dijous, 1 d’octubre del 2015

Sensacions post 27S

Sí, ha passat. Hem aconseguit acabar una campanya molt complexa, amb un bombardeig informatiu i mediàtic espectacular. Però l'hem superat, i el 28S ha arribat per dutxar-nos amb una galleda de normalitat i d'inici de setmana que es farà llarga, digerint els resultats.


Unes quantes reflexions personals sobre aquestes eleccions:

- La primera és celebrar la participació. Encara que alguns puristes indepes em diguin que ens penalitza o jo què sé. La participació no penalitza mai, i quan és baixa ho critiquem, per tant ara n'hem d'estar orgullosos. Hem fet història en aquest sentit, una vegada més.

- La segona és una gran victòria del sobiranisme, com crec que ho mostren aquestes dades. Els vots independentistes creixen cada vegada més:
     · 2012: CIU+ERC+CUP = 1.740.818 vots
     · 9N 2014: Sí+Sí = 1.897.274 vots
     · 2015: JxS+CUP = 1.955.348 vots


- L'aritmètica parlamentària ha deixat les coses complicades, però la conclusió que se'n treu és similar al 2012, quan vam entendre tots que els Catalans volíem la independència, però no amb la "necessària majoria" que reclamava Mas, sinó amb una ERC potent que contraposés pes a la balança en el disseny de polítiques de la nova República Catalana. Ara la lectura és exactament la mateixa, però les CUP agafen el relleu d'ERC en la funció de que el procés sigui més plural ideològicament.

- A Sant Feliu, la victòria clara dels partits independentistes (JxSI+CUP=70% de vots) dóna un clar missatge a l'actual govern local. S'ha acabat fer servir l'argument de "som un partit d'àmbit local i representem un gran ventall d'ideologies" alhora de votar una cosa en sentit catalanista o independentista. Sant Feliu ha votat clarament independència, i això ho haurem d'entendre tots.


- Molts volíem que un resultat més clar permetés fer les coses més fàcils. Portem un any amb 2 processos electorals molt intensos (sobretot pels que formem part de les formacions polítiques). Hi havia una mica de cansament acumulat que ens feia tenir ganes de que això s'acabés aviat. Doncs no, els catalans i catalanes han decidit que hem de seguir remant, i ben fort, per aconseguir construïr un nou Estat, sense el qual serà impossible avançar com a País, ni millorar tantes i tantes coses que ens afecten al nostre dia a dia.

- No ho sembla, però som més a prop de l'objectiu, i n'hem d'estar orgullosos. Tenim 72 diputats independentistes al Parlament. L'any 1991 eren 3, els que es van aixecar per votar a favor de la independència. 3 de 135. Avui n'hem aconseguit 72. Un gran pas, però no l'últim. Cal seguir endavant.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Reflexions pel 27S

Ahir vaig publicar un text responent uns arguments d'un escrit que em van passar. Hi ha gran part del que penso, però com que em basava en una rèplica, en vull fer un de més personal. Avui us explicaré el que sento i el que vull que passi demà diumenge.

Els que em coneixeu de fa temps sabeu que des que vaig entrar a militar a les JERC, no he parat de fer coses i de sumar gent a la nostra causa. Al principi tiràvem d'orgull moral, encartellant a altres hores racons perduts del Vallès. També baixàvem a Barcelona els 11 de Setembre (sí, el 2006!), i ens trobàvem tots per fer la manifestació, competint absurdament per quina agrupació independentista tenia més gent a les seves files.

Mica en mica hem anat sumant i perdent gent, segons tocava. Segons el candidat que hi havia a Esquerra (i per qui les joventuts fèiem campanya fos qui fos, amb més o menys ganes, però sempre fidels). Segons els pactes electorals, o segons les flipades que arribaven de Madrid.

El nostre partit ha tingut milers de crisis (els més veterans hem podríeu dir segurament que fins hi tot n'he vist poques jo...!). Ens hem hagut de menjar més d'un gripau, i això no sempre és agradable. Hi ha hagut gent que no volia aguantar-ho, i alguns van marxar, alguns hem seguit al partit, fent sentir la nostra veu, i debatent i votant allò que crèiem que era el correcte.

Avui és un dia de mirar enrere, i de reviure el recorregut que hem fet. Costa de creure que estiguem a un dia d'una votació tant important com la de diumenge. Hem estat molts dies amb una autèntica allau informativa: declaracions, imatges, vídeos, paròdies. Una campanya molt justa pel gran repte que teníem davant, i amb les bateries a just carregar després de les municipals.

Els últims anys han sigut trepidants. Els més radicals em direu que hem perdut el temps. Jo us diria que hem fet el que calia fer. Com quan em recrimineu (com a ERC) el segon tripartit. Hem esgotat totes les vies, tots els passos possibles, perquè quedés demostrat que no hi ha manera legal i democràtica de millorar sobre el nostre futur, si no és amb unes eleccions al Parlament amb aires de plebiscit.

I aquesta vegada ens hem unit. Hem anat plegat a unes eleccions amb Convergència. Sí, el gran dimoni, el rei de les retallades (agafeu el pressupost per partides i repartiu diferent el pastís, a veure com us en sortiu... jo no me'n veig pas capaç). Hem perdut un temps preciós parlant sobre el uns i els altres, sobre junts o separats. I hem aparcat les eines dels arguments. Però també hem aconseguit que molta gent de la societat civil es faci candidat (com aquelles llistes "perfectes" que fèiem en sopars de colla a la sobre-taula), i hem deixat de banda una part del nostre cor i del nostre cap, per fer un pas endavant.

Hem unit el país de banda a banda amb la Via Catalana, hem "petat" els carrers de Barcelona en forma de V i en forma de punter. Hem cridat mil vegades que volíem un futur millor, que volíem exercir el nostre dret de decidir com volem relacionar-nos com a catalans vers Espanya, Europa i la resta del món.

