscaran moltes més. I seguirem treballant, cada dia, per tornar a guanyar la confiança de Sant Feliu.

Perquè m'encanta el lema a nivell nacional d'aquestes municipals. Sempre hi som. I a Sant Feliu també. Som i serem.

dimecres, 11 de maig del 2011

Sempre hi som!

Genial vídeo de campanya d'Esquerra per a les municipals 2011. I és que sí, sempre hi som!

divendres, 15 d’abril del 2011

El preu de la democràcia

Ara que tenim ja les eleccions municipals a tocar us enllaço un escrit que he trobat interessant, o si més no curiós, sobre "el preu" de la democràcia, on es relacionen els costos de campanya de cada partit amb els vots que aquest obté el dia dels comicis.


Podeu llegir el text aquí. (via A l'aguait)

diumenge, 10 d’abril del 2011

25 anys de Pixar

Avui us deixo un vídeo en motiu dels 25 anys de Pixar. Sí, ja tenen 25 anys, el temps passa volant! Gaudiu-lo molt i bona setmana! :)


(via Gizmodo.es)

dissabte, 9 d’abril del 2011

Diumenge, 10A - Barcelona Decideix

Avui recupero el text que vaig penjar poc després de la consulta del 28F a Sant Feliu de Codines, i us animo a anar a VOTAR el 10A a Barcelona. Vota sí, vota no, vota el que vulguis, però VOTA!



Avui escric sobre un gran equip. És un equip molt gran, perquè és voluntari. És encara més gran perquè, tot i ser pocs, fan molta feina. És també molt gran perquè deixen de banda les seves diferències per treballar per un objectiu propi. És un gran equip també perquè fa les coses de forma altruista, de fet s'hi deixen els calers.

Com molts ja sabreu parlo del gran equip de gent que ha muntat a Sant Feliu de Codines la Consulta Nacional per la Independència. Ahir parlàvem amb Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, que va venir a la primera reunió pública que vam muntar per donar a conèixer al poble la Comissió Organitzadora, i comentàvem que aquests dos mesos i escaig han passat volant.

Han sigut tres mesos de tot el que us explicava a l'inici. Ha set increïble veure com gent de tota mena s'unia i deixava les diferències a fora per treballar en un objectiu comú.


Els resultats; més que acceptables. Una posada en escena impecable , tots els esforços en una bona participació (publicitat, actes diversos, entitats a la plaça, porta a porta...), i una gestió dels problemes prou eficient.


I que un grup de voluntaris aconsegueixin moure a 1400 persones a les urnes sense que la consulta sigui vinculant, quan per exemple el Parlament Europeu gasta una pasterada en campanya per aconseguir no gaire més, fa que ja sigui un èxit més que acceptable!


Estic molt content de com ha anat tot, dels resultats aconseguits. I tot i que no m'agrada posar noms ni personalitzar massa, cal dir que això no hauria sigut possible si la Carme, el Lluis, el Jaume, la Cristina, el Joan C, l'Emilia, el Jordi B, el Jordi A, l'Oriol, en Joan V, l'Enric, el Ton, el Marc, el Jordi N, el Carles, el Jordi B, el Ramon C, l'Anna, la Nuria, el Joan A, la Carme G, la Marta, el Gerard, la Maria Antonia,el Ramon P, el Lluis M, la Carla, el Miquel, la Judit, la Magda, el Ferran, el Xavier, el Younes, o la Cristina C, d'entre els més de 60 voluntaris, no haguessin posat el seu gra de sorra a la consulta.


A tots ells moltíssimes gràcies! Avui tenim l'objectiu una mica més aprop!


Podeu trobar el post original aquí.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Primaries de Champions

Fa temps que s'ha instaurat la idea de que nous partits que neixen són molt ben parits i molt genialment assemblearis perquè fan primàries amb tots els militants de la secció local, comarcal o la que pertoqui. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc partidari de la implicació de totes les persones en un partit o en qualsevol organització social, cultural, etcètera.