És cert que la independència no és una vareta màgica que soluciona tots els problemes. Haurem de treballar molt per aconseguir que un nou país sigui realment més just, més lliure, més democràtic. Caldrà tirar fort de la corda perquè els fonaments quedin ben posats. Però, tenim alternativa? Podem esperar una reforma de l'estat Espanyol que fa figa i que en cap cas ens farà cap concessió?

Serem bons veïns, segur, però necessitem com mai parlar i relacionar-nos des d'un estatus d'igual a igual, d'Estat a Estat, amb els nostres països propers. No volem trencar res, volem fer la nostra, volem tenir el dret a equivocar-nos, i que sigui només culpa nostra.

No podem esperar més. Ho necessitem per millorar la vida de la gent que tant malament ho passa. Ho necessitem per tenir una millor sanitat, pels nostres pares, mares i avis. Ho necessitem per fer una educació pública i de qualitat pels nostres fills. Ho necessitem fer unes infraestructures del segle XXI per comerciar amb tot el món, que per això som catalans, comerciants de mena! Ho necessitem per tenir un estat que protegeixi la llengua catalana i en parli tantes com en parlem ara, i totes les que vinguin!

Per això et demano que vinguis amb nosaltres. No només necessitem el teu vot. Necessitem la vostra pre-disposició. Tinc la humil sensació de que això ja no anirà enrere, i per tant, tard o d'hora haurem d'arremangar-nos tots per decidir com volem que sigui Catalunya els propers anys. Jo prefereixo que sigui ben aviat.

Ja hi som. És la recta final. I de nou, com sempre, ho serà només si nosaltres ho volem. Tenim clares les llistes que assumirem el compromís de fer un Nou País. Però no serà possible sense el vot, la teva empenta, les teves opinions i els teus somnis. Som-hi plegats!

divendres, 25 de setembre del 2015

Contestant arguments

Fa uns dies, al grup de whatsapp de la feina van passar-me un enllaç, que un parell de companys van trobar correcte i coherent. El text és una mica antic (2012), i la situació ha canviat força, però tot i això vull respondre els arguments que allà es detallen, segons la meva opinió, per tant anirem comentant cada un dels 9 arguments que dóna:
Porque, para mí, cualquier opción que divida en vez de sumar esfuerzos, no es buena. El independentismo se basa en la exclusión, en un “no te quiero a mi lado”.
Primer parla de que l’independentisme es basa en l’exclusió, en un “no us volem al nostre costat”. Jo diria que es basa mes aviat en un “no volem ser súbdits”. Volem ser al costat de tots els espanyols, però en una relació d’igual a igual, en una relació entre estats, on siguem solidaris com ara, però on decidim plenament el que volem fer amb la nostra economia, les nostres infraestructures, la nostra educació, etcètera. No volem excloure ningú, i cap ciutadà perdrà la condició (nacionalitat) d’espanyol pel fet que Catalunya s’independitzi (si és que no desitja perdre-la).
Segundo porque, económicamente, el independentismo catalán ha pecado de victimismo. No es cierto que Catalunya sea la Comunidad Autónoma que más aporta al Estado. De hecho, las que más aportan son Islas Baleares y Madrid. [...]
El segon argument em fa molta gràcia. Ara resulta que com que hi ha comunitats més maltractades que Catalunya, no tenim dret a queixa. No s’aguanta per enlloc. A Madrid paguen més perquè entre altres coses tenen la seu fiscal moltes empreses que operen a tot el país, tenen molta part de la infraestructura de gestió (administració) de l’Estat Espanyol. I a més, l’argument és fals ja que precisament Balears i el País Valencià ja han dit més d’una vegada que cal revisar el finançament autonòmic perquè no pot ser que paguin tant (inclús governats pel mateix PP que a Espanya). Per tant, de victimisme, res.
Tercero porque, dudo mucho que, con la independencia, se solucionaran los problemas económicos. [...] 
El tercer, la vareta màgica de la independència. Hi estic mig d’acord d’entrada, i ho hem dit moltes vegades, per tant no entenc perquè es ressalta la qüestió. Amb la independència no ho solucionarem tot, no lligarem els gossos amb llonganisses, ni doblarem els sous i pensions. Ara, almenys podrem decidir COM fem les coses, i A ON destinem el diners, amb més possibilitats que ara. No es tracta d’una solució meravellosa, es tracta d’un tema de dignitat.
Cuarto porque, concretamente el independentismo catalán, basa algunos de sus puntales en mentiras históricas. 
El quart argument, pot ser vàlid segons amb quin historiador parlem, però fins hi tot així, no accepto que es pugui utilitzar. Per dues raons: Hi haurà gent per qui el passat té un pes molt rellevant. Per mi té un pes força relatiu. El que de debò importa és el futur. Independentment del que hagi passat fins ara, els catalans i catalanes hem de poder decidir, votant, el que volem fer amb la nostra terra, la nostra economia i el nostre país. Per més inri, el paràgraf acaba parlant de “totes les guerres”, quan el moviment independentista català s’ha caracteritzat per fer les manifestacions més massives de la història d’Europa, amb un civisme exemplar, i sense trencar ni un sol vidre.
Que, en aquella época se dijera que Catalunya estaba ocupada y reprimida, lo acepto. [...] Pero dicho Decreto ya no existe y la Ciutadella, ahora, es un parque.
Sobre “la ocupació” de Catalunya que diuen que ja no és real. Ja em direu què no és ocupació si un Estatut d’Autonomia votat en referèndum per la majoria dels Catalans es retalla, quan s’anul·la un decret de pobresa per salvar a les famílies que ho passen malament a l’hivern, o quan no es pot posar ni un impost als bancs.
Quinto porque, personalmente, tengo demasiados vínculos con otras regiones del resto de España como para querer desligarme de ellas.
L'argument és similar al primer. Ningú vol “deslligar” de ningú ni a famílies ni a amics. Volem tenir la millor relació amb tothom, des de la llibertat. I ho hem demostrat així fins ara, creixent amb gent de fora de Catalunya, uns 3 milions de persones, conservant els braços oberts a tothom qui ha vingut a viure, treballar i estimar la nostra terra.
Sexto porque, en el actual marco de gobierno europeo no tiene sentido la independencia. Europeamente hablando se quiere avanzar hacia la unión política de todos los Estados de la UE y un único gobierno europeo. [...]
Aquest sisè perd el sentit quan penses que Europa creix amb estats, petits i grans, efectivament cap a un govern comú, però posant fronteres i condicions tant dures com a Grècia o Siria.

El setè argument es basa en una frase del Barça, no de l’independentisme. A més, lliga amb el vuitè, que ara comentarem.
Octavo porque, si se permite la independencia de Catalunya, ¿qué podría impedir, después, la independencia de las provincias de Tarragona, Lleida, Girona y Barcelona y, luego, de Sant Adrià del Besós, Torredembarra, Alfarràs, Rupit o Berga? ¿A que eso ya no mola tanto?
El vuitè, i una de les coses que molta gent no entén. No és el mateix Alfarràs, Rupit, Berga o una comunitat de veïns (exemple també molt utilitzat) que la Nació Catalana. Catalunya engloba tot un seguit de territoris i de gent que tenen trets en comú, ja sigui històrics, lingüístics, polítics i econòmics. Una escala de veïns és “exactament” igual que la del costat. I en els casos en què es demostra que hi ha una singularitat especial dins de Catalunya, som els primer a reconèixer que també tenen el seu dret a decidir sobre la independència (Vall d’Aran).

El final del text és de traca. No es pot estar a favor del dret a decidir, i alhora en contra d’una de les seves conseqüències. O s’hi està a favor o no, però no juguem a dir les coses mal dites.

diumenge, 16 d’agost del 2015

Curs de parapent. Sisè dia "Entrenúvols"

El sisè i últim dia de la setmana al curs de Parapent a Entrenúvols comença amb massa son. Ahir vam visitar l'Observatori del Montsec. Ens va encantar, però vam haver d'anar-hi a la última sessió, i les poques hores de son pesen una mica.

A les 8:30 ens trobem amb nous companys de curs, l'Anna i en Joan, germans gironins, i un altre noi, que ja han començat en setmanes anteriors. El Joan, però, encara no ha pogut volar sol. Enfilem cap a Coll d'Ares i trobem un vent una mica girat (en part per l'hora), i fem unes quantes inflades tot desitjant que acabi variant. 


Cap a les 9:40 es posa bé de sud, i sóc el primer de sortir. Una petit moment de dubte quan tinc la vela a sobre però salvat just a temps, i ja sóc de nou volant sobre la Vall d'Àger! Cap a l'aterratge guiat per en Jordi i tornem-hi amunt. El vol de les 10:30 ja és una mica més mogudet, i l'aterratge em surt un pel massa curt, però prou digne també!


Fem l'aturada del migdia, que la Laia aprofita per fer el seu primer vol biplaça! Una bona experiència també en el seu cas, amb en Joan, un dels pilots amb més biplaces a l'esquena, i gran volador de muntanya. 


A les 5 tornem a ser a l'escola. Revisem els vídeos del matí, errors i millores en les sortides de tots, i com que el vent encara està força fort, anem a l'aterratge a fer inflades d'invertida. L'Oriol baixa de biplaça i ens comenta que està mogudet, però pugem a l'envol tot esperant una millora a les últimes hores del dia. 

Després d'esperar, tot mirant com un noi amb força domini fa top-landing i juga amb la vela a l'enlairament, s'acaba posant més suau. Preparo la vela i surto prou bé, amb menys força que al matí, perquè el vent ajuda més en aquesta hora. Només sortir pujo una mica, com en molts dels vols que he fet, i en Ramon comenta per ràdio que tinc una flor al cul! Sempre pujo!


Intento gaudir de l'últim vol de la setmana a Àger, amb la posta de sol, molt bonic, i tiro amb vent de cua cap al camp d'aterratge. Fem broma per ràdio amb en Ramon i en Joan sobre el vol, i vaig a fer l'aproximació. Faig els "vuits" on toca, però sense comptar que el vent és més fort que al matí, i em quedo una mica lluny de diana, però dret i sense més problemes. Com sempre ens diuen, val més fer curt que fer llarg. Mica en mica ho farem millor.

I arriba l'hora de plegar. Tocarà pujar algun dia a fer els vols que em manquen del segon nivell, però no puc treure'm el somriure de la cara al despedir-me de la troupe. Ha estat una setmana estupenda, gaudint i aprenent a volar amb parapent amb una gent fantàstica. La gent d'Entrenúvols es nota que viuen el parapent amb tots els sentits, i així ens ho han transmès. Gràcies a tots per aquesta dies que no oblidarem!


Se'ns dubte, una experiència 100% recomanable. Això del vol lliure enganxa!

divendres, 14 d’agost del 2015

Curs de parapent. Cinquè dia "Entrenúvols"

Cinquè dia de curs! Avui semblava que es podria aprofitar el matí i que després es complicaria la cosa, per tant ben d'hora cap amunt. A baix pinta d'oest i per tant sembla difícil, però quan arribem a Coll d'Ares veiem que està prou suau de sud, sud-oest. Aprofitem i despleguem veles ràpid, però comprovant tots els passos.