Companys, una cosa és fer unes eleccions primàries per elegir el candidat que es presentarà sota unes sigles, i l'altra és fer un sorteig de Champions on les boles van sortint amb un ordre tant indeterminat que el resultat final deixa bastant que desitjar...

A Esquerra fa molt temps que es fan primàries. Amb varies candidatures o simplement per ratificar el candidat que el grup de militants pertinent ha escollit. En tot cas, es ratifica o s'elegeix un candidat, una llista, i un projecte. El debat és sempre per quin projecte, és a dir, persones i programa, es presentarà per defensar l'ideari del nostre partit polític en aquell municipi, al Parlament, o al Congrés.

Volia deixar clares aquestes línies per tots aquells que no han entès o fins hi tot ens retreuen certes accions, i per fer reflexionar sobre noves banderes que es planten com si s'acabés de descobrir la lluna.


dilluns, 4 d’abril del 2011

Escapada al Montseny

Diumenge arreglàvem un cap de setmana molt atrafegat i fèiem una petita escapada al Montseny. La idea era pujar al Turó de l'Home, arribar a les Agudes, menjar una mica i fer la baixada tranquil·lament. Vam quedar a les 10 a la plaça (un xic tard, però el concert del dia anterior de Manel va fer els seus estralls!).

Així, entre una cosa i una altra ens plantàvem a les 11:50 a la Font de Passavets, apunt per començar a pujar.


Una mica abans d'arribar a dalt trobem el Pou de Glaç. No és un dels més ben conservats que he vist, però sempre fa gràcia baixar-hi i veure'ls.


Al cap d'1h de la sortida arribem a un bon punt com a mirador, just a sota el Turó, i després enfilem cap amunt!

Al cim del Turó de l'Home el més destacable era el fort vent que feia. He estat mirant les dades del Servei Meteorològic de Catalunya i l'estació de Puigseslloses, a tocar del Turó, va registrar ahir cops de vent de 70km/h.


Després cap a Les Agudes, firmar al llibre, dinar una mica, i baixar (una mica massa ràpid pel que hauria agraït el turmell del Raul) i a baix de nou.


Bon matí de diumenge per estirar les cames!
 



Podeu trobar les dades interactives de la ruta aquí.

dimecres, 30 de març del 2011

Optimisme d'Emilio Duró, a Buenafuente

Avui us deixo una entrevista a Emilio Duró. Optimisme garantitzat! Gaudiu-lo!


dijous, 24 de març del 2011

Sincronitzar Google Calendar amb iPhone

Ja fa temps que tinc l'iPhone sincronitzat amb el calendari de Google Calendar, però fins ahir no vaig trobar la manera de fer d'aquesta eina una cosa realment útil, com és tenir més d'un calendari sincronitzat, tal i com els tinc via web.

El problema era que tot i tenir el meu calendari principal, calendaris d'altre gent o d'altres entitats que tinc amb Calendar no hi havia manera de poder-los activar i desactivar des del telèfon.

Navegant per internet, a més o menys sort..., he acabat trobant la solució. Com el primer comentari de l'enllaç, el problema es resolt entrant des de l'iPhone a http://m.google.com/sync, i canviant l'idioma a anglès (English US). La següent pantalla que us mostrarà serà la dels calendaris que teniu, per poder seleccionar quins voleu sincronitzar. 

Una vegada fet això, podreu mostrar-los o amagar-los des de la mateixa aplicació del calendari de l'iPhone.

dimarts, 22 de març del 2011

El plaer indescriptible d'estar amb tu, avui que et fas gran (i en van 24)


He vist la llum de les estrelles, 
he besat llavis de mel,
he volat per sobre els núvols,
he travessat tots els deserts,
he tocat amb els dits la lluna
i m'he sentit cremar la pell.

He pujat a les muntanyes,
he trobat la flor de neu,
he sobreviscut a tantes batalles,
he vist per dins el meu infern,
he fet pactes amb el diable
i un àngel m'ha ensenyat el cel.

Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu ni hi ets.
Res té sentit si tu ni hi ets.


"Tothom vol el que no te" - Sau
(spotify / goear)

Sabeu un d'aquells caps de setmana intensos, esgotadors, però que alhora són màgicament realitzadors, creatius i des-estressants? Doncs això. Aquest cap de setmana he recordat sensacions que feia massa que no tenia. 


Esquiar m'encanta, m'apassiona! És força pròxim a volar. M'abstreu, m'alegra i em relaxa. També he pujat muntanyes, tot i no tenir-ho previst. Una excursió llampec a Aigüestortes i Sant Maurici que se'ns dubte caldrà repetir. I com es pot comprovar al meu nas, he sentit cremar la pell. Hem vist la lluna com mai, i hem hem vist les estrelles des de la bonica foscor dels Pirineus. La cançó és fantàsticament idònia. 


I tot plegat amb un ambient increïble: neu força bona, sol espaterrant els dos dies amb només el nostre núvol Kinton, temperatura genial i sobretot una solitud fins hi tot sobtant, tant a pistes com al parc. 


Pallars Sobirà, el Noguera, l'Escrit, el Massís dels Encantats (nom ideal!), la Pica d'Estats d'horitzó. Espot, Sort, i Rialp en forma d'idoni camp base nocturn a l'Hotel Marvel.


Tot amanit amb Manel, Maldita Nerea, Sau, Amics de les Arts, Pau Vallvé, Dido...

Gràcies a tu per venir i fer-ho genial. 


I gràcies com no a la Mooh i la Gruu per saber que em feien un regal que m'encantaria! Sou la millor germaneta i mare que es pot tenir!

dilluns, 14 de març del 2011

Aniversari - Manel

La cançó és bona, i el videoclip encara més! :) Bon dilluns!

dijous, 3 de març del 2011

Fent xarxa a Sant Feliu amb Guifi.net

Avui faig un post que vol ser una mica una carta oberta a tothom. Fa dies que a més d'un ens volta pel cap la iniciativa i per volem començar a moure el tema a Sant Feliu.

La idea sorgeix del projecte Guifi.net, una iniciativa sorgida a Osona, per poder fer arribar internet i telecomunicacions allà on les tele-operadores no arribaven. Actualment té més de 12.000 nodes actius amb enllaços que sumen en total 18.000 km, i cada vegada creix amb més força!La xarxa Guifi.net es defineix com una xarxaObertaperquè les dades de configuració de la xarxa es publiquen perquè d'aquesta manera qualsevol persona o empresa pot veure com està construïda la xarxa i, per tant, té la capacitat de millorar-la, mantenir-la i ampliar-la. Això és important perquè la xarxa no té una dependència de cap empresa i els mateixos usuaris poden fer-se la connexió a la xarxa o encarregar-la a l'empresa de la seva confiança.Lliure: perquè no hi ha ningú que pugui posar-hi restriccions, per exemple, no es limita l'ample de banda perquè com que la xarxa és dels usuaris no tenen cap interès per limitar la velocitat, ni les prestacions. Això és el que altres operadors tradicionals acostumen a limitar per preu i en les xarxes lliures no té sentit.Neutre respecte els continguts: respecte als continguts. Dins la xarxa hi pot circular qualsevol contingut que algú necessiti: d'interconnexió de seus, accés a Internet i els particulars, les empreses, les administracions i els operadors que vulguin aportar-hi continguts són benvinguts.Com diu, la idea de xarxa es basa en els usuaris. Cada usuari s'ha de muntar (o fer muntar) el seu propi node (router i antena) i s'uneix a la xarxa per obtenir o oferir serveis (espai en disc, accés a internet, etc.)La xarxa troncal (els super-nodes on cada usuari es connecta) es manté amb apadrinaments de projectes de cada supernode, i el muntatge dels mateixos usuaris. Per més informació podeu veure també aquesta presentació:

 
(via gilforcada)

Doncs un grup de gent de Sant Feliu de Codines tenim ganes de moure el tema al poble. Si us agrada la iniciativa i voleu sumar-vos al tema contacteu amb nosaltres!

diumenge, 27 de febrer del 2011

Tecnologia vintage

Vídeo excel·lent de la reacció de nens petits quan els presenten certs invents tecnològics, ara ja una mica vintage. No té pèrdua. Disfruteu-lo!