Una mica encarats a oest aconseguim sortir els tres. Per l'Adrià i el Bertran és el seu primer vol, que sempre és important! Està una mica mogut per sobre la primera vessant, inclús pujant una mica, però res de l'altre món. Aprofito per fer girs amb pes, inclús un 360 quan escolto que surt un company.

Faig l'aproximació a la part nord del camp per acabar entrant de sud, sud-oest, pràcticament sense gent de vent. No puc seguir indicacions perquè el Ramon està donant la sortida, però l'Oriol tampoc m'hauria dit gran cosa (sempre que anem bé) sent ja el cinquè aterratge.

Arribats a terra tornem a pujar amunt a veure si encara s'aguanta prou com per sortir. A dalt és complicat i es queda un biplaça, nosaltres baixem cap a la sortida nova a veure si és possible (al matí estava totalment a zero d'aire). Ara ja n'entra i és prou constant, tot i que a voltes gira una mica massa oest. Obro la vela i esperem una estona, aconsegueixo sortir sense gaires problemes; la pendent ajuda a fer la primera fase de la inflada en aquesta sortida.

Un vol de baixada, aprofitant una mica la deriva per arribar fins al camp. El Jordi em fa fer orelles amb un parell de girs per practicar. Aterro d'oest, que ara ja està més marcat, i amb una maniobra prou digne. 

Us deixo amb el resum del cinquè vol, el primer que hem fet avui, de Coll d'Ares.


dijous, 13 d’agost del 2015

Curs de parapent. Quart dia "Entrenúvols"

El quart dia comença una mica complicat. Durant la nit ha plogut, i quan ens llevem al matí encara cau alguna gota. La previsió era que es compliqués al llarg del dia però pot ser que s'hagi avançat la tempesta. Fem sessió de teoria i quedem directament a la tarda per veure si hi ha més sort. Aprofito el migdia per pujar a Sant Alís, a una cova que m'han explicat que hi ha. De baixada veig a la sortida nova com surten els Biplaça i em quedo a veure com surten.

A la tarda tenim sort i la nuvolada escampa, però ens deixa un ventot massa fort. Agafem les veles i anem al camp d'aterratge. L'Oriol (l'instructor) prova d'inflar amb la vela, però l'arrossega a estones, i és bastant ingovernable. Agafem una mini-vela que no es fa servir per volar, però que és molt didàctica per practicar inflades invertides (cara a la vela). 


Ens en sortim prou tot i que costa, hi ha alguna ratxa de vent forta, i això de frenar la mà contrària quan infles d'invertit costa d'assimilar. Al final l'acabo governant prou bé, tot i que amb una última ratxa que em tira planxat a terra! La previsió per demà és de bon temps al menys al matí, a veure si es compleix i podem volar. L'Adrià i el Bernart encara s'han d'estrenar!

Curs de parapent. Tercer dia "Entrenúvols"

Avui el matí ha sigut una mica més complicat. Pot ser que pel canvi de temps que està previst i que es comença a notar. Hem pujat al matí cap amunt, però hem passat Coll d'Ares i hem anat de nou a Sant Alís, com ahir a la tarda.

La sortida, però força diferent. Si ahir el vent ens pujava la vela i ens aguantava, avui tocava córrer una mica més, sense despistar-se ni ganes de seure abans d'hora, perquè ha tocat córrer una mica quan ja m'havia elevat una mica. Cal anar provant les sortides en diferents condicions per veure que en cada moment cal reaccionar segons els condicions.

Foto de la primera sortida d'ahir

El vol molt tranquil, cap a la vall i directe a l'aterratge. L'Oriol em guia una mica per l'aproximació (un primer gir erroni donant l'esquena al camp: error!) però sense problemes perquè vaig molt amunt. Faig al resta de "vuits" bé, i encaro cap al final. Em deixa a mi la decisió del punt de freno i de freno final, que em costa decidir, però acabo aterrant prou bé, i faig 4 passes endavant per acabar de deixar caure la vela darrera.

Tornem a pujar, ara a Coll d'Ares. Surt el biplaça didàctic primer, però ja està força enrarit a l'envol. Les mànegues de dalt estan de nord, i hi ha perill d'algun remolí una mica cabró. Esperem una estona però la cosa no millora. L'Oriol ja ha aterrat i diu que l'arribada també està mogudeta. Com que a dalt no millora i la vall comença a estar força tèrmica conforme avança el temps, decidim plegar la vela i tornar avall. Estem aprenent, i s'aprèn tant quan es vola, com quan no es vola. En tot cas, és la primera vegada que avortem en els 3 dies!

A l'escola provant posició amb la cadira

A la tarda anem a l'aterratge a fer inflades. La idea és provar invertida (inflar de cara al parapent, per girar-se després), però la marinada no entra i el vent és massa fluix. Fem unes quantes inflades de cara i provem d'anar amunt. A dalt està molt fort, inclús els pilots que no fan curs s'ho estan mirant sense desplegar les veles. Anem cap avall a la sortida nova, però no ens ve de cara, i és massa tard per esperar a veure si canvia.

Tocarà esperar a veure què fa demà. El dia es preveu complicat, però si fem cas del que deien dilluns, avui dimecres era un dia perdut, i al final hem fet un vol i unes quantes inflades. A veure què ens depara el dia!

dimecres, 12 d’agost del 2015

Curs de Parapent. Segon dia "Entrenúvols"

Segon dia del curs. De nou 8:30 cap amunt al Coll d'Ares. Tot prou calmat i suau, el vent entra de nord quan arribem però vira ràpid cap a S-SOest. Suau i molt calmat. Obrim veles i ens preparem per sortir, indicacions i recordatoris de la inflada, i arriba la hora de la veritat.

Pel poc vent, hem de compensar molt corrent, però abans de que ens n'adonem ja som a l'aire. Primer vol monoplaça totalment guiat per ràdio per l'Oriol i en Ramon. Un plaer tenir al sensació de que voles pels teus propis mitjans!

No tenim gaire temps per encantar-nos perquè toca anar preparant l'aproximació, fer els vuits i acabar entrant molt suau i aterrant perfecte seguint les indicacions. Un cop a terra comentem la jugada i abans que "el forn" s'animi tornem a pujar. 

Segon vol ja una mica més mogut, amb algun moviment marcat a la cadira, però res de l'altre món. Aprofitem per provar girs amb pes, orelles, i control de la vela en aquest aire una mica més mogut.  L'aterratge el calculo força malament, i acabo de cul a terra, per no gastar tot el freno que tenia.

Fem la parada del migdia i a la tarda tornem a anar amunt. Com que a Coll d'Ares està una mica paral·lel (de llevant), decideixen que anirem fins a Sant Alís, on la sortida ens anirà més encarada al vent. Cal llegir sempre les condicions i saber triar on, com i quan sortir. 


Aquesta sortida és diferent a les altres, sobretot per què fa força més vent que al matí, però força laminat, sense canvis bruscos. Amb poca força la vela puja sola i estic mig minutet abans de sortir, controlant i dirigint. Molt poc recorregut de mando fa reaccionar, sense pràcticament córrer. Un cop dominada i controlada, unes quantes passes endavant quasi flotant i cap a l'aire. 


Un vol de tarda molt maco! La carena ens fa pujar a tots i acabem fent unes quantes passades cap a les antenes i de retorn a la sortida. Els voltors ens acompanyen i aguantem força estona a dalt. Fins hi tot els que surten cap a la vall s'aguanten molt. Una estona més de plaer i ja toca encarar cap a la vall, i més tard cap al camp. Aproximació una mica massa passada en algun moment, i un final una pel massa brusc, però salvable. 


Amb això tanquem el segon dia, tres vols sol i anar agafant confiança. Cada vol és diferent, i has de tenir present moltes coses, però val molt i molt la pena! Satisfet i cansat, només tocava veure com el Barça guanyava la Supercopa d'Europa, i sortir a veure les llàgrimes de Sant Llorenç sota el cel del Montsec, que és tot a una experiència també! ;)


dimarts, 11 d’agost del 2015

Curs de Parapent. Primer dia "Entrenúvols"

Primer dia del curs de Parapent a Entrenúvols. Com que estem començant, es busquen les hores de més calma tèrmica, i això és al matí (a les 8:30 ja estem en dansa) i a la tarda (a partir de les 6). Avui hem començat amb els presentacions de rigor, hem carregat les veles, i hem pujat cap a l'envol (zona de sortida de vols).

Primer de tot, conceptes bàsics sobre la cadira i sobre la vela. Cordinos, bandes, seguretat... Ens expliquen que les veles que fem servir son especials per principiants, però tot i així s'ha d'estar al cas de tantes coses que al principi és una mica estressant.

Com que per volar el primer pas és enlairar-se doncs practiquem precisament això: les inflades. Costa realment molt estar al cas de tot el que cal fer, i per això practiquem unes quantes vegades corregint tot el que ens diuen en Ramon i l'Oriol. 

Un cop provat, i abans que el dia avanci i comenci a fer bullir el forn de la Vall d'Àger, sortim en el primer biplaça pedagògic. Si abans practicàvem inflades sols, aquí son els instructors qui porten els mandos de la vela fins que som a l'aire i ens els passen. No hi ha temps per mirar gaires vistes perquè ja toca començar a moure el cos, a frenar, a dirigir el parapent. Saber on aterrarem i com hi arribarem. Aproximació fins a l'aterratge i baixada final. 


Un cop fet el primer vol, cap a l'escola a posar sobre la pissarra la quantitat de coses que hem comentat i que ens han explicat. Una mica de física per entendre el vol, i més conceptes bàsics sobre la història del Parapent, d'on venim, i on som. 

Fem la parada del migdia i aprofito que ens han comentat que hi ha una competició d'ala delta per tornar a pujar a la sortida a fer quatre fotos i a veure com surten. Fa un dia genial.


A la tarda fem un segon biplaça amb més provatures, dirigint i compensant amb el cos la direcció de la vela, i provant una mica de fer pèndols frontals i laterals. Ens expliquen les derives, com detectar-les i com aprofitar-nos-en.

Una pluja de sensacions i conceptes que fan, bàsicament, que el dia hagi semblat molt més llarg del que ha sigut. Demà més i millor, segur!

dimarts, 7 de juliol del 2015

Visita a la planta de Biogas de SomEnergia a Torregrossa

Dissabte al matí uns quants (valents) socis de Som Energia vam poder visitar la planta de Biogas que la cooperativa té al municipi de Torregrossa (Lleida). 


La planta es va construir gràcies a una inversió de 2.000.000€ dels socis de la cooperativa. És una planta de cogeneració (genera energia elèctrica i tèrmica), amb una potència màxima de 500kW/h d'energia elèctrica, que es ven a la xarxa, i de 540kW/h tèrmics, que s'aprofiten per mantenir les condicions ideals als digestors i per escalfar una granja propera de la qual surten els purins que fa servir com a matèria prima (27.000 Tones cada any).


Com a la resta de infraestructures d'energia renovable, els canvis legislatius del PP han fet que sigui força menys rentable, i que hagin passat a tenir costos extres afegits. Ens van explicar que una planta que gestionava els purins de 150 granges ha hagut de tancar, i que abans del canvi era relativament fàcil aconseguir una sortida pels purins tractats, i que ara s'han de portar molt més lluny, amb el cost que això suposa.