Via @Agaliu

dijous, 24 de febrer del 2011

Descàrregues i Lley Sinde

Ja fa temps que em ronda pel cap un escrit sobre la polèmica de la llei Sinde contra les descàrregues d'internet. Fa uns dies van fer un debat al programa Banda Ampla de TV3, que us recomano que torneu a veure si no ho vau fer, doncs alguns dels arguments que es donen son molt bons.

Quin és el problema? Com sempre, les distribuidores. D'entrada, fa massa temps que la cultura és excessivament cara, tant en suport físic (CD's, DVD's, o llibres), com per exemple als cinemes. A més, propostes com les de pagar 1€ o 1,5€ per una cançó no té cap mena d'estalvi respecte al suport físic. Evidentment, la idea de prohibir totalment l'accés als continguts a través d'internet és una visió gens realista, tenint en compte la repercusió que té la xarxa avui en dia a la societat.

A tot això, cal remarcar que, com diuen alguns, la cultura NO és gratis. De fet, com diuen al programa, res ho és. Qualsevol cosa té un preu i la creació no se n'escapa. Evidentment, però, ha de tenir el preu just.

La meva posició en aquest tema és clara. D'entrada estic totalment en contra del tancament de webs, en general, i encara més de la manera que ho volen fer, doncs el fet en sí ja atempta contra les bases d'internet en sí. Una altra cosa és que calgui regular la distribució de continguts digitals de manera que tant usuaris com creadors estiguin d'acord.

Crec fermament que la idea i l'estratègia i solució a mitjà termini és l'ús de serveis d'streaming de continguts. Aquest fet acabarà per si sol amb les descàrregues d'arxiu de música i pel·lícules d'internet. Personalment fa anys que no compro cap CD, i no precisament perquè em descarregui la música amb programes P2P, sinó perquè utilitzo un servei al qual us convido a registrar-vos si encara no hi sou: Spotify.


Pels que no el conegueu, Spotify és un servei d'streaming de música per internet. Al ser les mateixes productores o artistes els que publiquen la música, fa que la qualitat sigui sempre molt bona, i evita, per exemple, els duplicats d'una cançó. La plataforma es finança a través de la publicitat que posa entre les cançons, o de serveis de pagament, que a més de permetre escoltar la música sense falques, afegeix altres opcions com l'accés des de dispositius mòbils o la sincronització de les pistes que volguem per poder-les escoltar sense tenir connexió a internet.

Un altre problema que tenim, i del qual podríem obrir un altre debat, és les eines que calen perquè plataformes i serveis d'streaming de continguts com Spotify, i el seus homònims en imatge i vídeo, puguin funcionar: l'accés a la xarxa. Comença a ser hora de que tots plegats lluitem per una xarxa de qualitat, ja que ara per ara és invible que, per exemple, una plataforma d'accés a vídeos d'alta-definició en temps real.

I sobretot, el que cal és que la gent que intenta regular totes aquestes coses generi i participi d'un autèntic debat entre totes les parts. Les imposicions mai són bones i en un camp lliure com és internet, m'atreviria a dir que de fet no tenen sentit. Estem vivint un canvi brutal pel que fa als hàbits de consum, i és un canvi que hem de fer entre tots.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Com funcionen les DNS?

Video fantàstic (perquè és fantàsticament fàcil d'entendre) que explica com funciona el sistema de DNS d'internet. Ras i curt!



diumenge, 20 de febrer del 2011

Quasi un quart de segle!