La visita la vam fer amb altres socis de Som Energia i un equip de TV3 va venir també a fer una petita peça sobre GenerationkWh, la nova modalitat d'inversió de Som Energia per aconseguir capitals i seguir construint plantes d'energia renovable, que consisteix en fer una inversió inicial que es tradueix en un descompte a la factura (si fa no fa, equivalent al consum de la casa). 


Una bona experiència que vam fer entre els guies (a qui vam posar el nivell força alt, tot sigui dit) i la resta de socis, sota un Sol de justícia, però va valdre la pena! Un cop més aprofito per recomanar-vos que us feu socis d'aquesta cooperativa, per passar a consumir energia renovable 100%, i deixar de mantenir l'estafa de les grans elèctriques.

Podeu veure la notícia aquí sota.




dilluns, 29 de juny del 2015

Nit d'estrelles a Gallifa

Dissabte em van convidar a un acte molt interessant al Castell de Gallifa (Santuari de l'Ecologia). Davant la onada de calor, què millor que una bonica xerrada al vespre sobre l'univers, planetes, estrelles, i galàxies, un tema que ens atrapa a tots sempre! 

Feia temps (anys) que no pujava al Castell, i està força més arreglat.  La temperatura era molt agradable i aquest entorn tant màgic i fosc de les muntanyes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ens van fer gaudir d'un bonic vespre! 

Per arrodonir-ho, 4 telescopis encarats a Júpiter, Venus, Saturn amb els seus anells, i la Lluna, realment espectacular vista a través del telescopi, ens van servir per veure un xic més de prop tot el que ens havien explicat a la xerrada.

Una experiència que recomano a tothom! I ben a prop de casa!


dissabte, 13 de juny del 2015

Discurs de presa de possessió de regidor


Codinencs i codinenques, regidors, Alcalde,

En un dia important com avui, vull transmetre l'honor i la gran responsabilitat que esdevé el passar a formar part de Ajuntament de Sant Feliu de Codines com a regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Des del nostre grup volem, primer de tot, agrair als codinencs que ens han fet confiança. Treballarem sempre per servir-los, i per representar les seves opinions al Ple Municipal. Ens toca una tasca difícil, com és la de controlar, esmenar i millorar l'obra d'un govern amb majoria absoluta. L'agafem amb coratge i moltes ganes, per defensar en tot moment els ideals de l’Esquerra municipalista, compromesa amb el canvi, la transparència i la justícia social.

Se'ns dubte realitzarem una oposició constructiva però ferma, amb la certesa que si bé cada grup té la seva opinió, haurem de traçar i pactar entre tots les línies generals per tenir un poble millor.

A nivell personal, vull agrair als meus pares, amics, i companys el suport que m'han donat. Prenc possessió com a regidor amb la voluntat de servir al càrrec i no de servir-me'n. Amb humilitat i ganes d'aprendre, i per tant, des d'aquest mateix moment, quedo a la vostra disposició per treballar per Sant Feliu i per Catalunya.

Visca la terra!

Pau Ibars i Verdaguer
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya
Ajuntament de Sant Feliu de Codines

dimarts, 28 d’abril del 2015

Un bon equip pel futur de Sant Feliu

El passat 21 d'Abril vam presentar la candidatura d'ERC Sant Feliu per a les properes eleccions municipals del Maig. Després de carregar piles polítiques durant aquests anys fora de l'Ajuntament, i amb la bona sensació que ens va deixar la victòria a les europees, ens vam agafar a aquest carro amb en Marc amb molta força.

Fer una llista sempre és difícil. La política en general no passa pels seus millors moments, i els municipis i ciutats no se n'escapen. D'altra banda, és la política que més aprop toca a les persones, i això suma alhora de donar arguments.

A la nostra llista hi ha molta gent que ja fa temps que treballa per Sant Feliu. Des d'associacions, clubs, AMPA's, entitats, i empreses. Pensem que ara és el moment de treballar des de l'Ajuntament, per fer un Sant Feliu millor. I així ho farem, si els codinencs i codinenques ho decidim.

Personalment, estic molt content de l'equip que hem format.



dimecres, 8 d’abril del 2015

Ganes, energia i idees per millorar Sant Feliu

Els que em seguiu a les xarxes socials ja ho haureu vist, però per aquells que aterren al bloc i no us ha arribat, aquests dies des d'ERC Sant Feliu anirem fent pública la llista de les municipals, i després d'haver presentat el candidat a l'alcaldia, l'Ernest Colom, doncs toca al segon de la llista.



I sí, com veieu un servidor serà el número 2 per ERC Sant Feliu, la qual cosa em fa molta il·lusió! Ens ho agafem amb ganes, energia i moltes idees per millorar el poble. També amb tota la humilitat del món, sent conscients que haurem d'aprendre moltes coses, però sense cap por per afrontar els reptes que se'ns posin davant, si vosaltres així ho decidiu.

De ganes de fer coses i d'activar el poble n'he tingut sempre, i ara crec que és el moment de fer-ho (també) des de l'Ajuntament. Aquests dies previs de la campanya he anat a parar al vídeo que vàrem gravar el 2007. Allà un jo força més jove explicava la proposta del partit de fer una xarxa pública d'accés a internet; i amb la implantació de Guifi.net a Sant Feliu, es pot dir que, d'alguna manera, la proposta s'ha fet realitat. En aquest cas des de fora l'Ajuntament, i força anys més tard, però és un petit exemple de que si realment creiem en una idea, sempre trobem la manera de fer-ho possible. 

Està clar, però, que tenir l'administració de cara o directament formar-ne part, facilita i permet fer les coses més ben fetes, en benefici de tots, i amb millors recursos. Per això el nostre lema de campanya és aquest: La teva gent, pel futur de Sant Feliu. Perquè som la teva gent, i volem el millor pel futur del nostre poble.

dimarts, 24 de març del 2015

Eureka! Activant el wifi amb una Intel 5100 i Ubuntu

Això és el que he cridat fa una estona, després de buscar molt de temps sobre un problema que teníem amb un Packard Bell Etna GM (Etna TN65 segons la marca) del meu pare. Des de sempre ha fet servir Ubuntu sense problemes, si no fos per una petit inconvenient: el network-manager no era capaç d'activar la targeta wifi del portàtil, i per tant tampoc de configurar cap xarxa wifi.

Per defecte el sistema veu el wifi com a desactivat, amb el led del teclat apagat (i sense que apretar la tecla aconseguís tampoc iniciar-lo). Llavors, al clickar "Habilita el sense fil" del network-manager, el led s'encén mig segon, i es torna a apagar.

El primer que miro és el model de la placa wifi amb un lspci. Això retorna el model que ens està fent la punyeta: és una Intel Corporation WiFi Link 5100. Vaig a buscar el driver i resulta que estan dins del iwlwifi de Intel, que ja ve dins del nucli de Linux. Actualitzant el kernel es pot solucionar però aquests casos ja son força antics. 

Llavors faig la prova d'activar manualment la interfície amb un "ifconfig wlan0 up", i sorpresa! s'engega la tarja i el led s'il·lumina, però el network-manager no veu cap xarxa.

Una primera solució (i com havia funcionat fins ara) va ser instal·lar el wicd i apa, oli en un llum: wifi funcionant. Però no és del tot automàtic al iniciar l'ordinador, i alguna vegada es penja. Avui, com que volíem instal·lar una Ubuntu 14.04 i hem decidit fer-ho des de zero, he pensat que era bon moment per indagar més sobre el tema.

Després de moltes proves, revisar el syslog, i estar apunt de donar-ho per perdut, he mirat de canviar la orientació de les cerques i mirar de trobar com fer funcionar la tecla del wifi del portàtil de manera que pogués activar des d'allà el wifi, doncs semblava que hi havia també un problema de mapeig d'aquesta tecla "especial", doncs el sistema no el reconeixia.

I d'aquesta manera he trobat una pregunta al Launcpad d'Ubuntu: "0: acer-wireles: Wireless LAN Soft blocked: yes -> DISABLED Wireless interface Intel WiFi Link 5100 not working on Packard Bell Easynote TN-65 in Ubuntu 11.10", on Fidel Nadera explica exactament el problema que tinc pel mateix model de portàtil.

La solució arriba amb la quarta resposta:

Cal modificar l'arxiu /etc/modprobe.d/blacklist.conf i afegir la línia

blacklist acer_wmi

Això força el kernel de linux a no carregar el modul acer_wmi, que anteriorment es carregava.

Guardant l'arxiu i reiniciant l'ordinador, la cosa ha quedat resolta! Ara només queda acabar la instal·lació de l'Ubuntu amb tots els programes i restaurar les dades. Però que bé que et quedes quan et treus aquella espina!


diumenge, 22 de març del 2015

Sopar i visita al Palau de Requesens

Divendres era una data important, i per celebrar-ho vam anar amb la Laia a sopar i a visitar el Palau Requesens de Barcelona. És un sopar temàtic ofert per Sternalia, i que podeu trobar una mica més econòmic a les webs de descomptes habituals.

El plat fort de la nit és una genial visita històrica guiada per l'edifici, explicació genial, detallada i documentada per tots els racons de l'edifici, que actualment és seu de la Real Acadèmia de Bones Lletres, entitat també força desconeguda per un servidor, més acostumat als números que a la literatura...

La pluja ens va aigualir una mica l'inici de la visita, que comença amb una divertida rebuda de dos cavallers medievals, però ens va respectar la pujada a la torre des d'on vam poder veure una vista genial del centre de Barcelona de nit. Un molt bon sopar a les antigues cavallerisses del Palau i una actuació de malabars de foc de Drakonia van tancar una nit molt especial!

Una escapada que us recomano molt per passar una bona nit i conèixer millor la cultura i la història de Barcelona, que sovint tenim una mica oblidada.







 


dissabte, 21 de març del 2015

Guifi.net creix i millora les connexions a Sant Feliu

Mirant estadístiques i visites del blog he vist que fa temps que no parlo de Guifi.net (des del SAX2014), i la veritat és que hem anat avançant bastant amb la implantació de la xarxa al poble.

El salt més important el vam fer fa uns mesos, quan vam començar a oferir connectivitat directe als socis de l'Associació Guifi.net Sant Feliu. Fins ara, els proxys, tot i permetre navegar, gestionar el correu, fer videoconferències i algunes coses més, deixaven un mal regust de boca als socis que fem un us més "intensiu" de la xarxa (i també aquells que tenen poques dades al mòbil).


Així, vam començar a muntar RB750 als qui volien gaudir d'internet sense limitacions a casa seva i la veritat és que aproximadament la meitat de socis han fet el salt, tot i que encara hi ha qui manté la connexió bàsica per proxy perquè no té necessitat de canviar. Per diferenciar també a nivell econòmic les dues opcions i pagar part del material afegit que comporta, es va crear una nova quota de soci de 100€ anual. No obstant, els que han volgut seguir amb la connexió bàsica per 50€ anuals es mantenen igual sense problemes.

La xarxa ha seguit creixent fins als 46 nodes operatius actuals, i 42 socis a l'Associació. Això és pràcticament el mateix creixement que vam tenir el 2013, i tot i que no són números molt grans, no deixa de ser important mantenir la tendència i, sobretot, consolidar el projecte a Sant Feliu. La confiança en aquest sector és molt important; costa molt de guanyar! No obstant, la millor manera de fer-ho és muntant nodes i deixant en evidència que funciona.


A nivell d'infraestructura, hem anat fent petites millores que ens han permès bàsicament reduir les incidències elèctriques que teníem al supernode més important del poble (AjVell), sobretot a l'hivern.