Avui escric per donar-vos les gràcies! I és que avui ha fet 24 anys, que cap a les 4 de la matinada, un servidor venia al món a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Sou moltíssims els que m'heu felicitat. Ha sigut brutal! Quantitat de vegades pel carrer, 176 a través de Facebook, 2 a través de Twitter, 3 per WattsApp, 5 trucades, 2 sms! Indiscutiblement és degut al poder màgic de les xarxes socials, i a la meva hiperactivitat en el món local i associatiu català. Ja sabeu que m'encanta ser-hi i que hi seguiré posant bona part de les meves energies!

La veritat és que fer anys així és un goig i tinc la sensació de que aquest any serà dels bons! De projectes no en falten, això ja ho sabeu! Gràcies a tots de nou!




dissabte, 19 de febrer del 2011

Navegar amb seguretat a Facebook

Si fa uns dies parlàvem de crackejar la protecció WEP de xarxes wifi, avui faig un post sobre la seguretat a Facebook. Fa un temps es parlava a la xarxa d'una extensió del Mozilla Firefox que permetia saber les contrasenyes de xarxes socials i altres webs de la gent que estava conectada a la mateixa xarxa wifi que tu.

Una de les coses per le quals això és possible és que Facebook no fa servir la navegació segura (https) durant tota la navegació de l'usuari a la pàgina, si no que només ho fa quan s'inicia la sessió.

El que es pot fer és configurar-ho perquè sempre que siguem a Facebook fem servir la navegació segura. Aquí us deixo els passos per fer-ho. Són 4 cliks i us ajudarà a protegir la vostra privacitat.



1. Entreu a la configuració del compte



2. Seleccionem "Seguretat del compte"




3. Activeu la navegació segura (https) i deseu els canvis.


dijous, 17 de febrer del 2011

La rajola

Als que fa unes setmanes no vau veure "Jubilats busquen feina", al 30 minuts, de Tv3, us recomano que el mireu al 3alacarta. És un reportatge molt impactant sobre la situació de gent jubilada que ara es trova que ha de tornar a buscar feina perquè amb prou feines pot subsistir. La veritat, venen ganes de treure els diners dels bancs i caixes i tornar-los a posar sota la rajola...

Podeu veure'l a través d'aquest enllaç.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Discurs d'Àlex De la Iglesia als Goya

Aquest és el video del discurs del director de l'Acadèmia del Cinema als passats Goya 2011. Si més gent penses així, les coses a internet serien d'una altra manera. Diu força coses interessants: "internet no és el futur, com alguns pensen: és el present"; "el públic no va al cine perquè ara està davant d'una pantalla d'ordinador". Us el recomano, no és gaire llarg.




diumenge, 13 de febrer del 2011

Escrit numero 300!

I avui que és un dia especial per qui escriu aquestes línies, faig un mini-post per comentar-vos que em fa molta il·lusió arribar als 300 escrits. Tot i que últimament no m'hi dedico tant, espero recuperar mica en mica un ritme de publicació com els que havia tingut fa temps! :) 

Com sempre, gràcies per llegir-me i comentar les coses que poso per aquí!

dijous, 10 de febrer del 2011

Crackejar claus WEP de xarxes wifi

Per a tots aquells que el títol us espanti el títol, que sapigueu que malgrat el que pugui semblar no faré un post gaire tècnic. I és que si bé fa uns anys crackejar (fer-se amb la contrasenya) d'una xarxa wifi per "força bruta" era un seguit de passos amb linia de comandes (sí, allò que és blanc i negre i que molts ja no recordeu), avui en dia es pot fer tranquil·lament amb entorns gràfics, i sense que calgui instal·lar cap programa pràcticament.

M'agradaria destacar abans de començar que l'objectiu d'aquest escrit és el de mostrar la fragilitat de segons quines encriptacions wifi, i que de la mateixa manera que us puc explicar com entrar a una xarxa wifi amb protecció WEP, es pot explicar també com impedir que la gent tot i que tingui la contrasenya wifi pugui accedir a la xarxa interna i a l'accés a internet. Recordar-vos també que utilitzar aquests mètodes en una xarxa que no sigui de la vostra propietat és delicte i està penat per llei.