Tot això gestionat per un grup de gent a qui ens encanta la tecnologia i les xarxes. Aquest progrés hauria sigut impossible sense en cbk o en pezbaloo, que amb l'ajuda circumstancial de la Blackhold hem aconseguit almenys, donar una alternativa de connexió a molta gent, gestionant bé els recursos i compartint les connexions entre els usuaris.

Si voleu més informació podeu contactar amb nosaltres a través dels mils de canals que tenim oberts amb tothom, i per suposat a la nostra web.

dilluns, 16 de març del 2015

Oli i aulives

Els que em coneixeu bé sabeu que tinc part de les arrels familiars a Llardecans (Lleida), on fins fa uns anys vivien els padrins. Alguns fins hi tot heu visitat la casa o les terres que amb tant d'esforç van portar ells. D'oli a casa no en falta mai, sigui directament del molí o de la cooperativa on portem les olives.

És una zona de contrastos, de molta calor a l'estiu (sort de la piscina del poble!), i de durs hiverns i de boira que gelava tota la terra. Una terra de gent treballadors i tranquil·la, on el temps sovint sembla aturar-se. Part de la zona ha canviat força amb la construcció del Canal Segarra-Garrigues, que ha permès a molts pagesos modernitzar i assegurar els cultius, almenys pel que fa a l'aigua.


Fa uns dies, al Collita Pròpia de TV3, programa que us recomano molt (el capítol d'ahir sobre els fruit secs també està molt bé), van fer un programa especial sobre les olives, l'oli i alguns dels seus derivats.

Podeu veure el programa aquí.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Parlament a la catalana

Fa uns dies que per tota la moguda política, el Parlament està a la primera plana de la política. Dia sí dia també tenim imatges de les comissions, o del Ple, amb les intervencions dels nostres representants.

A partir del mandat d'Ernest Benach, amb el projecte Parlament 2.0, s'ha fet un salt a nivell tecnològic, audiovisual i de xarxes socials, que permet amb una facilitat insultant seguir el dia a dia de la institució i de l'activitat dels polítics. Sense anar més lluny, és força corrent veure aquesta imatge: els tres canals de televisió amb diferents imatges de comissions.


Això, lligat a una bona gestió de les xarxes socials (fa unes setmanes el compte @Parlament_cat arribava als 50.000 seguidors) és un fantàstic exemple de com treballar la comunicació i la transparència i l'apropament d'una institució cap al públic. 

I el millor és que això no acaba en aquest sentit (informació o accessibilitat del Parlament cap al ciutadà); eines com escó136 o les e-peticions permeten als catalans participar i millorar en part els textos i lleis que s'aproven a la cambra.


Un exemple més de com treballa la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gent valenta que aposta per posar les eines principals perquè aquells qui ho vulguin puguin seguir i participar de l'activitat legislativa. No és casualitat creieu-me. Accions i projectes com aquests no vindran mai dels qui ni tant sols compareixen a una comissió del Parlament quan se'ls hi demana.

No obstant, posar aquestes facilitats i obrir les òrgans polítics democràtics hauria de ser una de les primeres normes bàsiques de qualsevol institució, a nivell estatal, autonòmic i local.

divendres, 13 de febrer del 2015

Presentació de l'Ernest Colom com a candidat d'ERC a les municipals

Bona tarda i gràcies per venir a la presentació del cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Feliu.


Hem volgut començar amb aquest vídeo perquè pensem que resumeix molt bé la manera de ser i de treballar de la gent d'Esquerra. Som gent independentista, responsable i treballadora. Els que ens coneixeu sabeu que mai tenim un no, i que mai ens costa arremangar-nos per treballar pel poble.


Gran part del grup que formem, venim de les entitats i associacions de Sant Feliu, i en seguirem sent, doncs la nostra idea, com veureu, no és pas dedicar-nos a la política sinó gestionar de manera eficient i professional l'Ajuntament i el poble. Amb ganes i amb humilitat. Amb energia i sabent que hem d'aprendre moltes coses. Però també amb la tranquil·litat de saber que fa molt de temps que treballem per tenir un poble millor.

No em vull allargar gaire perquè tots tenim ganes de sentir parlar a les persones que de debò són importants avui. Per tant demano a la Gemma Calvet, diputada al Parlament de Catalunya que pugi per dirigir-nos unes paraules.


Bé, arribem al moment esperats per tots, però abans us vull fer una reflexió prèvia. Els últims mesos han sigut molt gratificants, i tinc la sensació que els que vindran prometen ser-ho més encara. La gent amb qui hem parlat ens ha donat molta empenta i molta força. La gran majoria ens han donat suport, i alguns han decidit fer un pas endavant per formar part d'aquest equip, amb el que participarem a les eleccions municipals.
Però el nostre equip, com tots, necessita algú que s'hi posi davant. Algú que accepti ser, si així ho desitgeu tots vosaltres, el futur alcalde de Sant Feliu de Codines. I jo li haig de donar les gràcies, perquè aquest "sí vull" és dels que costa dir de debò. Independentment del resultat, el sol fet d'anar davant és una responsabilitat que no tothom està disposat a assumir.

Víctor Hugo: "El futur té molts noms. Pels dèbils, és allò inabastable. Pels porucs, allò desconegut. Pels valents, és l'oportunitat". Tot seguit us presento a una persona molt valenta. Del tipus de valentia que es necessita per ser cap de llista i per representar Sant Feliu arreu on vagi amb el cap ben alt.

Per tot això, estic molt i molt content de fer-vos saber que l'assemblea local d'Esquerra hem decidit que l'Ernest Colom serà el nostre candidat a les eleccions municipals!



  Gràcies a tots els que vau venir a l'acte. Esperem veure-us a la propera!