Dit això, el principal problema que trobareu per poder fer servir els programes que us ajudaran a obtenir la contrasenya del wifi és que reconeguin la vostra targeta inalàmbrica i el seu chipset. Aquí podeu trobar un llistat de les marques que funcionen millor. Per norma general, funcionarà sempre millor amb un adaptador wifi usb amb antena externa que no pas amb l'adaptador wifi intern del portàtil. Aquí podeu trobar un llistat de marques i models més o menys compatibles.

Un cop tenim l'adaptador apunt, el que cal fer és descarregar-se el sistema operatiu Wifiway, que NO cal que instal·lem al nostre ordinador. Baixem l'arxiu ISO i el posem en un CD (amb el nostre programa comú: Nero, Brasero, CDBurnerXP...). Fins aquí molt fàcil.

Ara el que cal fer és iniciar l'ordinador amb el CD posat, i entrar al sistema operatiu.  Pot ser que necessiteu configurar el vostre ordinador perquè en comptes del vostre sistema operatiu, carregui el del CD: a internet hi ha informació sobre com fer-ho).

A la primera pantalla triem la primera opció.

Seguidament carrega el sistema.

Ens demana l'idioma a utilitzar (seleccionem Spain).

Acceptem la configuració de teclat

I esperem que carregui el sistema operatiu.

Un cop dins, des de fa un temps ja s'han fet scripts (ordres "automatitzades") per no haver d'escriure ni una sola paraula al terminal. Així, obrim el menú principal, seleccionem Wifiway, seguidament "Suite aircrack-ng", i "airoscript wifiway nuevo".


Això obrirà un terminal amb un menú.

Seleccionem la xarxa wifi per posar-la en mode monitor.

Mirem el nom de la interfície i tanquem aquesta segona pantalla.

El primer pas és seleccionar al xarxa que farem servir i posar-la en mode monitor (el nom serà semblant a wlan0, wlan1, etcètera). Un cop seleccionada tanquem la pantalla i tornem al terminal. Ens preguntarà quina interfície fer servir.

La primera resolució és suficient.

Un cop al menú seleccionem "mon0" (piquem 3 i enter), 
que és la que fa un moment ens ha creat el sistema operatiu.

Un cop triada la xarxa només cal seguir els passos 1 a 4 del menú.

1: Escanejar: S'obrirà una segona pantalla on començarà a buscar xarxes wifi i ens indicarà quina cobertura tenim. Al cap d'uns 20 segons podem tancar la pantalla i tornar al menú.

Seleccionem la opció 1, escanejar.

Triem la tercera opció (només xarxes amb protecció WEP).


Triem la opció 1, escanejar a tots els canals.

A partir d'aquí comença a buscar les xarxes. Al cap d'una estona
podem tancar la pantalla d'escaneig i tornar a l'anterior.


2: Seleccionar: Se'ns mostraran les xarxes que s'han detectat abans. Triar el numero de la xarxa que volem atacar i prémer enter.

En aquest cas només podem escanejar una xarxa. 

Seleccionem la opció 2.


I aquí la primera de totes, opció 1: Falsa auth > Automàtica


3: Atacar: Tornem al menú inicial, i seleccionem la opció 3. S'obriran 3 pantalles on es controla la injecció de paquets i la captura de dades. Aquest pas pot durar des de 5 mintus fins a més de mitja hora. El que hem de mirar és el camp "Data", que per anar bé hauria de ser de mínim 25.000.



4: Crackejar: Amb uns quants milers de vectors IVs (dades per aconseguir la contrasenya), triem la opció 4 i començarà a treballar per obtenir la clau.

Triem el mode aircrack (opció 1)


I la opció 2: versió aircrack-ng Estandard


Si no té prou dades ho tornarà a provar automàticament després d'un cert valor (25.000, 30.000, etcètera). 

Quan trobi la clau ens la mostrarà amb un missatge del tipus KEY FOUND amb vermell.